Un motiu per venir.

Eivissa, 18 de maig de 2025.

UN MOTIU PER VENIR.

 

 

 

Tenc un fill que viu a Anglaterra. Fa molts anys que va partir, buscant el seu futur i la seua vida, i li ha anat bé. Ens telefonam sovint, feim videotrucades, però la distància sempre hi és. Sempre que podem, procuram estar junts i fer família.

Des de fa molt de temps, havíem parlat d’una cosa que ens preocupava als dos: que algun dia, per algun motiu especial, hauria d’agafar un avió i venir corrents a Eivissa. No sabíem quin motiu seria, però teníem clar que havia de ser fort, realment fort, per fer-lo deixar-ho tot allà i venir sense pensar-s’ho gaire.

Aquest pensament sempre ens havia quedat dins, com una pregunta sense resposta: com sabríem quin seria aquest motiu? Com sabria ell que havia arribat aquell moment? Què seria prou important perquè deixàs sa feina, sa rutina diària, els compromisos, i agafàs el primer vol disponible cap a Eivissa?

No és que esperàs una desgràcia. No és això. Però hi ha moments que marquen un abans i un després, i crec que tots els pares, quan tenim fills lluny de ca nostra, vivim amb aquesta inquietud: vindrà quan el necessitem? Vindrà quan el seu cor li ho digui?

Sempre he tingut clar que, si mai arribava aquest dia, ell sabria perfectament que era l’hora de partir urgentment. Però sempre hi ha motius que només el cor pot entendre.

S’altre dia va arribar el primer d’aquests moments. El meu fill va viatjar a Eivissa per acomiadar-se del pare d’un bon amic seu. Fou un gest que diu molt sobre la profunditat dels vincles afectius i sobre la importància de la presència personal en els moments difícils. Va ser un viatge breu però molt significatiu: només tres hores a s’illa, compartint el dol amb sa família del seu amic.

Quan va tenir  coneixement de la fatal notícia, ho va tenir clar: els llaços d’amistat s’han de cuidar i han de transcendir sa distància i el temps. Fou una reacció natural. Tenia la necessitat d’estar al costat del seu amic en un moment tan delicat i va partir. Perquè els sentiments no entenen de distàncies geogràfiques ni de fronteres.