Vi pagès.

Eivissa, 31 d'agost de 2021

VI PAGÈS.

S'acaba s'estiu i heu de preparar ses eines per fer el vi d'enguany. Idò, s'altre dia xerrava amb uns amics de sa diferència de fer vi de manera casolana de fa uns anys i en l'actualitat.

Per recordar-ho, parlaré d'abans, de com feien el vi a casa dels meus güelos. Molts ho recordareu. Més o menys a totes ses cases el feien d'igual manera.

 

A finals d'estiu amb el carro i ses mules, anàvem a sa vora de la mar a amarar (fer net) ses bótes de vi. S'omplien de pedres petites i aigua salada (aigua de la mar). Voltes i més voltes i ses pedres arrancaven totes ses pells i brutors que s'havien aferrat a sa madera. Quan finalment, s'aigua de la mar sortia neta era s'hora de tornar a casa i guardar ses bótes al sol per assecar-les.

Ses vinyes dels güelos eren majoritàriament de raïm negre (bàsicament monestrell, garnatxa i palop) i unes poques de raïm blanc per menjar (grec o malvasia).

El dia que començava sa verema (cuir el raïm), tota sa família hi col·laborava. Uns tallant el raïm, altres transportant-lo a sa casa i altres el guardaven al sol en caixons de fruita o senalles d'espart fins a tenir-lo tot tallat.

Arribava el dia de fonyar el raïm i tothom anava de bòlit. Sa "casa des vi" estava plena de gent. Teníem un "cup" més ben gros i a la part de dalt s'hi col·locava "es fonyador", una espècie de caixa amb pals per agafar-se; s'hi tirava el raïm i a fonyar.

El líquid resultant queia al cup i allí es deixava bullir uns quants dies amb sa pell, sa rapa i ses llavors. El cup tenia a la part de baix una "restanyada" de frígola, romaní i ginebre per impedir el pas de ses pells, rapes i llavors. Per aquest forat, el vi sortia a una "cucona" de pedra. Amb poals de llautó el recollien i l'abocaven a ses bótes de madera.

El vi el deixaven "respirar" durant uns dies i llavors tapàvem ses bótes amb un tab de suro, un drap i calç. Així quedava "amorterat" fins al dia que s'obria per consumir.

Com us podeu imaginar els restes de sal de fer ses bótes netes, el romaní, sa frígola i el ginebre de sa restanyada i la manca de filtres donava com a resultar un vi amb moltes impureses i molt astringent. Per Nadal ja estava tot picat. Però pels güelos era el millor vi de món.

Diuen que per Sant Martí (pel novembre), s'ha de matar el porc i encetar el vi. Record ses matances, els menjars i el beure. Pels güelos era un vi boníssim. Per jo, era vinagre. M'ho callava, és clar.

Podria contar una història d'un garrit que un dia, per jugar, va llevar el tap del cup quan el vi estava fermentant. Tothom el perseguia per fotre-li uns bons esclafits. Ell, més àgil, va pujar a un pi molt alt i no va baixar en tot el dia fins que va arribar sa seua güela i el va salvar. Aquest al·lot el conec bé, però ho deixarem en una simple anècdota. Mare meua, quin escagarrot va agafar.

En l'actualitat, el procediment de fer vi és mecànic: estrujadora, despalilladora, bombes de trasiego, dipòsits d'acer inoxidable i sistemes de temperatura controlada para evitar tallar la fermentació alcohòlica.
Així és més fàcil i més net. Aquesta manera actual de vermar fa que els vins surtin millors i es poden guardar, en bótes o en botelles, durant molts de mesos.

Au idò ... Bona verema i que ses torcasses no s'hagin fotut tot el raïm.