Sóm molt atrevit.

Eivissa, 23 de setembre de 2021

SÓM MOLT ATREVIT.

Avui he comès una imprudència. Sembla estrany, però en un acte de valor m'he atrevit a acompanyar a sa meua filla a comprar a s'Aldi de ses Figueretes amb el propòsit de conèixer per primera vegada aquest supermercat.

Era un dia perfecte, l'hora adequada, a la tarda, temperatura ideal, el sol lluent. Tot semblava que la idea tindria un èxit absolut.

Error! Greu error!

A la porta d'entrada un cartell diu: " ¡Qué bien! ¡Has vuelto!" No, no he tornat!. És sa primera vegada que entr! Sa meua filla ho té per costum però jo no.

 

Primer de tot una primera presa de contacte: inspecció general a tota la sala, als productes i a ses instal·lacions. Sa meua filla ha començat a carregar es carro de compra i jo controlant mans en les butxaques. Agafar el primer article m'ha costat. He dubtat molt. He passat temps mirant i no em decidia. Estava molt intranquil observant als clients que en aquells moments estaven comprant.

Sa veritat: no estava preparat per aquesta forta impressió. Tots sabeu que som una persona sensible i molt delicada i a la meua edat aquestes fortes impressions no són recomanables. No he tingut més remei que sortir al carrer per recuperar-me. L'impacte de la primera visita ha estat un colp pel meu delicat cos. Encara no estic preparat.

No estic preparat per anar a fer la compra a aquests supermercats grans. Sigui un Aldi, un Lidl o un Mercadona. Tots són iguals. Els mateixos productes en marques diferents. Fruita verda i de calibres molts petits; pans i pastisseria industrial; carn envasada; peix de piscifactoria o congelat; productes lactis refrigerats de marca desconeguda i ... Podria seguir fent una llista, però no val la pena.
El personal? Jovenet, barat, sense experiència i sense personalitat. A l'hora de passar a pagar per caixa ni tan sols et diuen adéu o gràcies. Com anècdota us diré que vaig demanar a una reposadora on podia trobar "sabó de glicerina en pastilles individuals"- Em va mirar amb una cara que feia por: "Jabón de qué?". "Aquí no tenemos". I em va girar l'esquena.

Tothom coneix d'on vinc. Durant molts d'anys vaig treballar al capdavant d'un grup de supermercats eivissencs i formenterers. Allí els bons productes, ses marques més reconegudes, sempre estaven a la venda. Cuidàvem els productes locals. Cuidàvem el personal. I sobretot, cuidàvem els clients. Ses nostres botigues eren més que un punt de compra. Eren llocs per trobar-se, per xerrar, per fer barri, per fer amistat. Sempre deia que més que clients teníem amics.

Per tant, tots podeu comprendre el meu punt de vista. Tota la vida he lluitat perquè no es perdi el bon pa, ses bones tomates o els xindris més dolces dels camps eivissencs.

A la sortida un altre cartell diu: "¡Esperamos verte muy pronto!" Noooooo ..... Ha estat la primera i segurament l'última vegada que hi aniré.

 

Ai senyor, senyor ... Quina imprudència que he fet.