El dia que vaig obrir un compte en línia.

Eivissa, 5 de Juny de 2025

EL DIA QUE VAIG OBIR UN COMPTE EN LÍNIA  ..... i no vaig perdre la paciència del tot.

 

Sí. Ho he fet. Després de dies de navegar per webs, comparar opcions i llegir més lletra petita que en un contracte de telefònica, finalment vaig trobar una proposta que feia bona pinta.

La Caixa ofereix una cosa que sona gairebé moderna: Imagin Bank. El nom, d’entrada, et fa dubtar si estàs obrint un compte corrent o apuntant-te a un taller de meditació.

Però la publicitat ho pintava tot molt bé:

- Dues persones titulars.

- Cap comissió de manteniment ni administració.

- Dues targetes de dèbit, gratis, sense cost d’emissió ni de manteniment.

- Transferències sense comissions. Gratuïtes!

- Accés a caixers i operativa digital... gratuïts i sense sentir-se estafat!

En resum, un compte que et fa pensar que potser, només potser, el segle XXI ha arribat també al món bancari. Així que, amb una barreja d’optimisme i incredulitat, vaig decidir tirar endavant.

S’obertura del compte? Tota una experiència digital i un exercici de paciència.

Amb s’app de s’entitat vaig fer tot el registre jo solet, sense trucar a ningú que treballi en informàtica ni mirar cap tutorial a YouTube. Pas a pas, seguint ses instruccions. Fàcil? Bé... no era física quàntica, però tampoc una passejada dominical. Cal un mínim d'experiència digital i molta paciència. Hi ha un moment en què no saps si estàs obrint un compte o participant en un escape room.

Afegir un segon titular? Ah, amics... Aquí la cosa es va complicar. Entre menús que apareixen i desapareixen com si juguessin a l’amagatall, codis per SMS que arriben quan menys t’ho esperes, i botons que semblen tenir vida pròpia, vaig acabar fent el que havia jurat no fer: una visita presencial a s’oficina principal de La Caixa. Sí, aquella on encara hi ha cadires, humans... i màquines de cafè.

I vet aquí sa meua sorpresa: encara hi ha persones reals! Amb veu, paciència i una certa habilitat per fer que el procés acabi bé. Amb el gestor comercial vam completar el tràmit, entre converses cordials i suggeriments amables per domiciliar sa pensió ("Et donem 250 €!") o convertir-me en reclutador digital ("Convida un amic i et donem 50 € per cada un que s’apunti!").

Tot molt temptador. Però vaig declinar. Per prudència. I perquè no em veia fent de "influencer" bancari.

En fi, objectiu assolit: compte obert. He posat un peu al futur de la banca digital, mentre s’altre encara trepitja sa sucursal de tota la vida. Ara toca veure com va sa cosa en el dia a dia.

Perquè una cosa és obrir un compte i una altra, ben diferent, és comprovar si funciona com diuen... o si és només una altra promesa digital disfressada de màrqueting.

Continuaré informant.