sábado, 26 de noviembre de 2022

Viatge a l'Índia. Visita temple sikh.

 Eivissa, 26 de novembre de 2022

VIATGE A L'ÍNDIA. VISITA TEMPLE SIKH.

Última entrada al blog comentant el viatge a l'Índia. No vull abusar de sa vostra paciència. 

He deixat aquesta entrada pel final perquè durant la visita al temple sikh hi hagué unes quantes coses que m'impactaren molt.

El Gurdwara Bangla Sahib és el principal temple sikh de la ciutat de Delhi. La seua estructura es reconeix immediatament per la seua especial cúpula daurada.
Originàriament era un palau. Un guru sikh va residir allí durant la seua estada a Delhi allà pel segle XVII. En aquesta època, una epidèmia de còlera va assolar la ciutat. El guru va ajudar als afectats oferint ajuda i aigua fresca procedent del pou de la casa. L'aigua d'aquest pou és ara considerada com a curativa. Sijs de tot el món acudeixen al temple per a recollir l'aigua miraculosa i portar-la fins a les seues llars. El Gurdwara s'ha convertit en un centre de peregrinació no sols per als sijs sinó també per tots els hindús.
El complex inclou un temple, cuina, un estany, una escola i una galeria d'art. El temple està construït en marbre, inclòs el sòl. La zona que envolta l'estany té un paviment realitzat en colors vius i amb dibuixos geomètrics. L'estany està envoltat per una sèrie de columnes que formen una espècie de claustre.

 

 

 

 


Primer impacte: Es Langar (menjador comunitari).

Langar és un mot utilitzat en la religió sikh per anomenar al menjador comunitari, a on es serveix menjar gratuït a tots els visitants, un indret a on tots poden menjar junts, sense distincions de raça, gènere, ètnia, religió, o riquesa personal. En el menjador solament es serveix menjar vegetarià, per assegurar-se de què totes ses persones, malgrat les seues creences religioses, o les seues restriccions alimentàries, poden menjar com a iguals.


 

 

 

Veure s'ordre com tothom menjava en fila i en silenci. Veure com centenars de persones esperaven tranquil·lament a l'exterior per entrar. Veure com, entre torn i torn, els voluntaris feien net el menjador. Veure tot això m'impactà.


Vaig tenir s'oportunitat de visitar sa cuina mentre preparaven el menjar. Sa feina dels voluntaris, la gran quantitat de menjar que preparen cada dia, s'ordre, sa neteja. Tota s'organització m'impactà.


Segon impacte: conversa amb un sikh.

Acabada sa visita al temple, contemplava s'estany i de sobte un infant d'uns set/vuit anys, molt ben vestit, amb turbant, va apropar-se, em donà sa mà i vam mantenir una conversa en anglès més o menys així:
- Hola, com està vostè?
- Jo bé i tu? D'on ets?
- Som hindú. I vostè d'on és?
- Jo vinc d'Espanya. Coneixes on està Espanya?
- Sí, abaix de França.
- Què has vingut a fer aquí?
- He vingut amb sa meua família al temple. (Després vaig adonar-me que efectivament els seus pares ens miraven des d'una distància prudencial).

Xerraren un poquet més: quants anys tens? A quina escola vas? T'agradaria conèixer el meu país? Etc. Etc.


- M'ha agradat molt parlar amb tu.
- Igualment. Estic molt content d'haver parlat amb vostè.

Em donà la mà una vegada més i va dir-me adeu repetint sa tradicional manera hindú: mans juntes, a s'altura del cor i diguem "namaste".


M'impactà sa forma directa de dirigir-se a mi, sa seua desimboltura i sa seua evident gana de relacionar-se amb gent d'altres cultures. Normalment, un infant de sa seua edat no fa aquestes coses.

Durant la resta de dies de viatge he comprovat que sa gent del país té moltes ganes de conèixer altres gents, altres formes de viure, de vestir, de parlar, de menjar. He trobat una gent molt agradable, respectuosa, tranquil·la i molt observadora.

 

Tercer impacte: S'explotació infantil.

Acabada sa visita al temple sikh vam anar a dinar a un restaurant molt a prop. Tant a s'arribada com quan vam marxar fins a l'autobús, ens va rebre un home amb una nena d'uns tres/quatre anys. S'home li feia fer volteretes a terra com un mico i ens demanava sous.

He acabat el viatge i no puc treure s'imatge del meu cap. No puc oblidar aquells moments i tampoc puc entendre com sa policia i sa gent del país permet aquestes coses. Pel país és llastimós i vergonyós.

Altres dies, a s'entrada dels principals llocs que vaig visitar també ens rebien dones amb infants petits demanant sous. A s'entrada al Taj Mahal s'espectacle de dones amb infants petits, alguns amb malformacions (tal vegada provocades) era lamentable.
Tal vegada realment eren dones que ho necessitaven. Segur que ho eren. Però ses malformacions ... No ho tinc tan clar. Si pretenien fer més pena, personalment em provocaven més rebuig. No es pot permetre aquestes coses amb els infants petits.
I sa policia que vigilava el recinte, mirant cap a un altre lloc. No hi ha dret.

 

Amb aquesta entrada al blog, acab amb ses històries del meu viatge a l'Índia. Desig que us hagin agradat i almenys hagin despertat ses vostres ganes de conèixer el país. Sincerament, és un viatge que val la pena. Si teniu mai s'oportunitat, heu d'anar-hi. Us agradarà.

Viatge a l'Índia. Els colors de Rajasthan.

Eivissa, 26 de novembre de 2022

VIATGE A L'ÍNDIA. ELS COLORS RAJASTHAN.

Acab de fer un viatge per l'Índia. Un circuit pels llocs més interessants de Rajasthan, l'estat indi dels saris d'intensos colors, dels hòmens amb turbant, dels camells, dels castells fortificats, de ses havelis i del desert. És un estat de ciutats monumentals i de carreteres caòtiques.

També és l'estat de ses grans i polsoses ciutats conegudes a fora de l'Índia pels colors de ses seues cases i palaus.

 

Vull recordar tres ciutats i fer-ho amb els tres colors de l'Índia: el rosa, el blanc i el blau.


Jaipur, la ciutat rosa.

Jaipur és una bulliciosa ciutat, capital de l'estat de Rajasthan. Dins de les seues muralles vaig trobar un laberint de basars, edificis històrics i elegants palaus.

Vaig passejar a la nit per davant del PALACIO DE LOS VIENTOS. Més tard vaig sopar a un restaurant amb una terrassa just davant del palau. A la nit sa fatxada estava tota il·luminada: una visió fascinant.

 

 

 

 

Molt interessant s'ha visita l'observatori astronòmic i al  Palau de la ciutat. Vaig descobrir els basars plens d'activitat on fabriquen polseres o teles especials. Vaig divertir-me amb s'obligatori regateig als mercats. 

 

 

 

 

Udaipur, la ciutat blanca.

Udaipur és una ciutat molt romàntica. Els palaus reflecteixen a ses aigües del llac Pichola. Els edificis color marfil voregen el llac. 

 

Dues coses bones que vaig fer:

- perdre-me pels carrers del barri antic i descobrir GANGOUR GHAT. Al sol post, tots els edificis i llums reflecteixen al llac. Pocs llocs poden superar-la en bellesa.

 

 
- Un passeig en barca pel llac Pichola fins a s'illot de JAG MANDIR. El passeig en barca pel llac puguen contemplar sa posta de sol, és una meravella.

 

 

 

 

 

Jodhpur, la ciutat blava.

Vaig pujar per veure sa fortalesa MEHRANGARH que domina d'es lluny un barri de cases de colors blaus intensos. Els seus estrets carrerons són un caos. Per elles circulen els rickshaw, ses vaques passegen lliurement, els infants juguen pels carrers, ses dones caminen descalces i elegantment vestides de saris. És una ciutat molt bruta i amb molta pol·lució.
Vaig animar-me a passejar (acompanyat pel guia) pel laberint de cases blaves i s'experiència fou fantàstica. Dins d'aquell caos vaig trobar-me a l'Índia de veritat.







Observació:
Algunes fotos d'aquesta entrada al blog estan tretes d'internet, de pàgines de viatges. Desconec als autors. A molts de llocs, bé per s'hora de sa visita o per ses limitacions del meu mòbil, no vaig poder realitzar algunes d'aquestes magnífiques fotos.

 

jueves, 24 de noviembre de 2022

Viatge a l'Índia. Resum.

 Eivissa, 24 de novembre de 2022

VIATGE A L'ÍNDIA. RESUM.


Divendres 4/11.

Vol de Ryanair > IBZ-BCN > 18.55 – 19.50 hores > Un miracle: Tenc fila 2.
Hotel Barcelona Airport > Còmode > Servei de cafeteria molt lent.

Dissabte 5/11.

Vol d'Etihad Airways > 9.30 hores BCN-Abu Dabhi > Abu Dabhi-Nueva Delhi
Hotel Welcomhotel > Arribada passat mitja nit > Un desastre d'hotel: brut i vell. No han fet net s'habitació. Wifi no funciona. Primera presa amb contacte amb el menjar i l'esmorzar indi un poc caòtic. Tot és nou per jo.

Diumenge 6/11.

Nueva Delhi.

Visita a sa GRAND MEZQUITA JAMA MASJID, sa mesquita més grossa de l'Índia. Té tres cúpules de marbre blanc i negre, junt amb dos minarets iguals i un gran arc central. > Per entrar, hem de deixar ses sabates i vestir-nos adequadament > Fotos i més fotos amb sa gent del país.

Passeig en ciclorickshaw pel MERCAT DE CHANDNI CHOWK, molt antic i molt autèntic > Ens va tocar un conductor petitet i molt prim > Va fer una bona suada per portar a dos pesos pesants com naltros.

Passeig per sa part residencial de sa capital > RAJ GHAT lloc on fou incinerat en GANDHI, principal responsable de s'independència de l'Índia > Panoràmica dels edificis del govern del país > Imponent sa PORTA DE L'ÍNDIA.

Visita al temple SIKH GURDWASA BANGLA SAHIS > Impressiona el menjar comunitari al temple > Visita a ses cuines > Conversa amb un infant: Hello .. how are you?
A sa sortida del temple sikh > El pitjor record que m'emport del viatge: s'explotació dels infants per demanar llimosna als turistes.
He d'investigar que és el sikhisme.

 
 
 Visita al solt post del MINARETE QTUB MINAR > Patrimoni de la humanitat.
 
 
Seguim a l'hotel Welcomehotel > No han fet s'habitació i sa wifi es talla contínuament > Per un descuit vaig deixar oberta sa itinerància de dades i van passar-me un carreg de 50 euros per excés de trànsit de dades > Vaig "montar un poll" i vaig exigir que a les tantes de sa nit s'habitació es fes neta i que ens canviessin el llit. Caminant per s'habitació els peus quedaven molt bruts de sa pols que hi havia.

Dilluns 7/11.

Deixam Nueva Delhi > Direcció MANDAWA (Rajastàn) >  Uns 300 quilòmetres. Tot el dia en bus.

MANDAWA era un centre de sa ruta de la seda entre l'Índia i Europa > Visitarem ses HAVELIS, antigues cases on vivien els comerciants indis > Acolorides pintures, fatxades decorades i grans portes de madera tallades a mà.
Ha canviat el paisatge: camps, agricultura, verd.
Allí ses dones van molt ben vestides, ben arreglades. Primes i guapes. No tenen res, però desprenen orgull i dignitat.
Ens allotgem a l'hotel VIVAANA HAVELI. Hotel espectacular, com els de ses pel·lícules (veure Hotel Marigold) > Passeig nocturn pel poble. Sopar al pati, lluna plena i espectacle de marionetes.


Dimarts 8/11.

Deixam Mandawa > Direcció a BIKANER (Rajastàn) > Uns 200 quilòmetres.

Bikaner és una ciutat ubicada al desert del THAR > Visitarem el FUERTE DE JURAGARH. Allí es conserva en bon estat una col·lecció de pintures, mobiliari i estrisos personals de sa família real.
Al sol post, partim al desert del THAR. S'arribada s'acaba amb un passeig en carros de camells. Naltros ho feim amb jeep. Vam disfrutar d'un sopar al desert, ballarem i ho vam passar molt bé. Danses i cançons típiques. Un grup de persones índies van afegir-se al nostre grup. Cantar i ballar és patrimoni mundial.

He de buscar informació sobre ses castes: 1.- Sacerdots i professors. 2.- Guerrers i governants. 3.- Comerciants. 4.- Treballadors. 5.- Pàries (personal de neteja).

Ens allotgem a l'hotel MAHARAJA GANGA MAHAL. Sense comentaris. Ses habitacions correctes. Molta falta de manteniment. Per fer-vos una idea: a l'ascensor per pujar al pis tercer, s'ha de marcar el segon. Cobertura wifi, solament a recepció. El menjar, desconegut. Em salva una pizza

Dimecres 9/11.e

Deixam Bikaner > Direcció JODHPUR (Rajastàn) > Uns 250 quilòmetres.

Jodhpur és coneguda com la "ciutat blava". Antigament, ses cases on vivien ses castes superiors fórem pintades de color blau.
He de buscar informació sobre l'hinduisme ...
Respirar millor pel nas ... Viure millor ... Pràctiques de relaxació durant els trajectes en bus.
Visitarem el FUERTE MEHRANGARH, un dels més importants de l'Índia. Situat a més de 125 metres d'altitud.

Després, van anar a veure es crematori de sa família real, es JASWANT THADA. Rodejat de llacs i jardins, transmet molta pau i tranquil·litat.
Debat com recordar als morts > Segons cada cultura.


 Amb un tuk tuk, ens porten a un mercat tèxtil, el mercat SARDAR BAZAAR > Un caos controlat > Un espectacle tot el procés de compres > El venedor, un crac > Ses dones es tornen boges amb ses teles, mocadors, etc.


Passeig pels carrers i per sa TORRE DEL RELOJ DE JODHPUR.
Ens allotgem a l'hotel PARK PLAZA HOTEL. Hotel correcte. S'aire a condicionat a tope. Fa fred. No wifi a s'habitació. Hem de sortir als passadissos per comunicar amb els nostros.
Sopar caòtic a un restaurant, els 4 Brothers > Tot preparat: guia, comissió, sopar, etc, etc. > Vaig tornar a sopar de pizza, imaginau!

Dijous 10/11.
Deixam Jodhpur > Direcció RANAKPUR I UDAIPUR (Rajastàn). Uns 250 quilòmetres.
Udaipur és coneguda com a "sa Venecia de l'Índia". Ciutat rodejada de llacs > El llac PICHOLA és espectacular al sol post.
Vam fer una parada a RANAKPUR > Temples del segle XV de religió JAINISTA > Temple JAINA, construït en marbre blanc.

Tot el dia en bus > Esgotador > Camí a través de ses muntanyes, fatal!
Primers constipats al grup. Sa calor i l'aire a condicionat fan de les seues.
Ens allotgem a l'HOTEL JHADOL VIJAY VILAS. Modern. Net. Vistes al llac. Molt bo.

Divendres 11/11.
Seguim a UDAIPUR.
Ciutat fascinant. Plena de palaus, temples i llacs.
Visitarem el PALACIO DE LA CIUTAD DE UDAIPUR. Pujarem amb una camioneta elèctrica.
Vam anar al llac Pichola per visitar s'illa de JAG MANDIR > Una posta de sol espectacular.


Assistirem a un espectacle de balls típics. Ses explicacions: no vaig entendre res. Mentre esperàvem al grup, mai vaig tenir sensació de perill o de por. Gent molt amable.

Sopar a la fresca > Terrassa a prop del llac > Un despropòsit: mal servei i tenim molt de fred. 

Seguim a l'HOTEL JHADOL VIJAY VILAS.

Dissabte 12/11.
Deixam Udaipur > Direcció PUSHKAR (Rajastàn). Uns 350 quilòmetres. Massa bus. Vuit hores de viatge.
Pushkar està ubicada al costat del llac Pushkar i rodejat per ses muntanyes de ARAVALLI. Ciutat acolorida, ciutat sagrada, cuna de la religió HINDUISTA. Els pelegrins van al temple del DIOS BRAHMA a fer ofrenes de sous i després van a purificar-se al llac-.
Naltros feim la cerimònia de purificació.


A la ciutat viuen molts de GIPSYS (gitanos) > A tots els llocs, el regateig és obligatori.
Ens allotgem a l'HOTEL AARAM BAAGH. Un desastre. Brut. Abandonat. Estil ressort. Sense wifi a s'habitació. Sa pandèmia ha fet molt de mal a tot el món i alguns llocs estan intentant recuperar-se. Costarà molt tornar a sa normalitat.

Diumenge 13/11.
Deixam Pushkar > Direcció JAIPUR (Rajastàn). Uns 150 quilòmetres.
Jaipur és coneguda com "la ciutat rosa" > Visita al PALACIO DEL MAHARAJÁ > Visita a l'observatori astronòmic JAI SINGH on vam veure rellotges solars més grans del món.

 

 

Pujada en jeep per veure la ciutat il·luminada.
Sopar a la fresca davant el PALACIO DE LOS VIENTOS. Una fatxada espectacular.

 

 

Visita a un taller de pedres precioses. Ses dones fan llarg amb sa visa.
Ens allotgem a l'HOEL GRAND UNIARA. Arribem a les 12 de la nit. Estam molt cansats. Hotel vell i brut.

Dilluns 14/11.
Deixam Jaipur > Direcció AMBER > Parque Nacional de Ranthambore. Uns 200 quilòmetres.
Amber té un impressionant palau fortificat. Per arribar-hi ho feim amunt d'elefants > Un passeig amb unes vistes espectaculars > Palau amb moltes escales: na Lina no pot.


Viatge amb bus molt llarg. Arribam a la nit. Estic esgotat.
Hem arribat al PARQUE NACIONAL DE RANTHAMBORE. S'idea: anar de safari per veure els tigres de Bengala.
Ens allotgem a l'HOTEL ANURAGA PALACE RESORT. Pinta bé.

Dimarts 15/11.
Amber.
Sortim a les 6.30 hores del matí per fer el safari. Fa molt de fred a sa muntanya. Cérvols, cocodrils, pavos reals, monos, àguiles, pardalets de tota mena, però tigres de Bengala ni un.
Naturalesa exuberant, és preciós.



Tornam a s'hotel per menjar i descansar. A sa tarda, en qued a s'habitació. M'he intoxicat de pols. Al·lèrgia. M'he refredat. Temps per llegir i descansar.
A sa sortida de sa tarda, tampoc han vist els tigres.
Embolic al menjador a l'hora de cobrar ses begudes. Realment, no saben tornar els canvis correctament.

Dimecres 16/11.
Deixam Amber > Ranthambore > Direcció AGRA. Uns 200 quilòmetres.
Viatge en bus molt llarg.
Visitam el FUERTE ROJO, monument Patrimoni de la humanitat. Primeres imatges del TAJ MAHAL.

 

Massatges d'ayurveda.
Botiga de tes i espècies.
Taller marbre.
Ens allotgem a s'HOTEL CRYSTAL SAROVAR. Sopar i celebració, aniversari de na Maria.

Dijous 17/11.
Deixam Agra > Direcció NUEVA DELHI (Delhi). Uns 200 quilòmetres.
Un matí especial, impactant, molt esperat. Hem anat a veure una de les set meravelles del món, el TAJ MAHAL. Monument a l'amor, d'una bellesa que captiva. No puc evitar emocionar-me d'estar allí davant aquesta meravella.


A la tarda, direcció aeroport de Nueva Delhi.
Etihad Airways > 20.50 -23.20 hores Nueva Delhi – Abu Dhabi

Divendres 18/11.
Etihad Airways > 3.15 hores Abu Dhabi – Barcelona.
Arribam a Barcelona a les 7.35 hores del matí. Un vol molt pesat. Feia molt de fred a l'avió. No he pogut dormir.

Al migdia, 10.45 – 11.50 hores, vol amb Ryanair destinació a Eivissa.
S'ha acabat el viatge. Acomiadament ràpid. Tothom té pressa per arribar a ca seua.

Enrere queda un viatge fantàstic. Vull donar ses gràcies a sa organitzadora, na Laura i al guia, en Braham. M'ha encantat el viatge per sa bona feina que han fet.

He viatjat a un món diferent. He conegut llocs i a persones diferents. Olors i colors diferents. Deix un munt de fotografies per classificar i un grapat de records i vivències que m'acompanyaran molt de temps. Deix també un grapat de nous amics que m'han acompanyat durant el viatge. Tant de bo puguem tornar a viatjar junts.

Resumint, hi tornaria? Sa resposta és sí. Cap d'arribar i ja tinc ganes de tornar-hi. M'he quedat amb ganes de tornar-hi. M'agradaria viatjar-hi de nou, amb més tranquil·litat, i disfrutar de tot el que he vist d'una forma més intensa i més pausada.