Macarrons de Sant Joan a sa meua manera.

Eivissa, 26 de Juny de 2025

MACARRONS DE SANT JOAN  .... a sa meua manera.

Arriba Sant Joan, un dels dies més calorosos de s’any. Una nit màgica, plena de focs artificials, foguerons a ses platges i... macarrons. Sí, macarrons. Però no us penseu que parlam de pasta amb sofregit i formatge gratinat, no. A Eivissa, els macarrons de Sant Joan són una altra història. Un menjar dolç, amb tantes versions com famílies, i tot un ritual que (segons els entesos) requereix força experiència culinària.

Diuen que els bons s’han de fer amb una pasta arrissada que li diuen "mafaldine", aigua o llet (segons sa tradició que us hagi tocat), tronxos de canyella, canyella en pols (per si no n’hi havia prou), pell de taronja, sucre a discreció, un pessic de sal (perquè no tot ha de ser sucre) i, sobretot, safrà del bo per donar-los coloret. Safrà d'aquell que costa més que l’or. Però, vaja, un dia és un dia.

Ara bé, jo no em complic. No em consider cap expert, i amb sa calor, els mosquits i els peixos que em mosseguen a sa platja, ja en tenc prou. Jo faig els macarrons a sa meua manera.

Pos aigua a bullir. Quan comença el xup-xup, hi tir sa pasta. Que cogui. Mentrestant, en una altra olla, bull llet sencera (sa desnatada, per favor, per esmorzar), amb pell de llimó i pell de taronja per aromatitzar i unes branquetes de canyella.

Quan sa pasta ja és tova, li tir sa llet pel damunt sense ses pells ni sa canyella. Deix que tot plegat continuï bullint, hi afegeix el safrà torrat i triturat i una quantitat de sucre que faria espantar qualsevol nutricionista. Però si no són dolços, per jo, no són de Sant Joan.

Quan tot queda ben encallat i amb aquell color que només el safrà pot donar, ho pos dins escudelles i quan sa pasta ha refredat, cap a sa nevera. Que això s’ha de menjar fred i millor s'endemà i ben empolsimats amb canyella molta.

I així, sense haver de fer un màster en cuina tradicional eivissenca, tenc uns macarrons de Sant Joan que fan gola. No guanyaran cap concurs, però a casa fan feliç a tothom. I, al final, d’això es tracta.

Bon profit.