Viatjar a l'Anglaterra més verda.

Eivissa, 31 de juliol de 2021

VIATJAR A L'ANGLATERRA MÉS VERDA.

Avui m'agradaria parlar-vos de sa Anglaterra verda i més autentica. Molts de politics (d'aquí i d'allí) ens volen fer creure que Madrid és Espanya o que Londres és Anglaterra. No heu de fer-los cas. A ningú.

He fet molts de viatges a Anglaterra i poques vegades he anat a Londres. Està molt bé el Tamesis, sa torre de Londres, la City, la catedral de Sant Pablo, el pont Millenium, Covent Garden, es barri xinès, Piccadilly Circus, Buckingham Palace, l'Abadia de Westminster, el Big Ben o el London Eye. Tot molt polit, però vist una vegada no em fan ganes de tornar-hi. Massa gent, massa trànsit, massa de tot. Per jo, Londres és una capital que em cansa, m'esgota i que no representa a l'autèntica Anglaterra.

D'ençà que el meu fill viu i treballa al país he fet multitud de viatges i he tingut l'oportunitat de descobrir una Anglaterra més real i més autentica. He descobert l'Anglaterra verda: grans extensions de camps verds, muntanyes i boscos immensos, poblets antics perduts allà lluny rodejats de rius i llacs. He descobert uns llocs meravellosos que m'han fet veure que sa manera de viure anglesa no és com ens volen fer creure. No tothom és com alguns turistes que vénen de vacacions a Eivissa. Simplement, dir-vos que m'ha encantat molt descobrir llocs com Gal·les o els Cotswolds. Em queden molts de viatges per fer i molts de nous llocs per descobrir.

Us preguntareu que he fet durant aquest últim viatge? Idò la resposta és molt clara: disfrutar de sa meua família, de sa meua néta i omplir-me els ulls de color verd. Tal qual.

De sa família i de sa néta ja he fet prou referències. Així que avui toca parlar del color verd.

La casa del meu fill està a un poble petit, Royal Leamington Spa. Un poble molt agradable per viure. Cases baixes, carrers amples, un riu i parques, molts de parques. He caminat per molts d'ells i m'ha enamorat els diferents tons de verd que trobava cada dia.

Al jardí de casa dels meus fills.

 

Al parc situat a un minut de la casa.

 

Per tot el poble es respirava naturalesa i puc assegurar-vos que no trobareu res millor com després d'una bona caminada pel parc i bosc, asseure-vos a un banc de madera i contemplar la immensitat del lloc. Pau i satisfacció absoluta.

 

Altra manera de disfrutar de sa naturalesa i dels verds és fer una estada a algun dels CENTER PARC que podeu trobar a diferents llocs del país. Center Parc és una empresa de vacacions, complexos hotelers situats a grans extensions de bosc. Naltros va anar al Center Parc, de Longleat Forest, a Wiltshire. Vam llogar una caseta de madera enmig del bosc i van disfrutar de caminar pels mils camins i rutes; d'anar en bicicleta; de les instal·lacions d'un parc aquàtic i de multitud d'activitat relacionades amb la naturalesa. Dintre del recinte, immens per cert, estan prohibits els cotxes. Els desplaçaments, tots a peu o en bici.

Simplement una experiència fantàstica i molt recomanable si voleu omplir-vos de natura, d'aire pur i retrobar-vos en pau. No us puc explicar la sensació de despertar-te a una cabanya de madera, a un bosc immens i escoltar la remor de la pluja. No us puc explicar la tranquil·litat d'estar a la terrassa llegint un llibre, rodejat d'arbres mil·lenaris i mirant com cauen ses gotes d'aigua de ses fulles.

 

 

Una manera més de disfrutar dels colors i del camp ha estat visitar algun dels National Trust que també trobareu arreu de tot el país. És una organització dedicada a conservar i traure profit als monuments, edificis, mansions, jardins i lloc d'interès. Una espècie de Paradores d'Espanya. Abans que un lloc s'ha abandoni, el compren i l'adapten perquè la gent pugui visitar-ho i disfrutat-ho. L'entrada és relativament barata i tenen abonaments anuals per a famílies. Els meus fills i van bastant sovint.
Grans mansions, jardins immensos, animals en llibertat, rius, llacs, camins per passejar, llocs per descansar i tot enmig del bosc o d'algun camp. Verd i més verd.

 

Que trobeu? Diferent veritat? Estar un mes per aquests llocs i tornar a Eivissa on la temperatura està per amunt dels trenta graus i tot sec, fan ganes de tornar a agafar l'avió i tornar-hi.

Classic full afternoon tea & champagne.

Eivissa, 29 de juliol de 2021

CLASSIC FULL AFTERNOON TEA & CHAMPAGNE.

Si algun dia anau de viatge per Anglaterra i voleu seguir alguna de ses seues tradicions heu de fer un "clàssic full afternoon tea". Vaja, un te a la tarda, una berenada a l'estil anglès. Un costum provinent de molt antic i que avui s'ha convertit en un dels rituals més representatius del país.

Anar a Anglaterra i no provar-ho és un pecat. 

Diuen que ho va posar de moda la classe rica del país. Sopaven tard i és clar a mitja tarda ja tenien gana. Per això es feien servir, entre les tres i les cinc, te, pa amb crema i dolços.
La tradició ha arribat fins avui i podem dir que és un capritx a l'abast de quasi tothom. 

Durant aquest darrer viatge a casa dels meus fills he tingut l'oportunitat de fer-ne uns quants a diferents llocs.

Uns dels més senzills vaig fer-lo a sa cafeteria del M&S (el Corte Inglés d'allí). Senzill, però autèntic i sense cap altra pretensió que berenar a gust. Per cert, la melmelada era de taronja amarga de Sevilla. Una delícia.

Un altre a una cafeteria molt autèntica i antiga, a un poblet també polit: Chipping Campdem, als Cotswold. No vam ser capaços de menjar-ho tot. Les racions eren contundents, amb grans quantitats i tal vegada no tan elaborades.

 

I el més espectacular de tots, també a un poblet als Cotswold: a Broadway. Vam anar a un hotel d'aquells antiquíssims. Champagne francès per anar fent boca, un assortit de sandwich (salmó, formatge, "jamón", ous amb "mostaza", "pepino", salsa chutney); scons, uns panets que s'unten, fets al mateix hotel, calentets, acompanyats de crema i melmelada de fresa artesana; i per acabar un assortiment de petits pastels dolços.

Tot aquest menjar, acompanyat de te, llet o xocolata calenta. Ah ... Ses teteres i tasses per servir el te, sempre de porcellana, of course.

 

El protocol diu que s'ha de prendre tranquil·lament i disfrutant dels diferents sabors de tot el menjar. Després de l'àpat, està clar que vàrem anar a caminar pel poble. 

Com podeu veure a ses fotos, el presenten en "bandejas" de diversos pisos: un per els sandwiches freds; altre pis per els scons, la crema i la melmelada; i a s'últim, una selecció de dolços petits.

Més british, impossible. Ah .. I no apte per gent que fa règim!

Disfrutan de ses petites coses de sa vida.

Eivissa, 28 de juliol de 2021

DISFRUTAN DE SES PETITES COSES DE SA VIDA.

Disfrutau de ses petites coses de sa vida. Un dia us adonareu que eren les més importants. He passat unes setmanes a casa dels meus fills a Anglaterra. Després de sis mesos de restriccions per la pandèmia, a la fi he pogut conèixer a sa meua néta.
Han estat uns dies molt satisfactoris i per primera vegada a la vida, no tenia pressa ni ganes de tornar a casa.

Quan vaig tornar, tot d'una em vaig adonar de ses coses que havia deixat enrere. Coses molt simples, senzilles, però molt importants per a jo.

Mirau.

El quarto de bany estava net, ses tovalloles ordenades i sa nostra banyera buida. Tot perfecte. Però no hi havia jugarois escampats per terra o preparats per jugar amb l'aigua a l'hora del bany.

Al saló-menjador els sofàs estaven súper ben col·locats, la taula i les cadires lluents. Tot perfecte. Però sense cap jugaroi amagat entre els coixins.

Vaig trobar la cuina ben neta i la despensa plena. Tot perfecte. Però a l'armari hi havia massa plats buits, gots i copes sense poder compartir-los amb ningú a la taula. Tampoc hi havia cap filera de biberons preparats o cap utilitzat recentment.

A la terrassa solament sentia sa remor dels cotxes al carrer. Ses plantes regades. Molt bé. Però ja no podia escoltar els coloms, sa remor de les fulles dels arbres o els meulos de sa gata Lola corregent pel jardí. Tampoc podia asseure'm al jardí, tancar els ulls i sentir l'olor de la terra i l'herba després de la pluja.

Sí, sí, a casa tot està en ordre. Tot ordenat i net però en silenci. Els passadissos buits, els llits ben fets i la roba bruta col·locada a la cistella per rentar. Però no podia escoltar les xerrades intel·ligibles que em feia na Indiana. Tampoc podia veure els seus somriures.

I quan em vaig asseure al sofà per llegir no podia concentrar-me amb la lectura. Enyorava aquella veu innocent que m'interrompia contínuament. Enyorava aquell desordre ordenat de casa dels meus fills. Una casa que l'arribada de na Indiana l'ha capgirat de cap a peus. M'agradava viure dins aquell desordre. M'agradava viure dins d'aquella casa plena de vida. M'importava poc si ses coses estaven al seu lloc. No ho veia. No ho volia veure. Simplement disfrutava de ses coses que em feien feliç.

Avui m'he despert molt dematí i no tenia a ningú per donar-li el biberó o canviar-li els penyals. No tenia ningú per jugar, per parlar o per portar-la a dormir.

He disfrutat molt de sa meua néta. He disfrutat de ses coses petites de la vida. Els dies m'han passat volant. Si, si ... Això és la vida. Ja sabeu ... Ses fulles del calendari passan irremeiablement, el temps passa ràpidament i ..... malauradament, no podem tornar enrere.