Eivissa, 23 d'agost de 2025
FIORDS NORUECS: BERGEN.
Acab de tornar d’un creuer pels fiords de Noruega, i sí, ja sé el que estau pensant: “Uep, aquest s’ha fet ric!” Idò no. Tranquils. No m’ha tocat cap loteria ni m’he convertit en influencer de viatges (encara que, si algú em vol com acompanyant per dur-li ses maletes durant el proper viatge, m’ho pensaré). Simplement, vaig trobar una oferta temptadora i vam pensar: “I si ens escapam de sa calor d’Eivissa i anam a veure com es viu per damunt dels 66 graus de latitud, allà pel Cercle Polar Àrtic?”
Així que aquí estic, amb sa memòria plena de imatges vives,
contrastos sorprenents i una lliçó inesperada: viatjar en creuer és una meravella... però
tornar a ca teua (si vius en un lloc com el que tenim naltros) també és una delícia.
Començaré pel principi, per sa primera aturada del barco: Bergen.
El primer que em va rebre a Bergen fou una boira finíssima i
un exèrcit de turistes amb impermeables fluorescents i una quantitat indecent
de pals d’autofoto. I jo, clar, allà al mig, intentant fer una foto “autèntica”
mentre se m’entelaven ses ulleres.
Ara bé, Bryggen, (Bergen), amb les seues casetes de madera de
colors, és una meravella. D’aquells llocs que semblen un decorat de cine, però
no: són reals, antics i carregats d’història. Allà, fa segles, ja hi
comerciaven amb el bacallà abans que es posàs de moda arreu del món. I el
millor? Que han mantingut aquelles casetes dretes com han pogut: fan un poc de
corba per s’edat, però, vaja ... com ses espatlles de molts de naltros. Però tenen un encant especial, què
voleu que us digui.
Des de Bergen vaig fer una excursió pel fiord Lysefjord,
travessant illots que pareixien sortits d’un anunci d’aigua mineral. A cada
cantonada, una caseta de madera amb bandera noruega i una barqueta petita.
Idíl·lic.
Però el que més va impressionar-me va ser el silenci. No es
senten cotxes, ni música, ni crits. Només mar, muntanyes, verdor, i sa remor
suau del motor del barco. Allà vaig entendre una cosa que ja hem oblidat a
Eivissa: s’importància de no haver de cridar per demanar qualsevol cosa.
Al mercat del peix de Bergen, tot molt polit i molt turístic: parades amb
salmó, arengades, tàperes, ostres i, per descomptat, el famós cranc reial. Ah,
el cranc reial... Aquell animal gegant que pareix una criatura mutant d’una
pel·lícula de ciència-ficció. I com que és “el plat típic”, el vaig tastar. Però us
he de ser sincer: per jo, el cranc reial està sobrevalorat. Té una carn fina?
Sí. Suau? També. Però jo diría que li falta sal. I no ho dic per fer-me s’expert gastronòmic, però per allò que et cobren uns 120 euros sa ració
individual, esperava una altra cosa millor. En lloc d’això, vaig pensar: “Amb aquests
sous, a ca meua em faig una parrillada de peix fresc i encara sobra per un vi
de marca.”
Ara bé, heu d'entendre-ho, menjar-lo allà, envoltat d’olors mariners, gent de
tot el món i el cel gris de Bergen, té el seu punt. No és només es plat: és s’experiència. I això, sí que no té preu (o sí, però en corones noruegues).
Aquest viatge, aquesta primera parada del barco, m’ha deixat moltes imatges per recordar i molts de pensaments. Veure món et desperta, et sacseja. Però també et reafirma. Perquè entre fiords i illes, m’he adonat que el paradís no sempre està lluny.
Tenc sa sort de viure en un lloc on puc menjar-me unes sardines amb vistes a la mar, fer una caminada entre pins i sentir-me igual de bé que a Bergen, però amb millor temps. I això, no és poca cosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario