ITV. Més digital i menys segells.

Eivissa, 20 de Juny 2025.

ITV. ARA MÉS DIGITAL I MENYS SEGELLS.

 

 

 

Avui he anat a passar sa ITV. Es meu cotxe i jo, ben puntuals, disposats a ser escrutats per sa màquina burocràtica del Consell d’Eivissa. Arrib a sa porta del recinte i em rep un treballador amb cara de dilluns:

 - Té vostè cita?

- Sí.

Ho ha conprovat i .....

- Passi i vagi a s’oficina.

Amb el permís de circulació i sa fitxa tècnica en mà, entr decidit al despatx. Però s’eficiència digital de s'empleada em talla en sec: Ni un trist bon dia. 

- Matrícula del cotxe? 

Li dic sa matrícula i li don sa documentació. Ho clica i automàticament s'ordinador li treu totes ses meues dades, ses del cotxe i de tota sa meua vida.

- No, no, no calen els papers,

Em diu, amb un somriure automatitzat.

- Ho feim tot electrònic.

 Acaba de clicar el teclat com si fos una hacker i amb un minut:

 - Són 24,18 euros.

Em treu el datàfon més ràpid que un pistoler a s'hora de desenfundar el revolver. Pagui i calli. Efectivament, tot molt electrònic.

Surt de s’oficina pensant: “Quina eficàcia! Ni cinc minuts!”. Em sent com si hagués estat processat pel navegador de Google.

Amb el cotxe vaig cap a la inspecció. I allà, comença el ritual mecànic: rodes, frens, intermitents, llums, clàxon, gasos... tot perfecte. Ni una remor estranya, ni un fum negre. Un orgull per s’ecologia.

A s’acabament, el tècnic m’ordena:

- Esperi un moment al pàrquing.

Obeesc, perquè davant aquesta gent de sa ITV un sempre ha de mostrar submissió (per si de cas). En pocs minuts, em dona el distintiu per enganxar al vidre del cotxe. Missió complerta.

- Tot perfecte. Fins d’aquí a dos anys. Ja se’n pot anar.

Aquí hauria d’acabar sa història, però no. Sa meua vella vena de papers i justificants m’ha jugat una mala passada.

Obr sa guantera, mir sa documentació... i oh drama: sa fitxa tècnica està igual que abans. Ni un trist segell, ni una ratlla, ni un “apte” escrit a boli.

Amb el paper a sa mà, torn corrents com si m’hagués deixat el mòbil al bar. El tècnic em veu i em crida des de lluny:

 - No, no... ja no sallem el document. Ho feim tot via electrònica!

 I jo, allà, al mig del recinte, amb un paper mut a la mà i cara d'incredulitat total. Si un dia em paren els tràfics com podré demostrar que he passat sa ITV correctament? Bé... realment no farà falta demostrar res. Ells ja ho sabran abans de parar-me.

Una nova era ha arribat. No hi ha papers. No hi ha segells. Tot electrònic. Només hi ha confiança cega en un servidor informàtic que, probablement, també passarà sa ITV cada dos anys. Això esper.