Necessito una abraçada.

Eivissa, 4 de setembre de 2021

NECESSITO UNA ABRAÇADA.

Tots tenim dies dolents. Tots temin dies ennuvolats i tempestuosos on ens sentim sols i ens fa falta una abraçada i una besada. S'altre dia era un dia d'aquests. Sa meua filla i jo teníem necessitat d'abraçar-nos. De fer-nos una abraçada d'aquelles que et salven, d'aquelles que no vols amollar-te mai. D'aquelles que, ben apretats, fan sentir-te bé. Molt bé. Encara que allí a fora ses coses vagin malament.

 

Ens feia falta una abraçada d'aquelles que sense dir res fan recuperar sa calma. Una abraçada gegant que ens fes oblidar els problemes per un moment. Una mirada de no hem de preocupar-nos i una besada de què tot anirà bé.

Durant aquests dies dolents ens fa falta una abraçada que a més de fer-nos calor ens doni seguretat. Una abraçada és el millor consol en un moment difícil.

Ens feia falta una abraçada sense paraules i sense preguntes!

Necessitàvem una abraçada d'aquelles que treuen la tristor del cap, que ens animen i fan que perdem la por amb el futur. Necessitàvem una abraçada amb els ulls tancats i aferrar-nos l'un a l'altre. D'aquelles que carregen el cor amb els batecs de s'altre.

Un dia llegia que sa millor abraçada no és sa més forta ni sa més llarga. Sa millor és sa de la persona correcta! O sigui, que necessitàvem abraçar-nos. Pare i filla.

Necessitàvem sentir els nostres braços al voltant del cos i mantenir-nos així un bon rato. Ses nostres abraçades són úniques i ens agraden molt. Sabem que si ens abraçam el món s'aturarà per uns moments i aquest dia dolent pot convertir-se en un dia fantàstic.

La gent als carrer ens mirava estranyada. Però que fan aquests? No importava ni el lloc ni el moment.

S'altre dia, més que mai, necessitàvem abraçar-nos!