Viatge al Japó. Curiositats: bosc de bambú d'Arashiyama.

Eivissa, 24 de desembre de 2023.

VIATGE AL JAPÓ. CURIOSITATS: Bosc de bambú d'Arashiyama. 

Abans d'emprendre el meu viatge pel Japó ja tenia al cap quins eren els llocs que sí o sí que volia visitar, i el bosc de bambú d'Arashiyama estava, per descomptat, entre sa llista dels més desitjats. Esperava que m'agradaria molt, però em vaig sentir bastant decebut amb sa visita i us explicaré el motiu.

Per començar, vull aclarir que el que comptaré és sa meua opinió i només està basada en sa meua experiència personal; tal vegada si valtros hi anau, pensareu diferent.

El bosc de bambú d'Arashiyama, és un bosc de bambú que es troba molt a prop de Kyoto. El bosc és bastant petit. Jo m'imaginava un lloc ampli amb molts camins per a recórrer, amb increïbles passadissos que es formen amb el bambú, un ambient supertranquil, poder escoltar el vent entre els arbres, treure unes fotos polides i disfrutar d'uns moments de pau i tranquil·litat.

Però no. No vaig trobar aquest idíl·lic lloc. No existeix.

El que em vaig trobar és una localitat polida i bastant turística. S'entrada al bosc de bambú estava ben senyalitzada. Passada s'entrada, als costats del camí, vaig començar a veure alguns bambús que s'anaven fent més alts i més densos a mesura que s'avança pel camí.

Després de caminar uns minuts des de s'entrada, després d'una corba, va aparèixer sa imatge que hem vist en tots els follets turístics i que ens ha enamorat a tots. Aquest camí amb parets de bambú, verd, alt, majestuós i que transmet molta pau.

En passar sa corba i mirar per a dalt vaig veure el que esperava veure, els bambús alts, imponents i gairebé unint-se en sa punta, però quan vaig mirar cap avall, en lloc de veure tranquil·litat i el paisatge que veia en ses fotos, només veia molta gent i un passadís molt més curt del que m'esperava.

No hi ha problema, vaig pensar, segur que quan arribi al final del passadís, continuaré caminant i com hi haurà menys gent, podré apreciar tot més tranquil i treure algunes fotos.

Vaig arribar al final, vaig poder fer uns pocs metres més i ja està, això era tot. No hi havia més camí envoltat de bambús. Sa meua decepció amb Arashiyama va ser que, de bosc no té res, és un camí de bambú o una cosa apareguda. No vaig poder perdre'm entre els seus senders perquè no n'hi ha. És polit? El poc que hi ha sí, és bastant polit.

Ara, dit tot això, si a mi em diuen totes aquestes coses abans d'haver-ho visitat igualment hi hagués anat, perquè el lloc s'ha de veure-ho amb els propis ulls.

 

Us diré un secret: tot i la decebedora visita al bosc, vaig buscar un racó, un caminet apartat del camí principal; volia buscar aquell so especial que fan els troncs de bambú xocant entre si. No podia anar-me'n d'allí sense experimentar aquesta sensació.

Us puc assegurar que per uns moments, uns minuts, vaig disfrutar: cents, miller de troncs de bambú, agitats pel vent produïen una cançó especial. Vaig entendre aquest so tan especial que diuen és un dels cent sons a preservar al Japó.

El so del bosc de bambú, sa llum i els colors del sostre vegetal em produïren, per uns moments, una sensació de pau, de meditació i repòs de l'ànim.

Val la pena fer un viatge per a això? Rotundament, sí.

Seguiré amb més curiositats.