Eivissa, 30 de març de 2021
PASQUA.
Els responsables del programa d'IB3 ràdio "Téntol" avui m´han transportat a Formentera i als anys de sa meua infància. Juntament amb n'Andreu, un amic meu d'aquells anys, ens han convidat a participar en un programa de la ràdio per parlar de la Setmana Santa i de les tradicions d'aquests dies. M´han fet recordar quan tenia sis o set anys i com vivíem els al·lots el Diumenge de Rams, la Setmana Santa i el dia de Pasqua.
No pretenc fer un resum de tots els actes que es feien durant aquest període, simplement m'agradaria deixar testimoni dels records d'un al·lot petit com era jo.
Tots els que estudiàvem catecisme per fer la primera comunió i també els que ja l'havien fet feia poc teníem moltes obligacions durant aquests dies. El capellà Don
Toni ens portava a ratlla i passava llista. Aquell bon home sempre m'ha
portat mals records. L'hi tenia pànic. Era un home molt alt, fort i
portava sotana. Una gran sotana negra amb botons de cap a peus. Pareixia
una bragueta immensa. La seua
aparença seria, les mans dintre de les butxaques i els calbots que ens
donava si no ens sabíem ses oracions, avui mateix encara sembla que el
veig i em fa por.
Des de petit no he tingut molt bona relació amb els capellans i les monges. No puc fer-hi més. Bé, però no ens desviem del tema. De la meua aversió als capellans i a les monges en parlarem un altre dia.
Dies
abans de començar la setmana Santa el capellà i el sagristà venien a ca
nostra de salpassa. Era un costum molt arrelat a les cases de fora
poble. S'emblanquinava sa casa, els camins es feien ben nets i es
repassaven els esportells de ses parets. El dia de la visita preparàvem
una taula amb un mantell especial, una espelma, un got d'aigua i un
altre tany d'olivera. El capellà ho beneïa tot. L'aigua beneïda es
guardava. Era molt important tenir-ne per tot l'any. Els dies de
temporal a la mar, de vent, de trons i llamps sempre deixàvem una
espelma encesa amb el desig de protegir a mon pare i ens senyàvem amb
l'aigua beneïda.
Acabada la visita del capellà li donàvem uns quants ous per agrair-li la benedicció. A ca nostra no féiem formatge fresc, ni teníem flaons per donar. Bé, tampoc en teníem per menjar. Anar a Can Manolo a comprar-ne era un luxe que encara no ens podíem permetre.
Les obligacions importants s'iniciaven el Diumenge de Rams. Obligat
anar a missa. Això dels rams i les palmes no record que a Formentera
tingués molta implantació. En canvi, sí que durant la missa es
beneíem tanys d'olivera que guardàvem a ca nostra durant tot l'any. Es
creia que protegia a la llar i a les persones que l'habitaven.
Heu
sentit mai allò de "Diuen que els van fer casar perquè havien fet Pasqua
abans de Rams" ?. Idò és l'única vegada que he sentit parlar de rams a
Formentera.
El Dijous Sant a ses esglésies es construïa sa casa santa. A ca nostra, des de dies abans havíem de preparar els cossiets o plats de brulla. Sa brulla es feia amb arena, aigua i grans de blat o de llenties. Ho deixàvem baix del llit o a un lloc fosc. D'aquesta manera obteníem els brots germinats d'un color blanc. Com més blancs eren, millor. Idò ja ens teniu el dijous a tots, ben nets i pentinats, anant cap a Sant Francisco amb sa brulla. A peu i amb molta atenció de no trencar-la.
A partir de la tarda del Dijous Sant i durant tot el Divendres Sant es parava el món. No podíem encendre el foc, no podíem granar la casa, no podíem cridar i fer remor, no podíem escoltar sa ràdio, els barcos quedaven amarrats al port i teníem prohibit menjar carn. Per exagerar les coses, fins i tot, els ous que ponien les gallines durant aquests temps es guardaven de banda. Deien que tenien propietats curatives.
A moltes cases era costum fer cuinat. Ja sabeu: faves, guixes, verdura, bledes, alls,
herba sana, oli, sal i pebrera vermella. A ca nostra en fèiem una bona
olla i durava fins al dissabte. Acostumats a bons caldos i carns de
coloms, a bon peix i bons llegums, això de menjar verd tants de dies
seguits no ens feia gaire gola. Però sa mamà ens obligava a menjar-ne.
He
de dir que al tancó de casa procuràvem sembrar quatre cebes, tomates,
pebreres, alls i bledes. Era important tenir-ne per aquests dies. No
sempre ho aconseguíem i a sa botiga de can Jaume den Blai no en venien. Per tant, menjàvem un cuinat light, verd, però fet amb els ingredients que teníem.
Divendres Sant dia de viacrucis i processons. Les cases santes es llevaven. Havíem d'anar a missa i a recollir els plats o cossiets de brulla. La resta del dia, ens quedàvem a ca nostra. Sa meua germana més grossa, molt creient, sempre s'emportava algun ciri de cera que havia cremat durant l'exposició de la casa santa.
Dissabte de Glòria tot el dia a casa.
El
Diumenge de Pasqua era un dia assenyalat. Altra vegada ben nets i
pentinats cap a l'església. En dejú. Els que ja havíem fet la comunió
era obligat combregar. Ja podeu imaginar: anava remugant tot el camí. A
peu, en dejú, Don Toni, .... Quin dia m'esperava!
Després de missa, cap a casa. Ja podíem menjar carn. Teníem coloms i gallines, per tant ens esperava un bon arròs amb carn. S´havia acabat sa misèria!
Havia arribat el dia de Pasqua, s'havia acabat la Quaresma i la Setmana Santa. Tornàvem a ser lliures
