Leamington Royal Spa, 30 de novembre de 2021
PROVAR NOUS RESTAURANTS? AIXÍ NO.
No som molt amic d'invents nous i de provar coses noves. A sa meua edat tinc molt clar que m'agrada i el que vull. No em fan falta més coses.
S'altre dia ens despertarem tard i vam pensar anar a dinar fora de casa. Els meus restaurants preferits estaven ja plens i anàrem a un restaurant bastant conegut de s'avinguda 8 d'agost, a Vila. No hi havia anat mai, però havia sentit a molta gent parlar del lloc.
S'experiència no fou totalment satisfactòria.
Deixau-me fer un poc de resum del dinar.
Érem a dinar 5 adults, un al·lot de set anys i una nena d'un any. Idò mirau:
Ens cobraren 15 euros de pa i allioli per sis. No van portar-nos sis platets amb l'allioli i olives. En portaren un i van cobrar-nos per sis. Un de altros va demanar s'allioli, però no em sembla correcte que cobrin com si tothom n'hagués menjat.
Peix en salmorra. Érem cinc adults i vam demanar per quatre. A tots els restaurants que solem anar les racions són molt grosses. Aquesta vegada ens quedarem amb gana. El peix just i sa fideua escassa. Un dia s'haurà de parlar del tema del bullit de peix. Tothom el vol de roja, gall i anfós. Així no és possible. Els preus per servei no quadrem i els restauradors han reduït ses racions.
Vi. Ens recomanaren un vi d'aquells d'autor, de finca especial, de producció ecològica, etc. Un clau. Jo comprenc que els restaurants no vulguin tenir a sa carta de vins cotos, caceres, cunes o pescadors. Tothom els pot trobar a sa botiga del barri i tothom coneix el seu preu. Però 38 euros per una botella de vi normalet, em sembla un abús. Per molt català i ecològic que sigui.
Postres. Un escàndol. Una copa d'una, una, bola de gelat 5,50 euros. Una porció de flaó (una 1/16 part d'un flaó mitja comprat a qualsevol forn de Vila) 9 euros. Ei ... 9 euros per dues mossegades de flaó! El preu d'un flaó sencer.
I per acabar de rematar el dinar vam demanar una truita d'un ou per sa nena d'un any. Una truita d'un ou sense res més i ens cobraren 6 euros.
Total, ens quedarem en gana i vam pagar quasi cinquanta euros per cap. Jo així, seguiré anant als meus restaurants de sempre o em quedaré a casa. Allí almenys no em foten aquestes sorpreses.
A l'acabament del dinar l'amo del restaurant ens saludà i va interessar-se de com havia anat el dinar. I que li dius a un home tot vestit de blanc i amb ses lletres daurades del restaurant cosides al pit? Que no m'ha agradat? Doncs no. Tampoc fa falta ser tan desagradable. Simplement, no hi tornaré mai més i fora problemes.
El temps posa a tothom al seu lloc. A aquest restaurant el temps i els clients no tardaran a fer-ho.
