Eivissa, 15 de maig de 2021
LA COLÒNIA PENITENCIÀRIA DE FORMENTERA
Dintre
del programa de classes de la Universitat Oberta per a Majors
d'Eivissa, el passat dijous l'historiador Dr. Antoni Ferrer Abárzuza, ens va fer una exposició molt interessant sobre la Colònia Penitenciària de Formentera (1940-1942).
No
és intenció d'aquest escrit reproduir o fer un resumen de la classe.
Simplement m'agradaria deixar constància cronològica d'un període que
avui ens sembla molt llunyà, però que va condicionar, i de quina manera,
tota la vida de sa meua família.
Diu l'EEIF:
Camp de concentració de Formentera.
Creat amb el nom oficial de Colònia Penitenciària de Formentera, tot i que fou més conegut com es Campament , aquest centre de reclusió, que depenia de la presó de Palma, va entrar en funcionament el 1939, poc després d’acabar la Guerra Civil Espanyola, i no es tancaria fins al 1942.
Estava encerclat per un mur de pedra d’uns 2 m d’altura a la part terrestre i de xarxes de filferro a l’estany des Peix per evitar les fuites dels reclosos.
No
hi ha unanimitat a l’hora de determinar el nombre total dels presoners
que hi varen romandre (foren instal·lats en una vintena de barraques de
fusta) i la xifra exacta del morts que hi tengué lloc. Tot i això, el
que sembla clar és que el camp d’internament formenterer, situat a la
vora del port de la Savina,
va esdevenir un dels principals centres de reclusió de la costa
mediterrània i també un veritable símbol de la repressió franquista
contra els vençuts republicans.
Les condicions de vida arribaren a
ser duríssimes i el tracte als presoners per part dels funcionaris i
vigilants, brutal, segons es desprèn dels testimoniatges dels
supervivents; moltes de les morts foren per desnutrició. En va ser
director Ángel Llorente Ruiz.
Els investigadors José Luis Gordillo Courcières i David Ginard Féron són els dos màxims estudiosos de la seua malaurada història; el primer (autor de Formentera. Historia de una isla)
parla de devers mil presoners i 58 baixes oficials, atès el registre de
defuncions de l’Ajuntament de Sant Francesc Xavier. Per la seua banda,
David Ginard assegura que el nombre d’empresonats al centre superà
àmpliament el miler (de pertot arreu, molts procedents d’Extremadura,
també de totes les illes i, fins i tot, alguns estrangers i components
de les Brigades Internacionals), mentre que els morts foren bastants
més, “dotzenes”, segons aquest; el de Formentera possiblement fou “el
més terrible centre penitenciari de les Illes”.
La majoria dels
dirigents comunistes illencs que no pogueren exiliar-se varen romandre a
la presó formenterera, entre d’altres l’eivissenc Antoni Martínez Juliana, un dels caps del Partit Comunista d'Espanya (PCE) a les Balears.
La
colònia penitenciària de Formentera va ser clausurada el 1942
(probablement com a conseqüència de l’avanç de les tropes aliades a
l’Àfrica del Nord) i els tancats varen ser traslladats a altres camps de
concentració i a presons de la resta de l’Estat, entre altres les de
Burgos, Alacant i Lleida.
El Consell de Formentera el declarà Bé d'Interès Cultural el 2014.
Dates a tenir en compte:
1931 – 1939 Segona República Espanyola. Fou el règim democràtic que va existir en Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de seua proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfonso XIII, i l'1 d'abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista.
1936 – 1939 Guerra Civil Espanyola.
1939 – 1941 Segona Guerra Mundial.
Ja situats històricament, en el 1924 neix mon pare i en el 1932 neix ma mare. Els dos neixen a Formentera.
L'economia a l'illa de Formentera aquells anys 20,
30 i 40 era de pura subsistència basada en l'agricultura, la ramaderia i
la pesca. Per tenir alguns ingressos l'única opció era treballar a ses
salines o emigrar.
En els anys que la colònia de Formentera va estar
en funcionament, 1940-1942, mon pare, de 16/17 anys, degué partir de Formentera per mirar de guanyar-se millor la vida i a ma
mare, de 8/9 anys, l'enviaren a guardar animals a cas seus güelos de Es Cap. Unes boques menys per a alimentar a la casa familiar.
Per tant, si la gent de Formentera no tenia per menjar, imagineu els presos de sa Colònia. Uns 58 d'ells van morir de fam. Així de clar.
Després de la Guerra Civil vingueren anys molt durs per a tota la gent de Formentera. Anys de molta misèria. Van venir anys de racionaments, silencis i por. Molta por.
Per sort, arribaren els anys cinquanta i els primers turistes. Europa volia oblidar els anys de guerra i l'Espanya de blanc i negre començava a veure un poc de llum i de color.
El 1953 els meus pares van casar-se. La prosperitat arribà i amb ella la confiança en un futur millor.
Sembla complicat, però mirau:
- L'any 1939 acabà la Guerra Civil Espanyola.
- L'any 1941 acabà la Segona Guerra Mundial.
- L'any 1942 tancà la Colònia Penitenciària de Formentera.
- L'any 1953, uns deu anys més tard de tots aquests tràgics esdeveniments, els meus pares van desidir casar-se.
- L'any 1956, catorze anys més tard, vaig néixer jo.
S'havia de ser valent per formar una família i tenir fills en aquells anys tan complicats.
Tot el que sé avui d'aquest tema ho vaig aprendre més endavant, ja d'adult. Va estar una època de la qual, a ca meua, mai se'n va parlar. Està clar que la generació dels meus pares tenia ganes de mirar endavant i deixar enrere tots aquells anys de privacions i dificultats.
M'agradaria recomanar-vos un vídeo. Anau a Youtube.com i buscau "Aigua clara" de Carmelo Convalia. Personalment, la visió del vídeo em va impactar.
Però sobretot, va quedar gravat a la meua
memòria uns consells que dóna un home que va viure aquells anys. Diu
que per ser feliç s'ha d'estar sempre content, no enfadar-se mai, ser
amic de tothom, estimar a tothom vengi d'on vengi, tenir salut, tenir
prou per viure, no tenir milions, estar sempre tranquil, viure al teu
gust i sa teua manera.
I diu una cosa molt, molt important des del meu punt de vista. Diu que sempre s'ha de beure aigua clara.
Ho teniu clar? Heu entès el missatge?
