M'he quedat sense feina.

Eivissa, 16 de Juny de 2025.

M'HE QUEDAT SENSE FEINA.

Ja és oficial. Avui m’ho han comunicat (amb cara de circumstàncies i molta amabilitat, això sí). A finals de mes no em renoven es contracte.

Sí, heu llegit bé: es meu viatge com a professional de l’educació matinera arriba al final.

Feia escola matinera a casa. Cada dia, de vuit a nou del matí, durant tot el curs escolar. El sou? Res de s’altre món. De fet, alguns dies hi posava de sa meua butxaca. A canvi (emocionalment, s’entén), rebia alguna abraçada sincera i aquella sensació tan digna que, malgrat tot, alguna cosa important estava fent.

He treballat durant anys en aquest projecte tant invisible com essencial. I no és per presumir (bé, potser una mica sí), però ho he donat tot. Durant una hora al dia he fet més que moltes empreses en una jornada sencera. Ah, i amb més vocació.

Ses meues responsabilitats?

– Recollir puntualment sa criatura. Cada matí, mateix lloc, mateixa hora: jo, immòbil, a la cantonada del carrer. Algunes vegades pensava que ja formava part del mobiliari urbà.

– Preparar i servir l’esmorzar (no sempre, només de tant en tant, tampoc cal exagerar).

– Assegurar que anés net, ben vestit i, sobretot, ben pentinat.

– Acompanyar-lo a s’escola i comprovar que hi entrava.

– I el més important de tot: educar-lo des de s’experiència. Perquè, amics i amigues, educar no és només qüestió de llibres. És qüestió de paciència, hores i de parlar molt.

Durant tots aquests anys he tingut un sol alumne. Un. Però amb ell n’he après més que en tres màsters. M’ha ensenyat sa importància de començar el dia amb un somriure, de viure amb energia… i que, de vegades, una abraçada val més que mil paraules.

I ara?

Ara em toca reinventar-me. A partir del juliol em trobareu (probablement) fent cua a s’oficina d’ocupació, buscant feina als portals en línia, o practicant el meu somriure d’entrevista davant del mirall.

Així que si algú coneix alguna oferta on pugui continuar combinant passió, entrega i, si pot ser, un salari digne (o, si més no, un bon croissant de La Canela per esmorzar), feu-m’ho saber. Estic disponible, motivat i més que preparat.

Gràcies a tothom que, al llarg dels anys, m’ha fet sentir que aquesta petita feina tenia un valor immens. Ara toca buscar nous escenaris on continuar fent el que millor sé fer: cuidar, educar i posar-hi el cor.

Compartiu, si sabeu d’alguna feina.