La culpa és tan negra que ningú la vol.

 Eivissa, 4 d'agost de 2021

LA CULPA ÉS TAN NEGRA QUE NINGÚ LA VOL.

Darrerament he fet algunes entrades al blog xerrant d'algunes de les bondats d'Anglaterra, dels seus costums de menjar i beure o dels llocs que he visitat.

L'escrit d'avui no és tan lleuger. Durant l'estada allí vaig veure coses que no m'agraden i vull compartir-les. Concretament vull fer una reflexió sobre la gent i governants anglesos. Sobre l'acceptació que tenen de la realitat del seu país.

Mirau: A Anglaterra s'ha venut s'idea que tots els mals vénen de fora. I això no és cert.

Fa aproximadament un mes que vaig anar-hi a veure als meus fills. Durant aquells dies les Illes Balears tenien, a efectes de poder viatjar, la consideració de "verd". Per tant, per poder entrar al país vam aportar una PCR negativa i un passenger locator form (un qüestionari amb dates personals, domicili, circumstàncies del viatge, etc). El certificat de vacunació de la UE no servia per res, no el reconeixen. Al segon dia des de l'arribada, una nova PCR de confirmació.

Bé ... Em semblava correcte. Totes les mesures són poques per tal de prevenir els contagis. Però quina realitat vaig trobar-me quan vaig arribar? Al carrer la gent sense mascaretes ni distància de seguretat. Els bars i restaurants amb les taules a l'interior totes ben juntes. De fet, poder anar a un bar amb taules a l'exterior va estar complicat. Les botigues i centres comercials plens de gent sense respectar cap protecció.

Per quina raó tantes mesures de protecció a la gent que ve de fora i cap o poques a la gent del país? No ho puc entendre. No miren dintre el seu propi país?. No volem veure per res el que passa als altres països?. De fet a Espanya ara mateix la situació sanitària i control dels contagis estan molt millor que a Anglaterra. Tot el món segueix recomanen portar les mascaretes de protecció, fer-se ses mans netes i guardar distància de seguretat. A Anglaterra fora mascaretes i tothom a fer com abans de l'arribada del virus.

Us posaré dos exemples més.

Recordau la final del campionat d'Europa de futbol? Anglaterra-Itàlia. Ho recordau?. Idò allí tota la gent del país donava per fet que el guanyarien ells el títol de campions. La realitat fou diferent: els italians van guanyar. L'endemà, molts de mitjans de comunicació destacaven l'esdeveniment digen que havien perdut el partit pel fet que els jugadors que van tirar els penals eren negres i per això van fallar-los.

La realitat és que el govern anglès ha fet creure a la gent que els dolents són els altres i que ells, els anglesos blancs, of course, són perfectes i en saben més que ningú.

El Brexit. No m'agrada aquesta manera tan retorçida de manipular a la gent. L'economia no va bé? Idò la culpa és de la burocràcia de Brussel·les. Que l'atur puja molt? La culpa és dels europeus que roben els llocs de feina als nostres fills. La sanitat i ses escoles col·lapsades? Sa culpa és dels emigrants.
Com ho solucionarem? Doncs hem de sortir d'Europa i posar límits a l'entrada de gent d'altres països. Ho digueren tant, tantes vegades, que finalment ho van fer creure a la gent. Una vegada més, van fer creure que els dolents eren els de fora.

No m'agrada aquesta manera de governar de molts d'il·luminats. Això no solament passa a Anglaterra. També passa a Turquia, Estats Units, Brasil i fins i tot algun altre país a l'est d'Europa. I per Espanya ja començam a sentir-ne s'olor. 

No m'agrada que s'engany a la gent. No m'agrada que s'inciti el racisme i la diferencia de classes.

Tampoc m'agrada l'actitud de molts d'anglesos que pensen que la raça blanca és superior. No m'agrada la seua prepotència i el seu mirar sempre als que no són com ells per amunt de l'espatlla.
I tot això no s'arregla amb un "sorry" o amb un "excuse me".

Com deia al principi: la culpa és tant negre que ningú la vol. Així els va.