Sa Barda d'es Molí.

Eivissa, 13 de març de 2021

SA BARDA D'ES MOLÍ.

Tornes a ca teua, prepares un calentet, t'acomodes en la teua butaca favorita i no hi ha ningú ... Solitud o felicitat? Podeu triar.

M'agradaria proposar-vos una cosa. Imagineu la situació anterior, tancau els ulls i per un minut heu d'intentar pensar en un lloc o alguna cosa que us transmeti pau i calma.

En aquests dies de confinament forçat a casa, busc temps per pensar i trobar la manera de descansar la ment. Busc llocs i coses que em transmeten tranquil·litat. Sempre que ho faig, el meu cap em porta a Formentera. I més concretament a sa Barda d'es Molí.

 

Mirau ...

Ja he complit més cinquanta anys com a ciutadà eivissenc. L'abril de 1965 junt amb la meua família vaig deixar Formentera i vaig partir cap a Eivissa buscant millors oportunitats i qualitat de vida. Ho vàrem trobar, però mai he oblidat d'on som.
Els meus llocs, els meus records, són sempre de persones, de camins, de terra i de pedres. Poques vegades de la mar.

La meua cosina Balbina m´ha fet un regal que no té preu. M´ha enviat unes fotos que immediatament m'han donat una sensació de calma i benestar. Ella ara viu molt a prop de la casa on vaig néixer i sempre que pot procura anar caminant a la feina. D'aquesta manera passa pels camins que van marcar la meua infància. Sempre que pot, s'atura a sa Barda d'es Molí. Allí també recorda bons moments viscuts a prop d'aquell lloc. Sempre diu que allí troba pau i tranquil·litat .

 Jo tinc la mateixa sensació. A cas güelos, a prop del molí, sempre m'he sentit bé, ens hem sentit bé tots els cosins i cosines. El lloc em porta bons records i molta sensació de calma.

El regal que m'ha enviat el vull compartir amb tots valtros. Són unes fotos del camí que jo feia cada dia per anar a s'escola a Sant Francesc. Els camins, després de més de cinquanta anys, han canviat però els records sempre queden.

Sortia de ca nostra Can Mariano d'en Pep Blai i passava per Can Vicent Rampuixa, Can Xumeu Gall, Can Pergentino d'en Sala, Can Jaume den Sala, Can Silverio den Sala, Can Pep Guasch, Can Joan Xesc, Can Pep Corda, Can Vicent Catelló, Can Pep de na Rita, Can Pep Sala, Can Pep Muliné i arribava a cas güelos, a Can Vicent Guasch, a sa Barda d'es Molí.

Allí sempre ens esperava sa güela Rita. Des del molí fins a s'escola anàvem per dreceres per anar més de pressa.

Ara us ensenyaré el camí de la meua infància tal com és en l'actualitat.

 

Hem arribat a cas güelos. Can Vicent Guasch.

 

 

 

 

 Es Molí. Punt de trobada. Punt de referència. Punt de pau.

Seguim camí a San Francesc.

Cementiri Vell i Església de Sant Francesc.

Hem arribat al final del camí. Desig que el passeig per aquests llocs us hagi fet recordar els vostres camins, els vostres millors llocs i que us hagin donat moments de pau.

Ànim i a seguir lluitant! Mai estirem sols. Sempre ens acompanyaran els records.