Viatge al Japó. Curiositats: Per què el Japó està tan net?

Eivissa, 30 de desembre de 2023.

VIATGE AL JAPÓ. CURIOSITATS: Per què el Japó està tan net?

 

Us haig de confessar que quan vaig arribar al Japó em vaig posar en mode "míster Proper" immediatament. S'arribada al supernet aeroport de Tokio em va deixar bocabadat.

Tant de llegir que el Japó era un país molt net va fer que estigués molt pendent de sa brutícia dels carrers i voreres. I sí, vaig veure un poc d'escombraries, principalment a Osaka, però si vaig trobar alguna cosa, va ser perquè anava en mode "mister Proper" amb el radar encès; realment el Japó és un país supernet. I sense cap dubta aquesta extraordinària neteja, diu molt de la gent nipona.

A penes vaig veure papereres pels carrers. Vaig trobar-ne algunes al costat de ses màquines expenedores de begudes. Ses petites escombraries que generen al llarg del dia, se les emporten a ca seua, les separen i les reciclen. Trobar una punta d'un cigarro i un xicle aferrat a terra, és missió impossible. De fet, les ciutats estan plenes de senyals de prohibit fumar als carrers i ses persones que treuen el ca a passejar porten amb ells una botella d'aigua per fer nets els llocs on el ca ha fet pis.

I és que en això del reciclatge són súper "tiquis miquis". Separen a consciència, netegen envasos, és una clàusula de recessió en els contractes de lloguer d'habitatge, fins i tot hi ha patrulles de veïns voluntaris que, des del bon rotllo, supervisen que totes ses escombraries estiguin separades correctament.
També existeixen quadrilles de ciutadans voluntaris que passegen per la ciutat recollint el poc que sol haver-hi en el sòl, retirant les fulles dels bancs o col·laborant en la delicada neteja de s'herba dels jardins.

Tot és de tots, i per això mateix ho cuiden i ho respecten. Allí és habitual que cadascun contribueixi a sa neteja del seu trosset de carrer, de vorera; és normal que ses empreses, des de les grans multinacionals als petits negocis, destinin part de sa jornada laboral a tasques bàsiques d'ordre i manteniment.

Sa neteja i l'ordre són presents en el dia a dia, en els impol·luts taxis decorats amb blanquíssims i antiquats tapets de punt de ganxo, en els autocars urbans, trens; allí fins i tot els camions d'escombraries i formigoneres rellueixen. Simplement perquè dediquen diàriament una mica de temps a cuidar i mantenir les seues eines de treball i materials.Sortir de ca seua amb el cotxe brut? És inimaginable. Abans es fan s'harakiri.

A més de nets i ordenats, els japonesos són inodors, no sols cuiden la higiene, també cuiden sa intensitat de ses olors. No abusen de forts perfums perquè consideren que s'olor, agradable o desagradable, envaeix l'espai vital dels altres i pot molestar, disgustar, produir mal de cap, etc. Els abarrotats i silenciosos vagons de metre no fan olor de res, els lluents trens fan olor de res. Bé, sí, ... o a menjar si coincideixes amb s'horari d'esmorzar, dinar o sopar.

I com els microbis també envaeixen l'espai vital dels altres, vaig veure que usen màscaretes. Allí, no és per sa contaminació atmosfèrica, és per a evitar contagiar als altres un refredat o grip.

Record que a Eivissa va haver-hi un temps en el qual els veïns granaven i netejaven ses voreres, però aquest costum es va perdre. Fa temps que estam en l'era dels impostos i drets, i volem que els Ajuntaments siguin els encarregats de fer relluir ses nostres ciutats. Un error. Un greu error.

En els col·legis nipons els alumnes des de molt petits netegen els lavabos, s'aula, passadissos, sòls, i renten els plats en el menjador. Després passa un exèrcit de professionals per a deixar-lo tot lluent, no es prescindeix del servei.
 
Supòs que, davant aquest comportament, per aquesta illa nostra els pares s'escandalitzarien i posarien el crit en el cel, parlarien de drets, abús o explotació, de malalties, de riscos i dels diners que ses administracions s'estalviarien.

Però aquí està sa clau; en s'educació a la casa, en el col·legi, en l'entorn. El civisme s'ensenya, s'aprèn. Ja ho sabem. Però sembla que no ho practiquem.

Estic cansat de queixar-me de la neteja del meu carrer. Mirau que venen diàriament els camions a fer sa recollida, passen els fematers, tenim contenidors per fer reciclatge, etc. Tot i això, cada matí el carrer està ple de capses de cartó, ampolles, bosses de fems, papers, etc. tirats a fora dels contenidors.
Estic cansat de caminar pels camins i boscos de s'illa i veure tot ple d'escombraries, gots, llaunes de begudes, caixes i totes classes de fems.
En aquest segle XXI sembla com si ses escombraries apareguessin del no-res, com si vingués d'un altre planeta. Sembla que ningú consumís, ni embrutés, simplement sa merda apareix per art de màgia.

Sí, protestar, prendre consciència del problema està molt bé, però hem de recordar a tothom que "no és més net el que més neteja, sinó el que menys embruta". Pensem en fer un consum més responsable i eduquem.

Us ho confirm: el Japó estava gairebé lluent. Vaig veure zero merdes de cans, els lavabos públics estaven lluents, els fems els treien a la seua hora, es recicla de veritat, ningú tira res al sòl, no hi ha vandalisme.

No és una qüestió de governs, ni de multes, ni d'impostos. Ses ciutats estan més o menys netes en funció del nivell d'educació i consciència dels seus habitants. La nipona és una societat cívica que pensa en el bé de tots, i per a ells no és cap esforç mantenir conductes civilitzades de convivència.

Podríem prendre nota. Sens dubte en educació i civisme, estam a anys llum del Japó.

 

 

Seguiré amb més curiositats.