Punto G.

Eivissa, 4 d'agost de 2025.

PUNTO G.

 

Hi ha qui repassa ses notícies cada matí al diari. N’hi ha que fan esport, que mediten o que fan cafè amb llet per començar el dia amb bones vibracions. Jo, de tant en tant, m'agrada obrir s'aplicació del banc i em pos a revisar ses despeses de ses nostres targetes.

No és per res, eh? No em vull fer el detectiu, ni s’home controlador. Però, vaja, després d’algunes males experiències amb càrrecs que no coneixia de res (i que, per descomptat, no havia autoritzat), m’he tornat una mica paranoic amb això de revisar els moviments bancaris.

Així que avui, entre cafè i torrada, em pos a revisar els moviments de sa targeta que comparteix amb sa meua dona. I, enmig de compres de supermercats, benzinera, fisioterapeuta, etc.  m’hi trob una cosa... diferent: "Punto G."

Ho torn a llegir. Punto G. I no, no és que m’ho hagi inventat. Allà era, en negreta. I no només una vegada. Diversos càrrecs diferents, en dates separades i per imports petits, d’aquests que no criden gaire s’atenció, però que, si t’hi fixes, et fan dubtar.

Primer pensament automàtic:

- A veure, jo no he anat a cap sex shop. Segur que no. Ho recordaria.

Segon pensament, que no he pogut evitar:

- I si hi ha anat sa meua dona?

Com podeu imaginar, en aquell primer moment ja havia començat a construir una pel·lícula mental d’allò més absurda. Roll: “i si té una col·lecció secreta d’artefactes tecnològics amagats dins el calaix?”, “i si ...?”

Però bé, no siguem malpensats, que ja som adults. I en lloc de treure conclusions ràpides (i absurdes), vaig decidir fer el que faria qualsevol home racional: investigar a fons.

Google, com sempre, em va treure de dubtes. Escric "Punto G + Ibiza" i, ves per on, sa primera opció és una gelateria: Punto Gelatto, situada a sa Platja d’en Bossa. Aii amics … va fer-se sa llum.

I tant, ara tot encaixava. Efectivament, hi vam anar fa poc. De fet hi anam molt sovint. Ens agrada passejar fins allà i fugir de sa calor de Vila. Ho recordava bé: a sa meua dona li encanta no només es lloc, sinó els gelats, sa textura, el sabor... i el fet que te'n posen com si fossis un afamegat.

Fan de tot: iogurt amb maracujà (el seu preferit), avellana, pistatxo, xocolata negra, cafè... i molts més sabors que no puc ni pronunciar. Però tots boníssims. D’aquells que et fan pensar que estàs menjant un bon postre.

Així que, amics i amigues, misteri resolt. El “Punto G” de sa targeta no era cap aventura clandestina, ni cap compra sospitosa, sinó una gelateria de confiança que ha sabut, això sí, triar un nom que fa aixecar més d’una cella.

I ara, una reflexió final. 

Amigues que llegiu això: Si després d’una tarda innocent prenent un gelat, el vostre home comença a revisar sa targeta i es troba un “Punto G” cobrat tres vegades en una setmana… ja sabeu per què us demana què heu fet a sa tarda. Estau avisades.

 I amics, homes com jo, que feim de detectius financers aficionats: abans de posar-vos gelosos, sospitar o començar a fer preguntes incòmodes... mirau bé al senyor Google. Que a vegades, el “Punto G” només és un cucurutxo de gelat amb dues bolles grosses i una mica de tupins.