Eivissa, 13 de juny de 2021
CAMINS DE FORMENTERA.
Després de molts de mesos de pandèmia i restriccions per viatjar ahir vam anar a Formentera. A poc a poc tornam a fer algunes de les coses que abans fèiem normalment.
He de dir que teníem un programa més o menys pensat
de les coses que volíem fer: Anar a veure uns familiars que ho han passat
molt fotut durant tots aquests mesos de pandèmia, fer una caminada per
Porto Salè i dinar amb el meu primo Salvador.
Com
passa molt sovint els plans no sortirem com havíem pensat. Arribarem a
Sant Francisco i començarem a trobar coneguts i amics. Primerament ens
trobarem a Xicu.
Uns minuts amb ell. Després al bar Centro trobarem a n'Andreu i a
Santi. Teníem ganes de fer una xerrada junts, compartir cafè,
coneixements i vivències de quan érem petits i anaven junts a s'escola. Després s'ajuntaren al grup en Pepe, en Marià, en Pep Toni i més coneguts. Total, ens donarem les tantes del matí i el sol ja picava fort.
Tots tenim massa ganes de xerrar, de trobar-nos o de compartir un cafè a una terrassa i clar el rellotge no s'atura.
Primera parada: a sa tanca des bosc. Un petit tros de terra, una tanca de bosc, però que ens segueix recordant d'on venim i qui som.
Segona parada: Can Mariano Blai. Ca meua. Aquí vaig néixer i viure nou anys. Va estar una visita emocionant. Vaig trobar l'home que ens havia comprat la casa ja fa molt d'anys. Recordava al meu pare. Férem una xerrada i em va deixar fer fotos de tot.
Camí de Porto Salè fins a s'Estany des Peix.
He
comès un error important: volia fer moltes coses i no disposava de
temps. S'idea inicial era fer una caminada pel camí que feia de petit
per anar des de ca meua fins a cas güelos paterns i arribar fins a s'Estany des Peix, Punta Pedrera i Can Marroig.
Però
ja era molt tard, feia massa sol i vaig canviar de plans. Anàrem amb
cotxe i férem trossos amb cotxe i trossos caminant. Vaig caminar uns
cinc/sis quilòmetres i vaig agafar una solejada de pronòstic reservat. Quin
sol i quina calor! Sort que na Linita m'esperava al cotxe amb l'aire condicionat al màxim.
Can Xicu Mateu.
El nostre veí més proper.
Can Jaume d'en Blai.
Sa nostra botiga del barri. Avui convertida amb un lloc tot rodejat de murs molt alts i càmeres de seguretat. He de dir que malauradament, m'he trobat massa llocs com aquest durant la caminada. La privacitat és important però no d'aquesta manera.
Can Pep Blai.
Cas meus güelos paterns. Avui sembla un búnquer. Tot tancat, parets altres, vigilància externa. No ho vaig reconèixer.
S'antiga era. Avui tot abandonada.
Arribarem a s'Estany des Peix.
S'Estany des Peix. Estanys a prop de Can Marroig.
S'Estany des Peix. Sa Boca i casetes de pescadors de Ses Bassetes. Aquí és meu güelo tenia una barca. La donà al meu pare i més endavant, quan partirem cap Eivissa, ell la va donar al seu germà Joan. Avui, la majoria de casetes s'estan caiguen i ningú les cuida.
Colònia Penintenciària de Formentera.
No podia deixar s'Estany des
Peix sense anar a sa Colònia Penitenciària de Formentera. Un lloc que
s'hauria de cuidar i conservar en memòria d'un temps passat molt dur per
a tothom qui va estar-hi tancat.
Avui està en un estat lamentable i
ruïnós. Com sempre dic: hi ha sous per fer carreteres o malgastar en
asenades, però sous per conservar el nostre patrimoni no n'hi ha mai.
Havíem de tornar. El barco ens esperava.
Hi tornaré. He de fer la ruta a peu i disfrutar millor del lloc. Em varen quedar massa coses per veure:
- S'Estany des Peix, sa Boca de s'Estany, ses casetes de pescadors de Ses Bassetes, es Caló de s'Olí, sa Punta Pedrera, sa torre de sa Gavina i can Marroig.
- Ses grans finques de Porto Salè: Can Maians, Can Gall, Can Castelló i Can Blai. Ses parets de pedra seca que les dividien i algunes fites d'aquells temps.
Fins aviat.
