Bon dia, Weetabix.

Eivissa, 23 de maig de 2025.

BON DIA, WEETABIX.

 

M’agrada aixecar-me ben de matí. Abans que el sol acabi de treure el nas. Quan la casa encara està en silenci i ningú ha dit el meu nom amb aquell to que ja anuncia feina. A aquella hora, soc lliure. Lliure com un jubilat amb un got de llet a la mà i cap responsabilitat fins a les vuit. És el meu moment sagrat. Me l’he guanyat.

Esmorzar sol? Un luxe. Cap conversa, cap debat, cap pregunta "on és això?" Jo, sa meua tassa de llet i el que quedi pel rebost. Aquestes darreres setmanes, el rebost m’ha jugat una mala passada: he arribat a ses caixes de cereals de ses meues netes angleses. M’he acabat els Special K (que, mirau, encara passaven) i avui... avui m’ha arribat el torn dels Weetabix.

Els Weetabix són blocs compactes de 100% blat integral, dissenyats específicament per recordar-nos que tenim intestins. Amb molta fibra i un gust tan neutre que us farà reflexionar sobre les decisions que us han portat a provar-lo. Ideals per esmorzar... si el vostre objectiu és anar al bany amb puntualitat britànica.

He obert la caixa amb curiositat i un punt de por. Allò no sembla menjar. Són com totxos petits de cereals compactats, secs, camuflats de salut. Un aliment tan lleuger i digestiu que et fa sospitar que, de fet, ja ve mig digerit de fàbrica. Diu la publicitat: “lo sano empieza aquí”. Aquí on? Al paladar no. A l’ànima tampoc.

Però com que soc valent (i una mica tossut) n’he agafat un. L’he posat al bol de llet calenta... i en qüestió de segons tenia davant una massa trista i humida. Una mena de puré de cartó amb vocació britànica.

Perdonau, però això no és menjar. Això és un experiment social. Una broma que els anglesos ens han colat com saludable, o com diuen ells "healthy". Sa veritat, em va fer pensar si de bò tenen papil·les gustatives. No sé com a sa meua neta li poden agradar. Supòs que és un gust adquirit.

Però bé, malgrat tot, m’he menjat el bol (una mica per orgull, una mica per no llençar-ho, i una mica perquè ja havia remogut el fang aquelles tres vegades). I he tornat a disfrutar del millor del matí: ningú que em cridi i un moment només per jo.

Demà, però, tornaré a l'esmorzar com sempre: got de llet i fruita. Natural. Senzill. Sense pretensions. I que els Weetabix se’ls mengi el rei Carles. Si pot.