Viatge al Japó. Curiositats: Hiroshima.

Eivissa, 24 de desembre de 2023.

VIATGE AL JAPÓ. CURIOSITATS: Hiroshima. 

 

La història és complicada i sempre convé conèixer ses diferents versions. Dels fets ocorreguts a Hiroshima i Nagasaki, Japó fou plenament responsable. El Japó no era tan innocent com avui ens ho volen fer creure. 

El Japó perseguia dos objectius durant la Segona Guerra Mundial: un, l'expansió territorial del seu imperi mitjançant la conquesta militar i el derrocament de l'ordre internacional posterior a la Primera Guerra Mundial, i l'altre era la destrucció de la neutralitat del comunisme soviètic.

Ningú parla que el Japó va ser aliada de l'Alemanya nazi, ni que va arrasar bona part de la Manchuria xinesa, de Filipines, Birmània, Indonèsia o Malàisia. Ningú parla dels tètrics camps de concentració que van tenir a Tailàndia. 

Però quan va atacar Pearl Harbor ja havien de suposar que els Estats Units no es quedarien de braços plegats. El que no van imaginar mai fou que la resposta fos tan cruel, dura, desproporcionada i dirigida contra la població civil.

Sí, la història és complicada... a vegades les víctimes són també verducs, a vegades els àngels també poden ser dimonis.

L'exèrcit nord-americà va convertir a Hiroshima i a Nagasaki en els escenaris del primer bombardeig atòmic de la història.

Hiroshima no entrava en aquesta diabòlica travessa. La idea inicial era bombardejar Kyoto, però pel que sembla, algun mandatari americà va visitar la ciutat en la seva lluna de mel i li va agradar tant que van decidir canviar l'objectiu. Després de descartar Kyoto, es va triar Hiroshima perquè no havia sofert bombardejos en la guerra i es podrien avaluar millor els efectes de la seua nova, cara i poderosa arma nuclear.
El Japó no es va rendir i Nagasaki es va convertir en l'objectiu del segon bombardeig.

"Little Boy" era el sobrenom de la bomba d'urani llançada pel "Enola Gai" sobre Hiroshima. Mesurava 3 m de longitud, tenia 70 cm de diàmetre i pesava quatre tones. "Little Boy" va explotar a 600 m d'altura, el radi de destrucció va ser de tres quilòmetres i mig, es van aconseguir quatre mil graus centígrads i va arrasar amb tot. Setanta mil persones van morir fulminades en l'acte, setanta mil més en els dies, setmanes i mesos posteriors. Els ferits van ser centenars de milers. Els efectes de la pluja àcida van provocar generacions de malalts de leucèmia, càncer, malformacions ... Un horror.

"Fat Man", era l'àlies per a la bomba llançada sobre la ciutat de Nagasaki. Era més gran, de plutoni i encara més potent, però gràcies a l'orografia de la vall el mal va ser menor de l'esperat. En aquest segon atac van morir unes trenta-cinc mil persones, va suposar la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial.

Si parlem d'Hiroshima, immediatament ens vindran a la memòria paraules com a Segona Guerra Mundial, bomba atòmica, mort o destrucció. La història ens deixa pàgines inesborrables i aquesta és una d'elles.

La nostra guia, tènia interès a visitar la zona zero de la ciutat. Personalment, no m'agrada visitar llocs que em trenquen el cor. Finalment, decidirem fer una visita fugaç: les restes d'un edifici testimoni de l'horror, un parc commemoratiu i el museu Hiroshima Peace Memorial Museum.

Arribar al cor de la ciutat, just allí on va caure sa primera bomba atòmica de la història, em va trencar l'ànima, em va encongir el cor i em va posar els pèls de punta. Vaig notar com els meus ulls s'omplien de llàgrimes.

Sa visita al museu commemoratiu de la pau d'Hiroshima la vaig fer de forma ràpida. Veure ses fotos de la ciutat devastada, els danys causats per la radiació i com van sobreviure als efectes del bombardeig se'm va fer molt dur. Em costava imaginar com els supervivents van viure amb el dolor de la perduda dels éssers estimats i patint traumes i malalties tant físiques com mentals.

Allí davant d'unes ruïnes convertides en tot un símbol, és impossible no pensar en com es va esfumar la vida de milers de persones en un instant.

Els americans van guanyar sa guerra. S'havien venjat dels bombardejos de Pearl Harbor, van provar els efectes devastadors de les seues noves i cares bombes i van demostrar al món, Rússia inclosa, el seu gran poder armamentístic.

Encara avui quan escric aquestes lletres record el silenci de tots els visitants al museu. Hi ha llocs que imposen, remouen consciències i ens recorden els miserables que podem arribar a ser els humans.

A la vista de com està actualment el món, els humans no hem après res del passat.

 

 

 

 

Seguiré amb més curiositats i més agradables.