Viatge a l'Índia. Visita temple sikh.

 Eivissa, 26 de novembre de 2022

VIATGE A L'ÍNDIA. VISITA TEMPLE SIKH.

Última entrada al blog comentant el viatge a l'Índia. No vull abusar de sa vostra paciència. 

He deixat aquesta entrada pel final perquè durant la visita al temple sikh hi hagué unes quantes coses que m'impactaren molt.

El Gurdwara Bangla Sahib és el principal temple sikh de la ciutat de Delhi. La seua estructura es reconeix immediatament per la seua especial cúpula daurada.
Originàriament era un palau. Un guru sikh va residir allí durant la seua estada a Delhi allà pel segle XVII. En aquesta època, una epidèmia de còlera va assolar la ciutat. El guru va ajudar als afectats oferint ajuda i aigua fresca procedent del pou de la casa. L'aigua d'aquest pou és ara considerada com a curativa. Sijs de tot el món acudeixen al temple per a recollir l'aigua miraculosa i portar-la fins a les seues llars. El Gurdwara s'ha convertit en un centre de peregrinació no sols per als sijs sinó també per tots els hindús.
El complex inclou un temple, cuina, un estany, una escola i una galeria d'art. El temple està construït en marbre, inclòs el sòl. La zona que envolta l'estany té un paviment realitzat en colors vius i amb dibuixos geomètrics. L'estany està envoltat per una sèrie de columnes que formen una espècie de claustre.

 

 

 

 

Primer impacte: Es Langar (menjador comunitari).

Langar és un mot utilitzat en la religió sikh per anomenar al menjador comunitari, a on es serveix menjar gratuït a tots els visitants, un indret a on tots poden menjar junts, sense distincions de raça, gènere, ètnia, religió, o riquesa personal. En el menjador solament es serveix menjar vegetarià, per assegurar-se de què totes ses persones, malgrat les seues creences religioses, o les seues restriccions alimentàries, poden menjar com a iguals.

 

 

 

Veure s'ordre com tothom menjava en fila i en silenci. Veure com centenars de persones esperaven tranquil·lament a l'exterior per entrar. Veure com, entre torn i torn, els voluntaris feien net el menjador. Veure tot això m'impactà.

Vaig tenir s'oportunitat de visitar sa cuina mentre preparaven el menjar. Sa feina dels voluntaris, la gran quantitat de menjar que preparen cada dia, s'ordre, sa neteja. Tota s'organització m'impactà.

Segon impacte: conversa amb un sikh.

Acabada sa visita al temple, contemplava s'estany i de sobte un infant d'uns set/vuit anys, molt ben vestit, amb turbant, va apropar-se, em donà sa mà i vam mantenir una conversa en anglès més o menys així:
- Hola, com està vostè?
- Jo bé i tu? D'on ets?
- Som hindú. I vostè d'on és?
- Jo vinc d'Espanya. Coneixes on està Espanya?
- Sí, abaix de França.
- Què has vingut a fer aquí?
- He vingut amb sa meua família al temple. (Després vaig adonar-me que efectivament els seus pares ens miraven des d'una distància prudencial).

Xerraren un poquet més: quants anys tens? A quina escola vas? T'agradaria conèixer el meu país? Etc. Etc.

- M'ha agradat molt parlar amb tu.
- Igualment. Estic molt content d'haver parlat amb vostè.

Em donà la mà una vegada més i va dir-me adeu repetint sa tradicional manera hindú: mans juntes, a s'altura del cor i diguem "namaste".

M'impactà sa forma directa de dirigir-se a mi, sa seua desimboltura i sa seua evident gana de relacionar-se amb gent d'altres cultures. Normalment, un infant de sa seua edat no fa aquestes coses.

Durant la resta de dies de viatge he comprovat que sa gent del país té moltes ganes de conèixer altres gents, altres formes de viure, de vestir, de parlar, de menjar. He trobat una gent molt agradable, respectuosa, tranquil·la i molt observadora.

 

Tercer impacte: S'explotació infantil.

Acabada sa visita al temple sikh vam anar a dinar a un restaurant molt a prop. Tant a s'arribada com quan vam marxar fins a l'autobús, ens va rebre un home amb una nena d'uns tres/quatre anys. S'home li feia fer volteretes a terra com un mico i ens demanava sous.

He acabat el viatge i no puc treure s'imatge del meu cap. No puc oblidar aquells moments i tampoc puc entendre com sa policia i sa gent del país permet aquestes coses. Pel país és llastimós i vergonyós.

Altres dies, a s'entrada dels principals llocs que vaig visitar també ens rebien dones amb infants petits demanant sous. A s'entrada al Taj Mahal s'espectacle de dones amb infants petits, alguns amb malformacions (tal vegada provocades) era lamentable.
Tal vegada realment eren dones que ho necessitaven. Segur que ho eren. Però ses malformacions ... No ho tinc tan clar. Si pretenien fer més pena, personalment em provocaven més rebuig. No es pot permetre aquestes coses amb els infants petits.
I sa policia que vigilava el recinte, mirant cap a un altre lloc. No hi ha dret.

 

Amb aquesta entrada al blog, acab amb ses històries del meu viatge a l'Índia. Desig que us hagin agradat i almenys hagin despertat ses vostres ganes de conèixer el país. Sincerament, és un viatge que val la pena. Si teniu mai s'oportunitat, heu d'anar-hi. Us agradarà.