Informe mèdic no sol·licitat

Eivissa, 25 de maig de 2025.

INFORME MÈDIC NO SOL·LICITAT: CEL·LULITIS AL QUART DIT DEL PEU DRET.

 

Estic d’enhorabona! He entrat al club selecte i exclusiu dels que acaben a urgències per una cel·lulitis al quart dit del peu dret. Sí, heu llegit bé. No és el dit gros, no és una cama trencada. És aquell dit que ni recordava que existia fins que ha decidit cridar l’atenció com una diva oblidada. No era el primer lloc on pensava tenir una infecció, però sa realitat sempre súpera sa ficció... i ses sabates estretes.

Què és la cel·lulitis? No, no és el que surt a ses revistes de moda quan parlen de "combat la cel·lulitis en cinc dies". Aquesta és sa versió menys glamurosa: una infecció bacteriana de sa pell i els teixits subjacents. Afecta normalment ses cames, però també pot decidir fer turisme pels dits dels peus (el meu, evidentment, ha estat l’afortunat escollit), especialment si els maltractam amb sabates infernals, rascades èpiques o talls "innocents".

Símptomes (per si voleu comprovar que no m’ho estic inventant): Dit vermell com un semàfor. Inflor que faria enveja a un globus. Dolor que m’ha fet redescobrir sa meua capacitat de dir paraulotes. Escalfament de la zona que la converteix en un radiador portàtil. I potser una mica de malestar general per adornar-ho tot i donar-li més drama a la història.

Causes habituals: Talls, rascades, o ampolles que hem ignorat com si no existissin. Fongs als peus (que sí, són molt comuns, més del que voldríem admetre). I principalment, portar sabates que odien els nostres dits.

Com prevenir-ho (vagi per endavant: no és màgia negra): Rentar-se els peus (sí, cada dia). Tallar-se ses ungles amb una mica de criteri (i no com si fossin un enemic). Fer servir calçat que no ens faci sentir com si caminéssim sobre vidres. I si tenim ferides? Netejar-les, desinfectar-les i no jugar a veure què passa.

Tractament: Antibiòtics (els de veritat, receptats pel metge. No serveix posar-se qualsevol crema o herbes aromàtiques). Descansar el peu (sí, i això inclou deixar de fer caminades de 12.000 passos diàries). Elevar el llit (no per fer ioga, si no per ajudar a reduir la inflor). Seguiment (si empitjora, tornau al metge. No espereu a tenir un dit que sembli un xoriço en ebullició).

Bé, si heu llegit això i encara teniu ganes de riure, enhorabona, potser no estau tant malament. Però feu-me un favor: cuidar-vos els peus. Només en tenim dos, i ens fan falta per fugir d’altres drames mèdics... i per arribar al sofà sense haver de trucar a una ambulància.