lunes, 25 de diciembre de 2023

Viatge al Japó. Curiositats: Illa de Miyajima.

Eivissa, 26 de desembre de 2023.

VIATGE AL JAPÓ. CURIOSITATS: Illa de Miyajima.

 

Miyajima és un lloc molt especial, una petita illa sagrada on està prohibit néixer i morir, una illa de conte on conviuen déus i humans, i que és considerada com un dels paisatges més polits de tot Japó.

Allí es troba el gran Torii flotant, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco i convertit en el símbol del Japó. És un dels llocs més fotografiats del país i amb raó: Veure aquesta gran estructura de madera dins la mar, amb el seu brillant color vermell, mereix més d'una foto.

Però s'illa amaga més tresors ... Temples, pagodes, unes vistes espectaculars i un munt de colors.

Arribar a s'illa fou relativament fàcil. Partirem des d'Hiroshima, van agafar un tren regional i a un port no molt llunyà vam pujar a un ferri que ens va portar a s'illa tot just en deu minuts. Des de sa coberta del barco veia ses bateas d'ostres i allà lluny el Torii vermell.
El ferri ens deixà en el petit port de s'illa i entre cérvols i botigues turístiques arribarem a un mini bus que ens portà fins a un "ryokan" on tenim previst passar la nit.

Els cérvols són sagrats, són considerats els missatgers dels déus. Estan per tota s'illa, pels carrers, els boscos, sa platja. Diuen que els turistes compren galetes d'arròs especials per ells. Jo no soc partidari dels animals salvatges lliures i els evitava.

Ens quedarem allotjats a un "ryokan", disfrutant d'un "onsen" (un bany termal japonès) i ens quedarem a sopar i a dormir. El sopar i s'esmorzar típic japonès fou espectacular.

 

Esmorzar.

 

 Sopar.


 


A s'illa, dues visites obligades:

El Torii. 

 

El primer que vaig fer al matí fou anar a veure el Torii flotant. Sa marea era alta i no vaig poder caminar fins a la seua base. No sé què tenia aquest lloc, però no em cansava de mirar-lo i em sentia afortunat d'haver pogut arribar fins allí. Sa contemplació del color blau intens de la mar i el Torii eren unes vistes que no em cansaven, m'haguera quedat mirant hores i hores sense esperar que passarà res, simplement pel plaer de la contemplació. Brutal!

Quedar-me a dormir a s'illa em permeté disfrutar del lloc d'una manera especial: il·luminació nocturna del Torii, veure com es feia de nit, despertar-me ben de matí per veure la sortida del sol, coincidir amb ses marees altes i baixes o visitar els temples amb molta menys gent.

 

 


 

 

Santuari d'Itsukushima.

 


 

Molt polit i molt ben conservat. Declarat patrimoni de la humanitat, sa seua ubicació sobre la mar el fa únic. Està molt a prop del Torii. En van agradar molt els seus passadissos, els terrats de palla, ses vistes panoràmiques, ses plataformes damunt la mar i els escenaris per fer ses fotos.

El saló principal, s'oratori, la sala d'ofrenes .. Tot molt interessant i curiós. Un santuari damunt la mar, una mescla d'encens, sal, algues, campanes i ones. Un temple senzill, però diferent i únic.

Quan vaig arribar el veia surant i reflectint-se sobre la mar. Després de visitar-lo per complet, vaig arribar a un petit pont de madera al final de la passarel·la. No volia anar-me'n d'allí. Vaig tornar enrere i vaig repetir sa visita d'algunes sales i prestant atenció als detalls.

Sa ubicació, ses vistes, ses perspectives i s'imatge del Torii em tenien encantat.

Acabada sa visita, vaig caminar sense cap rumb pels carrers, s'illa ja es despertava, els cérvols començaven a mendicar pels carrers, arribaven més turistes i em costava sortir d'allí. Arribava s'hora de despedir-se i vaig caminar fins al moll. Tothom em feia reverències i somriures.

 


 

 


 


 

Miyajima era el destí final del viatge.. Després de sa visita vaig començar el viatge de tornada que em portaria a Osaka, a Tokio i finalment a casa. S'illa em va agradar molt. També era un dels destins si o si per visitar durant el viatge. 

Arribar-hi era el meu somni. D'allí, m'emport moltes sensacions agradables. Estic satisfet d'haver-hi passat la nit i d'haver disfrutat de s'illa sense gaires turistes. 

Em vaig emportar tots els seus colors, olors i sabors. Sense cap dubte, una illa de conte que no us podeu perdre si anau al Japó. 

 

 Seguiré amb més curiositats.



 





 

 






1 comentario:

  1. Pepe, me alegro de haber coincidido contigo en este espectacular viaje, porque ahora, bajo tu particular mirada, me doy cuenta de las cosas tan hermosas de las que disfrutamos. Esperaré con interes el proximo capítulo. Un saludo amigo Pepe.

    ResponderEliminar