Fiords Noruecs: Molde.

Eivissa, 24 d'agost de 2025

FIORDS NORUECS: MOLDE.

Segona parada del nostre viatge nòrdic: la ciutat de Molde, a Noruega. Coneguda com “la ciutat de ses roses” (no per sa quantitat de flors que s’hi veuen al carrer, sinó probablement per alguna campanya turística molt atrevida), aquest lloc viu entre sa boira, sa pluja i un passat que encara fa ombra. Una d’aquestes destinacions que no surten a sa portada de cap catàleg de viatges, però que quan t’hi trobes dius: “M’agrada”.

Es nostre matí a Molde va estar... passat per aigua. Plovia com si el cel hagués decidit netejar a fons la ciutat. Tant és així, que vam optar per quedar-nos dins el barco, observant s’entorn des de sa comoditat del nostre camarot. El turisme passiu també té el seu encant, sobretot quan sa pluja t’ofereix s’excusa perfecta per no ser gaire actiu.

Ara bé, la ciutat té història. I no qualsevol història, no: drama del bo. Durant la II Guerra Mundial, Molde va tenir "s'honor” de ser un dels llocs més bombardejats del país. A la primavera de 1940, quan Noruega va ser envaïda per ses tropes nazis, Molde es va convertir durant unes setmanes en sa capital temporal del govern noruec i fins i tot el rei i el príncep hereu van passar-hi dies mentre fugien dels alemanys. Ja em direu si això no és motiu suficient perquè sa Luftwaffe decidís fer pràctiques de bombardeig a consciència. El resultat: sa ciutat completament arrasada. Una ciutat històrica convertida en cendres i runa.

Després de sa guerra, Molde va ser reconstruïda ràpidament: edificis pràctics i sense floritures, amb un aire  “això és el que tenim, senyors”. Res de romanticisme i molta utilitat. Molde va ressorgir de ses runes com si digués  “mirau, encara som aquí”. I això, en el fons, és admirable.

Per sort, a sa tarda el temps ens va donar una treva. Vam desembarcar i visitarem el museu etnogràfic a s’aire lliure, un conjunt de cases tradicionals que ens transportaren a sa Noruega rural de fa un parell de segles. Lloc encantador, molt recomanable si voleu imaginar com devia ser viure amb fred, foscor, i zero calefaccions. Tot molt pintoresc, amb un toc de “no sé com van sobreviure, però bravo per ells”.

I després, excursió en autocar cap al mirador de Varden. Des d’allà dalt, sa vista de sa ciutat i el fiord és impressionant. Aquest sí que va ser el moment “foto” del dia. Hi vam estar aproximadament una hora. Durant aquest breu espai de temps, primer va ploure i més tard el sol va intentar treure el nas. Immediatament vaig poder entendre per què no voldría viure allí tot s’any.

Em va impactar s’entorn natural: muntanyes, boscos, tot verd, aigua, i allà lluny ses vistes del fiord. M’entraren ganes de començar a fer senderisme per Eivissa. Després d’un estiu tan calorós, caminar pels racons i camins de sa nostra illa (i sense portar una jaqueta impermeable) sirà una bona opció.

Per acabar el dia amb una nota més íntima, vam visitar s’hotel Alexandra. Un edifici imponent, amb encant retro, on uns familiars nostres van estar fa 47 anys. I, sincerament, sembla que el temps s’hi ha aturat. Mateixa façana i aquell aire de “gran hotel” dels anys seixanta. 

En resum, Molde és una ciutat que ha sobreviscut a la guerra i a la pluja perpètua. Té una bellesa especial.

A última hora de sa tarda, el barco parteix rumb a ses Illes Svalbard. Ens esperen dos dies de navegació, creuarem el cercle polar Àrtic, ses nits cada dia siran més curtes (estiu polar) i el sol de mitjanit dominarà tot el cel. 

Apassionant.

Seguiré amb més entrades al blog.