Córrer la vora.

Eivissa, 21 de març de 2021

CÓRRER LA VORA.

Ahir vam tenim un bon temporal amb pluges i forts vents. El port de La Savina va tancar durant moltes hores. A Eivissa el temps aconsellava no sortir de casa. Feia fred.

Un sentiment estrany m'ha fet aixecar: He d'anar a la mar! A la vora de la mar! Sempre compt coses de la meua infància, de cas güelos materns, de llocs d'interior, de camps, terres, molins o pedres de Formentera. Avui vull contar-vos coses de la mar. De cas güelos paterns. De can Pep Blai de Porto Saler. Més concretament vull parlar-vos d'un costum que tot i els anys que han passat, després d'aquests temporals m'agrada recordar i repetir.

Mirau ...

Fa un temporal i he d'escapar-me a la vora de la mar. Sempre. Sentir el vent a la cara, veure les grans ones o sentir la remor quan rompen a les roques em transporta a un altre lloc i em tranquil·litza.

L'expressió "córrer la vora" la coneixeu? Fa referència l'aprofitament de les restes que la mar arrossega a la costa després dels temporals.

Abans de l'arribada del turisme a Formentera vivíem amb uns mitjans molt escassos. Quan la mar tornava en calma a la costa apareixien coses que difícilment es podien trobar a les botigues de l'illa.
Jo anava amb el meu güelo Pep Blai a inspeccionar la costa des de s'Estany des Peix, Caló de s'Olí i fins a Punta de sa Pedrera. No us podeu imaginar la quantitat de coses que les ones havien arrossegat fins a les roques: Principalment buscàvem botelles i garrafes de vidre necessàries per anar a comprar oli o guardar el vi. Hem de recordar que durant aquells anys qualsevol líquid es venia a granel.
Una altra cosa que buscàvem i era molt apreciada era sa madera. S'aprofitava per fer taules, cadires, portes o bigues.
Durant els temporals els petits barcos de càrrega moltes vegades perdien coses que portaven o per estabilitzar el barco havien de tirar coses a la mar.
La gent ho sabia i anaven a córrer la vora a veure què els havia portat la mar. S'aprofitava tot.

Avui en dia m'agrada córrer la vora. Caminar per les roques, per l'arena de les platges i buscar entre les restes que ens ha deixat la tempesta. Crec que algun dia hi trobaré una sorpresa. Somiador que som.

Ahir a Cala Salada.

 Ahir al Port de Balansat.

Ahir a Es Caló (Formentera).

Ahir a on vau anar a desafiar el temporal? Avui ha tornat la calma i teniu l'oportunitat de córrer la vora. Afanyar-vos. I si trobau un missatge amagat dintre d'una botella?

Disfrutau del dia!