Viatge a l'Índia. Taj Mahal.

Eivissa, 19 de novembre de 2022

VIATGE A L'ÍNDIA. TAJ MAHAL.

Recentment amb un grup d'amics he fet un viatge a l'Índia. Vam fer una ruta per Nueva Delhi, Mandawa, Bikaner, Jodhpur, Udaipur, Pushkar, Jaipur, Parc Nacional de Ranthambore i Agra.

A poc a poc aniré publicant entrades dels llocs que vam visitar i de ses vivències i sensacions adquirides.

 

Començaré amb un poema del grec Konstandinos Kavafis i que va popularitzar en Lluis LLach a una cançó. 

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Aquest poema em porta molt més enllà del viatge, parla de trobar-se un mateix, de conèixer-se, que la vida és un camí ple d'ensenyament i diu és més important el viatge que sa meta. El més important és tot el que aprens en el viatge.

Idò amb aquest esperit vaig començar es viatge. Ha estat una experiència inoblidable. L'Índia és un país únic, ple d'aromes, de colors, de costums i tradicions mil·lenàries, allí conviuen moltíssimes religions i té una riquesa històrica i cultural difícil d'igualar.

No pretenc fer un resum del viatge. Amb algunes entrades faré referència a ses coses o llocs que personalment m'han impactat més i que vull compartir amb tots valtros.

Quan era jove i estudiava a l'institut Santa Maria, el professor Gabriel Sora m'inculcà l'amor per sa història i sa cultura de tot el món. Amb aquells llibres amb fotos en blanc i negre sempre em preguntava si tindria l'oportunitat de conèixer realment aquells llocs o aquelles pintures.

 

He tingut sort i he pogut visitar molts dels llocs que de jove en feien il·lusió conèixer.

Sa primera entrada obligada al blog ha de ser d'una de les set meravelles del món: el Taj Mahal. Era un dels llocs que sempre somiava en poder anar-hi algun dia. 

El Taj Mahal és sa tomba més polida del món. És tan polida que sembla més un palau que un lloc per enterrar a sa persona que estimes. Quan vaig arribar no acabava de creure que estava allí. Vaig atracar-me a sa tomba de marbre a poc a poc, disfrutant de cada passa que anava fent. Amb respecte vaig tocar ses parets amb ses mans i vaig sentir sa suavitat de sa pedra. Volia fer un homenatge a s'home que va regalar a sa Humanitat aquesta obra d'art i a sa dona que va inspirar-ho.
Vaig sortir emocionat. Em sentia afortunat d'haver pogut anar-hi. Ses emocions em guanyaren: Sentia una pressió al pit i ses llàgrimes em queien pels ulls.

A l'acabar sa visita, vaig passejar pels jardins. El contrast dels colors verds, els blaus del cel i els blancs de sa tomba van deixar-me bocabadat.

Vaig asseure'm per mirar. Res més. Estava enfront d'un dels llocs més polits i perfectes que un pot imaginar. Era suficient veure-ho allí assegut. Sentia ses veus dels altres visitants. Mirava els brillants saris de colors de ses dones quan passaven per davant. Olorava els perfums de l'herba acabada de tallar. I vaig pensar ... Tinc una fortuna immensa: ara si, ara el somni de joventut s'ha fet realitat.

Ho havia aconseguit: estava davant el Taj Mahal! 

Des que vaig veure sa primera imatge del lloc als llibres havia passat molt de temps, però finalment havia complit el somni d'anar-hi.