Sóm molt atrevit.

Eivissa, 23 de setembre de 2021

SÓM MOLT ATREVIT.

Avui he comès una imprudència. Sembla estrany, però en un acte de valor m'he atrevit a acompanyar a sa meua filla a comprar a s'Aldi de ses Figueretes amb el propòsit de conèixer per primera vegada aquest supermercat.

Era un dia perfecte, l'hora adequada, a la tarda, temperatura ideal, el sol lluent. Tot semblava que la idea tindria un èxit absolut.

Error! Greu error!

A la porta d'entrada un cartell diu: " ¡Qué bien! ¡Has vuelto!" No, no he tornat!. És sa primera vegada que entr! Sa meua filla ho té per costum però jo no.

 

Primer de tot una primera presa de contacte: inspecció general a tota la sala, als productes i a ses instal·lacions. Sa meua filla ha començat a carregar es carro de compra i jo controlant mans en les butxaques. Agafar el primer article m'ha costat. He dubtat molt. He passat temps mirant i no em decidia. Estava molt intranquil observant als clients que en aquells moments estaven comprant.

Sa veritat: no estava preparat per aquesta forta impressió. Tots sabeu que som una persona sensible i molt delicada i a la meua edat aquestes fortes impressions no són recomanables. No he tingut més remei que sortir al carrer per recuperar-me. L'impacte de la primera visita ha estat un colp pel meu delicat cos. Encara no estic preparat.

No estic preparat per anar a fer la compra a aquests supermercats grans. Sigui un Aldi, un Lidl o un Mercadona. Tots són iguals. Els mateixos productes en marques diferents. Fruita verda i de calibres molts petits; pans i pastisseria industrial; carn envasada; peix de piscifactoria o congelat; productes lactis refrigerats de marca desconeguda i ... Podria seguir fent una llista, però no val la pena.
El personal? Jovenet, barat, sense experiència i sense personalitat. A l'hora de passar a pagar per caixa ni tan sols et diuen adéu o gràcies. Com anècdota us diré que vaig demanar a una reposadora on podia trobar "sabó de glicerina en pastilles individuals"- Em va mirar amb una cara que feia por: "Jabón de qué?". "Aquí no tenemos". I em va girar l'esquena.

Tothom coneix d'on vinc. Durant molts d'anys vaig treballar al capdavant d'un grup de supermercats eivissencs i formenterers. Allí els bons productes, ses marques més reconegudes, sempre estaven a la venda. Cuidàvem els productes locals. Cuidàvem el personal. I sobretot, cuidàvem els clients. Ses nostres botigues eren més que un punt de compra. Eren llocs per trobar-se, per xerrar, per fer barri, per fer amistat. Sempre deia que més que clients teníem amics.

Per tant, tots podeu comprendre el meu punt de vista. Tota la vida he lluitat perquè no es perdi el bon pa, ses bones tomates o els xindris més dolces dels camps eivissencs.

A la sortida un altre cartell diu: "¡Esperamos verte muy pronto!" Noooooo ..... Ha estat la primera i segurament l'última vegada que hi aniré.

 

Ai senyor, senyor ... Quina imprudència que he fet.

Estic bé.

Eivissa, 23 de setembre de 2021

ESTIC BÉ. ESTIC D'ALTA.

Feia dies que ho pensava. Físicament em trob bé. Estava caminant tot sol (és la millor manera de pensar i d'adonar-se de ses coses) pels camins i roques de Sa Caleta i quan vaig acabar sa caminada, uns estiraments i cap a casa. Cap molèstia. Com a nou. A casa, una dutxa i a seguir.

Aquesta sensació de fortalesa física feia temps que no la sentia. Lluny queden els anys, els mesos de malaltia, de tractament i de suportar les conseqüències posteriors.

Ahir tarda, a la classe de gimnàstica, la professora ens va manar uns exercicis amb un tub d'espuma. Havíem de posar-lo al llarg de la columna i fer altres moviments sense que el tub es mogués. Al principi el tub molesta, però a poc a poc s'adapta al teu cos i acabes per no sentir-lo.
Acabats els exercicis em vaig llevar el tub de la columna. I allí, mirant amunt, alleujat per no sentir aquella cosa estranya a l'esquena, amb tot el cos descansant al matalàs, vaig sentir una enorme pau, una gran sensació de benestar.

Aquesta sensació va durar uns minuts. La professora no ens dóna més temps de descans. Però durant aquells breus minuts, o tal vegada segons, em vaig trobar a un núvol. No sentia res, no pensava en res, no em feia mal res, solament aquesta sensació de benestar.

Feia temps que no sentia aquesta pau, aquest ben estar amb mi mateix.

A la vida tot és difícil d'aconseguir, però amb ganes i il·lusió tot és més fàcil. He passat anys, mesos de dificultats i mai havia perdut l'esperança d'una recuperació (amb limitacions, és clar). Ara començ a recuperar sensacions i a trobar-me satisfet per l'esforç fet i pels resultats obtinguts.

Ahir a la tarda, el meu oncòleg em va donar d'alta. Ell pensa que després de més de sis anys sense cap indicador dolent a ses proves analítiques ja era temps de donar-me l'alta. Vaja ... Que no em volia veure més per sa consulta. A partir d'ara controls anuals del metge de família (per seguretat). Haig de continuar cuidant-me i disfrutar de ses coses que em fan feliç.

Sa foto que acompanya aquest escrit està feta a Bermeo. En el port es troba aquesta escultura d'acer d'una altura aproximada d'uns 8 metre anomenada "La Ola". Per jo representa molt bé el que m'ha passat: una enorme ona arribà a la meua vida, em dóna un cop i em va arrossegar mar endins. Amb l'ajut de molta gent, lluita, il·lusió i ganes he aconseguit arribar a l'arena de sa platja.

És temps de passar pàgina i de mirar endavant. Estic molt content.

Com deia aquell: Tal vegada alguns dies estic cansat, però encara puc caminar. I si no pogués, m'arrossegaria. Però rendir-me? No m'he rendit mai!

A tots els que durant aquest temps m'heu ajudat i donat ànims, moltes gràcies.

Viatge a Bizkaia.

Eivissa, 21 de setembre de 2021.

VIATGE A BIZKAIA.

Primer de tot un poc de cultureta. Un poc de geografia. Hem d'actualitzar el que ens van ensenyar a s'escola. Ara mateix Euskadi està formada per Biskaia (capital Bilbao), Gipuzkoa (capital Donostia/San Sebastian) i Araba (capital Vitoria-Gasteiz).

Idò bé, hem anat a passar uns quants dies per Biskaia.

Tot va començar així.

 

El passat mes d'agost vam conèixer a sa platja de ses Figueretes a unes al·lotes d'Euskadi. Eren molt obertes i tot seguit vam començar a xerrar d'Eivissa i dels llocs que havien visitat. Havien apuntat a una fulla de paper els llocs més importants per veure. Com podeu veure, un munt de tòpics. Però elles s'ho van petejar tot. Unes valentes. Vam dir-lis que ens agradaria anar a Bilbao en un futur i a un paper qualsevol ens van fer un petit llistat de llocs per visitar si algun dia hi anàvem.

La setmana passada, una tarda de diumenge, mirava combinacions d'avions per anar a Bilbao i vaig trobar una bona oferta de vols directes. Dit i fet: Linita ja pots preparar sa maleta que dimarts partim cap a Bizkaia.

Ses nostres amigues ràpidament s'oferiren per venir-nos a recollir a s'aeroport i ens feren una ruta molt completa de llocs a visitar, on menjar, on dormir, etc. Vam tenir molta sort de conèixer aquestes al·lotes. S'han portat de meravella amb naltros. Han estat sempre pendents de qualsevol necessitat i ens han ajudat a fer l'estància molt més agradable.

No és la meua intenció fer un detall complet dels dies que van passar per allí, però per si algun dia algú s'anima, us deix un resum de sa ruta que naltros vam fer.

Mirau ...

Primer de tot he de dir que cada dia que vam estar per allí en vam moure caminant, en bus, metro o tren. No vam conduir per res. Els transports públics són una meravella. Puntuals, nets, nous, barats i amb moltes freqüències. Vaja ... Com a Eivissa.

Dia 1.
Vol directe amb Vueling a Bilbao. Arribada a la nit. Estada a l'Hotel Ercilla. Un clàssic.

Dia 2.
Un passeig pel "Casco Viejo" de Bilbao. "Free tur de les 7 calles" amb finalització al Mercat de La Ribera. Dinar de pinxos al mateix mercat.
Tarda de passeig pel Camp de San Mamés, sa Plaça Moyua i carrer Lopez de Haro fins a un centre comercial. És "La milla de oro" del comerç a la ciutat.
Sopar a qualsevol bar de pinxos del carrer Diputación.

Dia 3:
Part nova de sa ria de Bilbao. Obligat:
- Museu Guggenheim (de l'arquitecte Frank O. Gerhy).
- Escultures "Mamá" (una aranya gegant) i "Puppy" (un canet de flors).
- Ponts: Euskalduna, de Deusto, La Salve, Zubiri.
- Passeig en tramvia per tota la part nova.

 

A la tarda, ens va recollir sa nostra amiga i vam anar a Mundaka. Vam fer una parada al camí per veure l'ermita de San Juan de Gaztelugatxe. Allí va rodar-se part de la serie "Juego de Tronos".

A Mundaka teníem reserva a l'Hotel El Puerto.
Passeig pel port pesquer fins a l'ermita de Santa Katalina.
Mirar els surfistes a la mar i esperar "la ola". "La ola" surt des de la part esquerra de Mundaka i acaba a la platja de Laida. Les ones poden arribar als 4 metres d'alt i 400 de llarg. Tenen forma de tub i són esperades amb impaciència pels surfistes.
Sopar de truita i cerveseta al Bar Atxurra.

 

 

 

 

Dia 4.
Des de Mundaka a Guernika en bus. Des d'allí a sa platja de Laida també en bus. Dinar a sa taberna Atxarre.
Si teniu temps heu d'anar fins a sa platja de Laga. Naltros no hi vàrem poder anar.

 

 

Dia 5.
Des de Mundaka a Bermeo en bus. Plovia molt.
Teníem previst fer una excursió en barca a Elantxobe, platja de Laga i Cap d'Ogoño. Ho vam cancel·lar.
Ses nostres amigues ens acompanyaren pel poble: Port, barri antic, Bar Etxepe per carregar forces, monument a "La Ola", Església de Santa Maria, Porta de San Juan, mirador, museu Marítim, monument als pescadors "El abuelo" i cafeteria Omago per dinar.

 

A la tarda ses nostres amigues en van convidar a seguir les curses de traineres des del barco de les autoritats. Es van regalar el seu passe VIP. Fou una experiència fantàstica.

 

A la nit tornada en bus a Mundaka. Sopar al bar Los Txopos. Heu de provar ses "rabas".

Dia 6.
Des de Mundaka tren a Gernika. Des d'allí bus fins a Lekeitio. Obligat parar a Elanchove i a EA.
El port de Lekeitio és una meravella. No us heu de perdre l'espigó i sa platja.

 

 

 

 

Dia 7.
Tot el matí a Bermeo. Ens havíem quedat amb ganes de conèixer-ho millor. Plou intermitentment.

A la tarda, avió de tornada a Eivissa.

A l'arribada a Eivissa control de vacunació ràpid i eficient. Mentre esperàvem el bus per tornar a casa, dues coses que a Bizcaia no passaven: a la parada l'indicador dels horaris estava "fuera de servicio" i molts de turistes no van poder pujar al bus per no poder pagar amb targeta de crèdit. Us imaginau? I volem ser una potència turística. Feim plorera!

 

Per acabar una opinió personal. A Euskadi els polítics ho tenen ben clar i han estat intel·ligents. A poc a poc, en silenci, sense fer remor van granant sempre cap a ca seua. Cada vegada que hi ha eleccions una rodada més i segueixen recollint. En pocs anys han donat un canvi total al país. Es respira qualitat de vida, bones infraestructures i bons serveis. Defensen els seus costums, el seu idioma i la seua terra.

Tot el contrari dels governants de ses Illes Balears que sempre han estat baix les ordres del que digui Madrid. Així no feim país. Així no defensen ses nostres illes. Així ens va!

Animar-vos i feu una escapada a Euskaki. Us encantarà.

Adéu estiu.

Eivissa, 5 de setembre de 2021

ADÉU ESTIU.

Adéu a l'estiu. Ses platges a poc a poc van quedant-se buides.

 

Ha estat un estiu molt llarg i calorós. He disfrutat intensament de cada mes. Tenia el repte personal de veure com ho suportaria el meu cos i el meu cap. Les mesures de protecció covid i la pressió dels problemes de cada dia eren els reptes a superar.

Balanç? Positiu. Molt positiu. Estic acabant l'estiu cansat però satisfet.

Com l'he superat? Bàsicament amb dies de família, d'amics, de platja i de naturalesa. Poca cosa més.

Hauré de dir fins a l'any vinent a sa Cala de Sant Vicent. No hi he anat en tot l'estiu. I mirau que m'agrada s'aigua ben freda i transparent, s'arena ben neta i també el bon menjà d'algun restaurant del lloc.

Igualment, adéu a Ses Salines. Tampoc hi he anat en tot l'estiu. Saturació, poc aparcament, preus abusius, venda ambulant, etc. No tenia ganes d'anar-hi. Hi tornaré a l'hivern per caminar, per omplir-me els ulls de blau i sentir l'olor de sal. A tornar a sentir el fred i el vent a la cara.

I que us he de dir del Port de Sant Miquel. Sa meua platja preferida. Aquest estiu s'ha posat de moda i ha estat plena cada dia. Impossible aparcar, impossible trobar un raconet a s'arena, impossible reservar taula al meu restaurant preferit. També l'he deixat per l'any vinent.

Ses Figueretes i la seua platja ha estat el meu refugi durant l'estiu. Caminades per la vora de la mar. Carreres amb el meu nét. El seu crit "vamos Pepe, vamos !" m'ha fet treure forces d'on no les tenia.

Els camps i boscos verds d'Anglaterra també m'han portat calma. M'ha encantat disfrutar de la pluja i les baixes temperatures durant l'estiu. No us podeu imaginar el plaer de dormir tapat amb edredó en ple mes de juliol.

Aviat arribarà sa tardor. Els dies seran més curts, arribaran les pluges i la hibernació de l'hivern. Temps per estar més temps a ca nostra, sols, amb família o amb els amics. Nits llargues i fredes. Tornarem a fer calentets i al sofà amb una manta veurem aquella pel·lícula que tant ens agrada. Tornarem a menjar de cuera, de calent.

Si, si .... Farem com ses sargantanes! Hibernar! Estirem més temps tancats a casa. Tancarem portes i finestres, encendrem estufes i xemeneies. Ens posarem abrics i bufandes. Arribaran els dies curts i foscos, ses nits llargues i fredes. Arribaran dies de trons i llamps però també dies clars i més nets que mai. Arribaran nits plenes d'estrelles brillants i de lluna blanca i majestuosa.

Ara mateix encara fa calor, però sa llum ja és diferent. El sol, a poc a poc, surt més tard i s'amaga més prompta. Al camp ja s'ha recollit el raïm, ses garroves i ses ametlles. Està arribant sa tardor.

Jo necessit l'hivern. Estic desitjant que arribi ja!

Hi ha un plaer més gros que veure com plou i naltros calentets a ca nostra? Tinc ganes de disfrutar d'una Eivissa més calmada i més neta. Ses pluges l'hauran fet net de tota la pols de s'estiu i tornaran els camps nets, els boscos verds i l'olor de terra mullada.

Sense adonar-nos estirem en Nadal.

També sense adonar-nos, per Sant Antoni, els dies començaran a créixer i en no res arribarà la primavera. Tornarem a obrir ses portes i finestres, tornarem a disfrutar de l'estiu.

El temps passa ràpidament. Sempre ho dic. No m'importa. L'importat és saber-ho disfrutar.

Necessito una abraçada.

Eivissa, 4 de setembre de 2021

NECESSITO UNA ABRAÇADA.

Tots tenim dies dolents. Tots temin dies ennuvolats i tempestuosos on ens sentim sols i ens fa falta una abraçada i una besada. S'altre dia era un dia d'aquests. Sa meua filla i jo teníem necessitat d'abraçar-nos. De fer-nos una abraçada d'aquelles que et salven, d'aquelles que no vols amollar-te mai. D'aquelles que, ben apretats, fan sentir-te bé. Molt bé. Encara que allí a fora ses coses vagin malament.

 

Ens feia falta una abraçada d'aquelles que sense dir res fan recuperar sa calma. Una abraçada gegant que ens fes oblidar els problemes per un moment. Una mirada de no hem de preocupar-nos i una besada de què tot anirà bé.

Durant aquests dies dolents ens fa falta una abraçada que a més de fer-nos calor ens doni seguretat. Una abraçada és el millor consol en un moment difícil.

Ens feia falta una abraçada sense paraules i sense preguntes!

Necessitàvem una abraçada d'aquelles que treuen la tristor del cap, que ens animen i fan que perdem la por amb el futur. Necessitàvem una abraçada amb els ulls tancats i aferrar-nos l'un a l'altre. D'aquelles que carregen el cor amb els batecs de s'altre.

Un dia llegia que sa millor abraçada no és sa més forta ni sa més llarga. Sa millor és sa de la persona correcta! O sigui, que necessitàvem abraçar-nos. Pare i filla.

Necessitàvem sentir els nostres braços al voltant del cos i mantenir-nos així un bon rato. Ses nostres abraçades són úniques i ens agraden molt. Sabem que si ens abraçam el món s'aturarà per uns moments i aquest dia dolent pot convertir-se en un dia fantàstic.

La gent als carrer ens mirava estranyada. Però que fan aquests? No importava ni el lloc ni el moment.

S'altre dia, més que mai, necessitàvem abraçar-nos!