Disfrutan de ses petites coses de sa vida.

Eivissa, 28 de juliol de 2021

DISFRUTAN DE SES PETITES COSES DE SA VIDA.

Disfrutau de ses petites coses de sa vida. Un dia us adonareu que eren les més importants. He passat unes setmanes a casa dels meus fills a Anglaterra. Després de sis mesos de restriccions per la pandèmia, a la fi he pogut conèixer a sa meua néta.
Han estat uns dies molt satisfactoris i per primera vegada a la vida, no tenia pressa ni ganes de tornar a casa.

Quan vaig tornar, tot d'una em vaig adonar de ses coses que havia deixat enrere. Coses molt simples, senzilles, però molt importants per a jo.

Mirau.

El quarto de bany estava net, ses tovalloles ordenades i sa nostra banyera buida. Tot perfecte. Però no hi havia jugarois escampats per terra o preparats per jugar amb l'aigua a l'hora del bany.

Al saló-menjador els sofàs estaven súper ben col·locats, la taula i les cadires lluents. Tot perfecte. Però sense cap jugaroi amagat entre els coixins.

Vaig trobar la cuina ben neta i la despensa plena. Tot perfecte. Però a l'armari hi havia massa plats buits, gots i copes sense poder compartir-los amb ningú a la taula. Tampoc hi havia cap filera de biberons preparats o cap utilitzat recentment.

A la terrassa solament sentia sa remor dels cotxes al carrer. Ses plantes regades. Molt bé. Però ja no podia escoltar els coloms, sa remor de les fulles dels arbres o els meulos de sa gata Lola corregent pel jardí. Tampoc podia asseure'm al jardí, tancar els ulls i sentir l'olor de la terra i l'herba després de la pluja.

Sí, sí, a casa tot està en ordre. Tot ordenat i net però en silenci. Els passadissos buits, els llits ben fets i la roba bruta col·locada a la cistella per rentar. Però no podia escoltar les xerrades intel·ligibles que em feia na Indiana. Tampoc podia veure els seus somriures.

I quan em vaig asseure al sofà per llegir no podia concentrar-me amb la lectura. Enyorava aquella veu innocent que m'interrompia contínuament. Enyorava aquell desordre ordenat de casa dels meus fills. Una casa que l'arribada de na Indiana l'ha capgirat de cap a peus. M'agradava viure dins aquell desordre. M'agradava viure dins d'aquella casa plena de vida. M'importava poc si ses coses estaven al seu lloc. No ho veia. No ho volia veure. Simplement disfrutava de ses coses que em feien feliç.

Avui m'he despert molt dematí i no tenia a ningú per donar-li el biberó o canviar-li els penyals. No tenia ningú per jugar, per parlar o per portar-la a dormir.

He disfrutat molt de sa meua néta. He disfrutat de ses coses petites de la vida. Els dies m'han passat volant. Si, si ... Això és la vida. Ja sabeu ... Ses fulles del calendari passan irremeiablement, el temps passa ràpidament i ..... malauradament, no podem tornar enrere.