Ens veim a ca nostra.

Eivissa, 26 de novembre de 2023.

ENS VEIM A CA NOSTRA.

Un dia d'aquests na Linita i jo celebrarem el nostre aniversari de boda. Molta gent, quan ens veu passejant agafats de la mà pel carrer, pensa que sa nostra vida en parella sempre ha estat de color de rosa, que hem tingut sort i que ses coses ens han anat bé.

Viure junts no és tal com tothom pensa. Vaja, no és com ens volen fer veure a ses pel·lícules.

Us puc assegurar que vivim junts des de fa molts d'any i no ens aixequem ben de matí per esmorzar junts al llit; tampoc anam a dormir aferrats i ens adormin plàcidament; no tenim sempre sa casa ordenada i menys sa nevera plena i el menjar preparat cada dia.

Vivim junts i "discutim" (tenir diferents opinions, li diuen ara) molt sovint per coses simples, per tonteries, com qui ha de baixar els fems, pels sous i ses despeses de cada dia o ens queixam perquè algú dels dos ha llevat s'edredó quan dormíem i a mitjanit un dels dos s'ha despert tot gelat. "Discutim" moltes vegades i saltam per res, simplement per cansament o per fer enfadar a s'altre. I moltes nits no coincidim a s'hora d'anar a dormir simplement perquè el dia ha estat dur i estàs molt cansat o cansada.

Tot i això, cada dia esper amb moltes ganes despertar-me al costat de sa meua parella, amb sa persona que m,estim i es preocupa per jo.

Viure junts també és riure per alguna situació graciosa que hem viscut o preparar el sopar mentre xerram de ses coses que ens han passat durant el dia. Parlant és més fàcil de portar el dia a dia per complicat que sigui.

I que em deis de ses crisis emocionals? Naltros n'hem passat moltes, però amb una persona que s'asseu al teu costat i t'abraça són més fàcils de superar. No té preu comptar al teu costat amb una persona que et diu que tot anirà bé i tu t'ho creus.

Tenir al teu costat una persona que t'estima és important. Moltes persones es passen la vida buscant-la i no la trobaran mai. Viure en parella no és perfecte ni fàcil. Si fos fàcil no valdria la pena. Però és meravellós i sa millor cosa que pots passar-te a la vida.

Passés el que passés, sempre ens hem trobat a ca nostra. Amb alts i baixos continuem junts. Ses persones destinades a estar junts, ni les separacions, ni el temps, ni ses distàncies, ni res del món ho canviarà.

Una estafa.

Eivissa, 12 de novembre de 2023.

UNA ESTAFA.

Un consell. Apuntau a sa vostra llista de llocs on no anar mai: Il Gelato del Marchese, Passeig de Vara de Rey, a Vila. La pitjor experiència que he tingut en una gelateria. Em vaig sentir estafat.

 

Ja em direu si pagar 9,50 euros per un gelat normalet de tres boles petites, no és un clau i un timó.

Estam a novembre i totes ses gelateries que m'agradaven han tancat. Per jo, sa millor de totes Vivi´s, al mercat vell de Vila; en segon lloc, Il punto Gelato, a platja d'en Bossa.

Vivi's ha estat un punt de trobada durant tot s'estiu amb els amics i també un lloc per descansar i disfrutar d'un bon gelat després d'una caminada per Dalt Vila, La Marina i es Port de Vila.

Gelato, a platja d'en Bossa, ha estat un punt intermedi de ses caminades al sol post. Una caminada des de ca nostra fins allí, prendre un gelat i tornada pel passeig disfrutant de la mar: Una combinació de salut i plaer. Perfecte!

Hem deixat d'anar al Gelato Ibiza, també a Vara de Rey. Els gelats eren bons, però van apujar els preus i baixar ses quantitats. Uns espavilats. I a Los Valencianos, al port, també hem deixat d'anar-hi. Llevat de s'orxata, els gelats no són res de s'altre món i els preus massa cars.

Amb aquesta gelateria que no heu d'entrar-hi mai, tenim una història que ve de fa temps:
Durant un dia qualsevol d'aquest estiu, mentre passejàvem per ses Figueretes, ens vam asseure a un banc del passeig per descansar i disfrutar de ses vistes de la mar. El nostre costat s'assegué un home, un italià, amb una cervesa a la mà i vam començar a xerrar.

L'home es queixava amargament d'Espanya, d'Eivissa i de ses administracions locals. Que tenia un negoci, que necessitava mil papers i mil permisos, que no trobava personal, etc. Jo, li comentà que no es queixàs, que per Itàlia ses coses funcionaven igual o pitjor. Si fos al contrari, quin motiu tenia per venir a obrir un negoci a Eivissa.
Bé, finalment, s'home ens digué quin negoci tenia: era sa gelateria Marchese, a Vara de Rey. Toma! Ens digué que havíem d'anar-hi i provar els seus gelats.

No ho vam fer fins ara que ses nostres gelateries preferides estan tancades. Com que sa meua Linita és una enamorada dels gelats, tant a l'hivern com a s'estiu, passejant per Vara de Rei, decidirem provar aquesta gelateria.

Demanarem un gelat de tres boles per ella i jo no vaig prendre res. Sa cambrera, ens va suggerir que ens atendrien millor en la taula i ens vam asseure. El local estava tot buit. Érem els únics clients. A s'hora de servir-nos el gelat també ens portà un petit bol de nata. Li diguérem que no en volien de nata i que se l'emportàs. Contestació de sa cambrera: "Bien. Sin problemas, pero está incluida en el precio".

Pel que fa al preu, no puc queixar-me: estaven ben indicats a diferents llocs del local. Vaig pensar ... Són uns preus molt cars, però a veure, tal vegada els gelats siran boníssims.

A s'hora de pagar: Sorpresa! En el compte, ens cobraven 1 euro extra per persona. Concepte "mesa". A part del preu del gelat ens cobraven asseure a una taula!

Vaig estar a punt de demanar el full de reclamacions, però vaig desistir. No vull enfadar-me, ni ficar-me en situacions que no puc controlar. El meu cardiòleg m'ho té prohibit.

Simplement, acabat el gelat, ens van aixecar i ens en vam anar. A sa meua llista de llocs on no tornar mai més ja tic un establiment més.

Per cert, sa llista cada dia és més llarga. Mal assumpta.