Somiava amb el Taj Mahal.

Eivissa, 3 de desembre de 2022

SOMIAVA AMB EL TAJ MAHAL.

Heu de perdonar-me. M'havia fet el propòsit de no escriure més sobre el viatge a l'Índia per no atabalar-vos més amb aquest tema, però estic intentant posar amb ordre ses fotos del viatge i m'arriben al cap moltes coses noves que vull compartir.

Era jove i somiava a viatjar a l'Índia. Més concretament viatjar-hi i a veure el Taj Mahal. Somiava amb aquella meravella del món quan jo estudiava a l'institut Santa Maria. Sempre ho he tingut dintre sa llista dels meus desitjos.

 

Una vegada vaig arribar-hi, l'Índia em va sorprendre i va intimidar-me al mateix temps. Mai havia estat a un lloc on la gent caminava descalça pels carrers, on els malalts també estaven pels carrers i no als hospitals, i on els infants corrien pels carrers plens de brutícia sense que ningú aparentment s'ocupàs d'ells. Mai m'havia sentit tan observat: com vestia, com caminava o com feia ses coses.

Sa primera matinada a l'Índia, des de sa finestra de s'hotel, em preguntava que feia allí, a aquell exòtic país. 

Indubtablement havia aconseguit complir un somni de joventut. Vaig continuar es viatge amb s'intenció de conèixer l'Índia, amb el propòsit de viure, aprendre i compartir tot el que pogués i arribar finalment al meu destí, el Taj Mahal.

Vaig partir a conèixer un país caminant tranquil·lament pels carrers, no tenia por ni vergonya si algú em mirava. Vaig olorar, assaborir, tocar, mirar, escoltar tot el que m'oferia el país. Vaig sentir-me afortunat de veure com ses dones vestides amb saris o els infants em somreien amb complicitat.

Vaig adonar-me que no em sentia malament ni tenia por, si somreia quan era necessari o si deia un no rotundament quan la situació ho requeria. Estava sorprès de mi mateix. Em deixava portar i acceptava totes ses sorpreses del viatge. Volia entendre i estimar aquell caos de país.

Vaig intentar viure intensament el viatge. Moltes coses eren similars a ses que coneixia, però els paisatges eren diferents, sa gent més tranquil-la, els temples impressionants i el menjar més saborós. Volia ser respectuós i tolerant, volia entendre a aquella gent.

Amb totes aquestes premisses, el viatge fins al Taj Mahal fou únic i ple de moments màgics. Ara mateix puc tancar els ulls i puc olorar s'aroma a encens, escoltar els resos als temples i sentir el lleuger sabor picant d'alguns menjars.

Una vegada més, deixau-me escriure del Taj Mahal. Del majestuós Taj Mahal. Sa tomba més polida del món. Construïda en marbre blanc canvia de color segons el sòl, els núvols o s'hora del dia.

Segurament, hi hauré anat una sola vegada a la vida, però em sent afortunat. No em va defraudar mica. Havia vist moltes fotos, vídeos, pel·lícules i llegits llibres del lloc, però quan vaig trobar-me cara a cara amb ell, vaig quedar-me bocabadat.

Vaig arribar-hi a primera hora del matí, el sol estava despuntant per l'horitzó. No vaig trobar molta gent i vaig disfrutar del lloc sense massificacions. Hi havia una lleugera boirina i el sol anava il·luminant ses parets de marbre i creava una situació màgica.

Vaig visitar sa tomba de sa reina, caminant a poc a poc, observant cada detall, amb silenci i tocant el marbre. Impossible descriure sa perfecció, sa simetria i sa blancor. Em sentia poca cosa allí davant aquell imponent monument. Vaig emocionar-me. Vaig rompre a plorar, vaig oblidar-me que era un turista, de sa calor, del cansament del viatge, dels venedors i de ses dones que demanaven. Estava allí, cara a cara i ningú podia robar-me aquells moments. Eren meus ja per sempre.

 

 

A l'acabament del viatge ho vaig fer amb tristesa i amb la sensació d'emportar-me el millor record: Havia lluitat tota sa meua vida per un somni. 

Ara segueix somiant amb l'esperança que molts dels altres somnis puguin fer-se realitat.