Viatge al Japó. Curiositats: Fushimi Inari.

Eivissa, 29 de desembre de 2023.

VIATGE AL JAPÓ. CURIOSITATS:  Fushimi Inari.

 

 

El santuari de Fushimi Inari, a Kyoto, es coneix també com el santuari dels deu mil torii. Un torii és una porta tradicional japonesa que es troba a s'entrada dels santuaris.

Inari és un dels déus més estimat i venerat al Japó, és el déu de l'arròs, de la fertilitat, del comerç i negocis. El país està plagat de santuaris dedicats a aquesta deïtat protectora dels comerciants, però sens dubte els milers d'ordenats torii fan que aquest sigui un santuari molt diferent.

Aquí aquestes vermelles, simbòliques i metafòriques portes són sens dubte ses grans protagonistes del lloc. Fushimi Inari també era una de les visites si o si per fer durant el viatge. No m'ha defraudat: un lloc màgic, un lloc que t'atrapa i t'hipnotitza caminant entre els milers de torii amb aquest color tan característic que fan que no puguis deixar d'admirar-los.  

Us he de ser sincer: em vaig emborratxar de colors vermells, taronges i vermellosos.. Per un aficionat a sa fotografia com jo havia arribat a un lloc idíl·lic per fer fotos sense parar. No vaig fer cas a res més. A la nit, a s'hotel em vaig adonar de la gran quantitat de fotos fetes i en vaig eliminar un munt.

As'hora de visitar el santuari va ser complicat. Hi ha molts racons per a explorar, hi ha senderes, un estany, miradors... Impossible visitar-lo tot en tan poc temps disponible. I tampoc pretenia fer una visita d'arribar, fer sa foto, i partir.

Com en tots els santuaris nipons vaig trobar sa font d'ablucions, olor d'encens, els paperets de la sort, ses tablilles de fusta per a escriure desitjos o ses campanetes per a cridar s'atenció dels déus...

Aviat vaig veure sa façana del saló principal, declarat bé d'interès cultural. No vaig entretenir-me massa i, darrere de l'edifici, vaig buscar ses escales que ens portarien al començament dels dos màgics passadissos formats per 10.000 torii.

Junt amb una reguera de turistes vaig pujar en processó sota els milers de torii, per sort a poc a poc van dispersar-se i vaig poder disfrutar del lloc més tranquil i fer fotos en solitud.

Tots els torii han estat donats per empresaris perquè el déu Inari cuidi la salut dels seus negocis, o per a donar les gràcies per un desig empresarial. Els més antics són de fusta, els més actuals són de lleuger PVC que pinten de vermellós. En ells s'escriu el nom de l'empresa o de l'empresari i la data... i poden arribar a costar des de 3000 a més de 8000 euros. Pel camí passava per petits altars, per un cementiri, per als vells pinzells usats o milers de rèpliques de mini torii donats per empreses més modestes i per particulars.

Són uns 4 quilòmetres sota el túnel vermellós de toriis. Els dos passadissos a vegades s'ajunten, a vegades se separen, em regalaven curioses perspectives des de dins i des de fora per fer fotos.

Vaig continuar l'ascens. El túnel s'unifica i els torii a poc a poc es distancien els uns dels altres, i vaig continuar pujant els graons fins a arribar a un primer mirador. A manera de premi, podia veure la ciutat de Kyoto als meus peus i un sol que, a la tardor, comença a desplomar-se massa aviat.

No se'm van fer pesats els 4 quilòmetres. Vaig pegar un últim cop d'ull als encantadors passadissos, a sa porta i saló principal i disfrutant del lloc inundat de sol, dels colors vermells, taronges i vermellosos.

El que vaig veure de Fushimi Inari em va agradar molt, malgrat no tenir imponents edificis, s'entorn i l'exèrcit de torii té molt d'encant.

 Seguiré amb més curiositats.