Na Catalina de can Vicent Guasch.

Eivissa, 20 de novembre de 2021

NA CATALINA DE CAN VICENT GUASCH.

Avui 20 de novembre és es tercer aniversari de sa mort de sa meua mare. Ara ja em trob amb ànim de parlar i escriure coses d'ella. Tinc sa necessitat i m'agrada fer-ho. 

 

 

Però abans d'escriure sobre es seu funeral, deixau-me fer unes reflexions prèvies i llevar un poc de ferro al tema.

Us heu adonat? Us passa el mateix? Darrerament (ja he passat els seixanta-cinc) vaig més als enterraments que als casaments. I per què? Doncs perquè tothom ha de morir-se un dia o altre i perquè en l'actualitat cada cop hi ha menys parelles que es casen, tot i viure junts i formar una família. Port a l'esquena un grapat de funerals de familiars, d'amics i coneguts. Bodes? Poquíssimes, contades amb els dits d'una mà. Bé, és cert que hi ha un temps per a cada cosa i cada edat té els seus moments.

Deixau-me fer un poc de broma i parlem de ses formes de dir es darrer adeu a algú. Segur que alguna vegada heu viscut alguna d'aquestes situacions:

Cerimònia: Hi ha qui té cerimònia religiosa, sense voler-la fer i sense haver posat mai es peus en una església. I, contràriament, hi ha qui l'hauria volgut i no n'ha tingut.

Capellà oficiant: En es cas d'un funeral religiós, bàsicament n'hi ha dos tipus d'oficiants: d'aquells casos en què l'oficiant coneix es difunt perquè n'és parroquià, el retrata bé a l'homilia i se'l nota sincerament commogut per sa pèrdua, fins a d'altres en què l'humanisme cristià brilla per sa seua absència, es capellà és d'una retòrica gèlida incapaç de suscitar cap emoció entre els assistents i, en algun cas, ha de llegir es nom del difunt perquè n'ha oblidat sa identitat.

Discursos: En alguns funerals, acostuma a haver-hi, a més del capellà oficiant, altres intervencions de familiars o persones properes al desaparegut i, generalment, ses dels fills i, sobretot, els nets, acostumen a ser ses de més interès i més calidesa humana.
Hi ha discursos per a complir amb l'expedient i d'altres que neixen del coneixement, l'afecte, el dolor, sa complicitat o sa gratitud.

Música: Hi ha músiques mortuòries polidíssimes i també altres músiques no precisament mortuòries, sinó vinculades a ses preferències de sa persona a qui s'acomiada o bé que s'hi pot relacionar per alguna circumstància determinada. I fins i tot, sa millor música que existeix, es silenci.

Esqueles: Es més habitual és el disseny tradicional, de format petit, a sa primera part una creu i es nom del difunt, sa data de defunció i també dues formes, els que es moren i prou, i aquells que moren cristianament, havent rebut els sants sagraments i sa benedicció apostòlica, sense que, en alguns casos, això sigui cert i ni el mateix difunt, ni els familiars, hagin tingut una idea gaire precisa de què és, exactament, aquesta benedicció.
A partir d'aquí, totes ses variants possibles: una llarga llista de parents, arrodonida amb un "i sa resta de familiars" quan no et vols deixar ningú o bé t'estalvies així de ficar-hi algun nom que incomodin. 

Telèfons mòbils: Tot i l'advertiment que cal desconnectar els telèfons mòbils, sempre hi ha algú que dona sa nota i obsequia els assistents al funeral amb un so irritant que es perllonga fins que l'aparell és, finalment, localitzat i el propietari n'aconsegueix, després d'intents fracassats que mantenen a tot l'auditori pendent, d'apagar-lo d'una vegada.

Donar es condol: Hi ha funerals en què sa família dona es dol per acabat abans que pocs els hagin pogut acompanyar amb el sentiment i d'altres en què rep, a peu dret, es condol d'amics, coneguts i també gent que no ha vist gairebé mai, al llarg d'una bona estona.
I no són pocs els pobles en què ses dones reben es condol assegudes a una part de s'església, mentre els homes fan el mateix a s'altra part. També, a vegades es condol es dona al carrer o a sa porta de s'església.

Assistents: Hi ha funerals on et trobes gent que et sorprèn agradablement de veure-l'hi, perquè no te l'hi esperaves, tant com t'escandalitzes de l'absència inexplicable d'altres. A una certa edat, un funeral és un lloc de trobament de persones amb qui has compartit feina, veïnatge o il·lusions.
Una cosa sí que és certa: no costa gaire d'identificar els pocs que hi acudeixen per compromís, davant sa majoria dels que hi són perquè de debò volen dir adeu a qui ja no veuran mai més i en senten de debò sa pèrdua.
Hi ha fins i tot persones, sovint anònimes, que, sense ser-ne família, no poden evitar de fregar-se els ulls i desdibuixar amb els nusos dels dits, insistentment, unes llàgrimes que no han pogut evitar d'escapar-se galta avall.

Hi ha, doncs, funerals i funerals, difunts i difunts, parents i parents i assistents i assistents. Perquè, ben mirat, un funeral no és altra cosa que una escenificació pública d'un retall de sa nostra vida.

I em preguntareu: a què ve tota aquesta història? Per què us he fotut aquest "rollo"?

Mirau: A s'aniversari de sa mort de sa meua mare volia dirigir-me a ella.

Mama, tu tingueres una cerimònia religiosa tal com volies. Es capellà oficiant et coneixia bé i estava realment dolgut per sa teua pèrdua. Durant sa missa va parlar molt bé de tu, de sa teua vida i de sa teua família. De la teua dedicació absoluta a tirar endavant ca teua, el teu matrimoni i els teus fills.

Durant sa cerimònia tingueres sa millor música del món: el silenci. Tots pensant i pregant per a tu.

L'esquela al Diari, la recordes? Espòs, fills, nets i besnets. No hi cabia ningú més. Vaig fer posar clarament d'on eres. De Can Vicent Guasch. De Formentera. No m'agrada aquest costum de posar esposa de, viuda de o mare de.

El condol, tant al tanatori com a l'església va ser molt nombrós. Molta gent. Família, tota sa família de Formentera, amics, veïns. Amics dels teus fills i dels teus nets. Molta gent que t'estimava i t'apreciava. Que ens estimava també a tots naltros.

Per acabar, voldria recordar-te unes paraules que va dir es capellà durant sa cerimònia: Mama, tu vas ser una bona dona, una dona de ca teua, treballadora, agradable, alegre, que mai t'havies enfadat amb ningú i que ningú podia dir res dolent de tu. Que dedicares tota sa teua vida als altres, sense esperar res a canvi.

Gràcies per ser un exemple per a tots naltros.