Viatge a l'Índia. Coses que no m'han agradat.

Eivissa, 21 de novembre de 2022

VIATGE A L'ÍNDIA. COSES QUE NO M'HAN AGRADAT.

Primer de tot us he de dir una cosa: Em sent un privilegiat! He pogut viatjar a l'Índia i m'ha encantat. No he pogut evitar-ho: Vaig sentir-me còmode, segur, feliç de passejar pels carrers, disfrutant dels seus monuments i dels seus paisatges, de conèixer a la seua gent i els seus costums.

 

Ho he passat molt bé durant tot el viatge. Tot i això, heu de saber que m'he trobat moltes coses que m'han incomodat i que convé saber abans de viatjar al país. Com tots els llocs, s'ha de conèixer sa realitat, ses coses bones i dolentes, i després decidir anar-hi o no.

Durant el viatge m'he trobat moltes coses que no m'han agradat. L'Índia no és sempre el paradís que alguns pretenen fer-nos creure. Mirau:

Ses olors:
M'he trobat ciutats on es sistema del clavegueram tal com el coneixem naltros no existeix. Allí veim canals més o menys fons a ses voreres dels carrers i que en moltes vegades s'utilitzen com a excusats. S'olor, pot arribar a ser insuportable. I si sumam ses olors de ses parades de menjar al carrer, l'encens, els tints de ses teles, ses flors o ses fruites madures, s'olor pot convertir-se en un mal record.

Solució pels mals olors? Algun producte mentolat (tipus bàlsam de tigre) baix del nas i el problema de s'olor quedarà arreglat.

 

 

Sa calor:
L'Índia és un país calorós durant tot l'any. A més, s'ha de sumar sa humitat. En resum: fa molta calor.
Vaig tenir sord de viatjar en novembre i m'he trobat un clima sec, molt de sol i temperatures superiors als 30 graus durant els dies.
No m'ha agradat com a l'autobús, als hotels, als aeroports o als avions, tenen posat l'aire
a condicionat. Ho tenen al màxim. Aquest contrastes de temperatures, m'han provocat un fort refredat.

Es menjar:
A s'hora de menjar tot és picant, està massa especiat, fa mala olor i moltes vegades té gust dolent. Als restaurants o hotels on hem menjat m'he trobat davant bols de menjar que anau a saber de què estan fets. Fins i tot, sa llet és diferent. Els tes són amb cardamom, gingebre, canyella i pebre.
On tenen el te Hornimans, sa llet desnatada en bric o el cafè descafeïnat? Si a més sa panxa està un poc tocada, moltes vegades em preguntava que feia allí. Desitjava tornar a casa i menjar-me un peix a la planxa i una ensalada.

Sa veritat, no ha estat tan greu! A tots els llocs, els organitzadors del viatge havien contractat menjar "no picant" i no vaig tenir cap problema.

Un consell: abans de viatjar al país: és convenient anar a algun restaurat indi, provar diferents plats, provar diferents sabors i saber si sou tolerants o no al picant.

Com últim recurs, sempre vaig trobar una pizzeria a tots els pobles!

Sa brutícia:
Pols, brutícia, excrements dels animals ... Tot està per terra a totes ses ciutats. Sempre havia de preocupar-me on posar els peus. A més, tot el que tocava semblava pingos, vell i brut ... Com els bitlles de cinc o deu rupies tots grapejats.

Els occidentals estam acostumats a ciutats netes, amb voreres, papereres i gent preocupada per no embrutar els carrers. A l'Índia no és igual. A moltes ciutats, als basars, mercats, barris antics, carrers estrets, etc. una bona brigada de neteja aniria genial. A qualsevol moment i a qualsevol lloc pots ensopegar-te amb una bona merda de vaca.

Tot i això, tampoc em preocupava molt del tema. Unes bones sabates tancades, tovalloletes humides  per netejar-me i un desinfectant per ses mans i endavant. 

Sa gent:
A l'Índia mai en vaig sentir sol. Sempre hi ha gent per tot arreu, fins i tot als llocs més inesperats. I per totes aquestes persones era el centre d'atenció: el color de sa meua pell, sa roba diferent ... tothom em mirava. Jo no vaig sentir-me incomodat mai: ignorava als hòmens i feia somrius a ses dones i els infants.

Una altra cosa diferent era sa insistència dels venedors de souvenirs, de records, els infants que demanaven, ses dones corregades d'infants petits i que em demanaven algunes rupies. Al principi fou difícil d'assimilar. Després, seguint els consells del guia, sa cosa fou més fàcil. Un no rotund i seriós té efecte immediatament i si veia que alguna dona o infant que ho necessitava de veritat era millor donar-li productes de neteja que trobava als hotels (botelletes de xampú, gel, pintes, pasta dental, etc.) que donar-lis sous.

A l'Índia vaig veure gent molt pobre, però també vaig veure màfies que no dubten mica a utilitzar o mutilar als infants per fer-los demanar pels carrers i que els visitants tenguin compassió d'ells.
Era molt complicat no sentir llàstima, però vaig entendre que no podia anar donant a tothom. I vaig entendre que millor donar-los llibretes, bolígrafs o coses que necessiten per a la higiene diària.

 

 

 

 

 

 

 

 

Es tràfic:
Una de ses coses que no m'han agradat mica era veure com sempre hi ha moviment pels carrers. De sopta apareix un infant perseguint una cabra, una vaca està tombada al mig del carrer, un camió ha rebentat una roda, un carro tirat per un camell impedeix la circulació, i tot això envoltat de sa remor dels clàxons que tothom toca de forma compulsiva. Embussos, fum, pol·lució, gent, vehicles de tota mena que van i venen formen part del paisatge de totes les ciutats.

Si volia travessar un carrer m'havia d'armar de paciència, resar a tots els déus coneguts i esperar que algú decidís parar-se i deixar-me travessar el carrer. Si no paraven, em posava darrere d'un indi i quan ell anava a travessar el carrer el seguia. Ell parava el tràfic per jo.

A ses carreteres sa història és molt similar: cabres, cotxes, camions, motos (moltes motos), bicis, camells, vaques, gent, etc. No tenen línies pintades, no tenen enllumenat nocturn, ni voreres, i ses senyals de tràfic són escasses. Però miracle: tot funciona!

A l'autobús anava a uns dels seients davanters i vaig passar por moltes vegades pels avançaments, creia que ens estrallaríem mentre escoltava els clàxons d'alrrededor. A s'últim moment, els dos cotxes s'esquivaven i tot seguia com si res fins al pròxim avançament.

A les ciutats, es viu d'embús en embús, caminant, amb rickshaw o en tuk tuk.

 

 

 

 

 

 

Com us deia al principi, tot i ses coses que us que comptat i que no m'han agradat, l'Índia té una cosa que t'enganxa. I a jo m'ha enganxat. No puc explicar-ho bé. Però he acabat de tornar a casa del viatge i ja tinc ganes de tornar-hi.