Històries d'un alumne digital.

Eivissa, 6 de juny de 2025

HISTÒRIES D’UN ALUMNE DIGITAL

He començat un curset amb nom de sèrie televisiva: “Eivissa, ciutat digital”. Organitzat per l’Ajuntament d’Eivissa, que ara, a més de fer net i recollir els fems dels carrers, també es dedica a intentar fer ciutadans digitals. I no, el propòsit no és tan fàcil com pensau. Això no és com posar ordre a s’entrada dels al·lots als col·legis i ja està.

Es primer dia, tot molt bàsic però imprescindible: seguretat per moure’s per la xarxa, connexió i ses primeres nocions de l’art de no llançar el mòbil per sa finestra quan no trobes on es descarrega una aplicació. Vam aprendre a baixar APPs (sí, en majúscules, perquè tenen més poder que molts d’alcaldes), a donar-nos d’alta a Cl@ve (un ritual digital per demostrar a l’Estat que som nosaltres mateixos i no un robot sospitós), i fins i tot a treure el DNI electrònic sense plorar ni necessitar l’ajuda del policia de guàrdia. A més, vam instal·lar el certificat digital al mòbil. Ai... el certificat digital! Aquest gran desconegut que viu en una carpeta que encara estic buscant i que no he aconseguit tornar a trobar.

Ja a casa, com a bon alumne aplicat (i lleugerament preocupat, perquè a cada pas esperava que el mòbil em digués “error fatal, adéu, vagi bé”), vaig fer pràctiques. De moment, vaig aconseguir instal·lar Cl@ve i el certificat digital, i no, no vaig cremar el telèfon en el procés ni vaig haver d’invocar s’ajuda de cap tècnic.

I atenció: vaig fer gestions amb el cens de l’Ajuntament i vaig enviar documents al GOIB sense morir d’un infart. Ni tan sols un mareig lleu. Això sí, vaig suar més que quan, s’altre dia, vaig fer el tràmit de donar-me d’alta a un banc digital. Aquell trauma encara l’estic superant.

El segon dia de curset ha estat de traca. Dues hores seguides fent feina i aprenent com funciona sa “Carpeta Ciudadana” del Govern d’España. He quedat espantat. No us podeu imaginar sa quantitat d’informació personal i particular que hi tenen. Els cotxes que tenc, els punts del meu permís de conduir, ses meues propietats immobiliàries, s’historial mèdic, quan em caduca el DNI o el passaport, o si tenc una cita pendent per fer la renda. Fins i tot (i no és broma) hi tenen el certificat de sa meua partida de naixement. Us adjunt una foto. No us dic mentides.

Ens tenen ben controlats.

Bé… Sa veritat? S’experiència de fer el curset és positiva. Amb calma, paciència, i una cerveseta ben fresca (que ajuda més que qualsevol tutorial de YouTube), ho vaig aconseguint. Estic content. I sorprès. Sí, amics, estic progressant digitalment. Qui ho havia de dir! Jo, que encara imprimeixo els bitllets de s’avió per si de cas. I mirau-me ara: Gairebé ciutadà digital.

El futur és aquí. I, de moment, no m’ha explotat a les mans.