Camins de terra.

 Eivissa, 29 d'agost de 2022

CAMINS DE TERRA.

Llegia a un llibre "al final dels camins de terra és a on solem trobar ses bones històries".

M'ha fet recordar ses sortides que he fet arreu de tota s'illa amb els amics/amigues de sa universitat d'adults. És veritat, durant aquestes caminades pels camins sempre he trobat històries autèntiques, sempre he tingut al meu costat un amic/amiga per xerrar sense pressa i a s'acabament de sa sortida he tornat a ca meua cansat però satisfet.

 

Pels camins, allà amunt d'un puig, enmig del camp o simplement a s'ombra d'un arbre he compartit amb els amics/amigues, pensaments, il·lusions, decepcions, alegries o preocupacions. Hem compartit històries bones i dolentes. D'aquelles que no poden compartir-se davant un cafè a un bar. Sa complicitat no és sa mateixa a un bar que a s'aire lliure.

No us podeu imaginar sa sensació de plaer i de calma que produeix una bona xerrada i compartir un glop d'aigua fresca amb un amic/amiga per aquests camins del món.

El record d'aquestes sortides m'ajuda a entendre els dies tan incerts que estem vivint. M'ajuden a comprendre que sa vida sempre va endavant a pesar de ses dificultats i que hem d'aprendre a conviure amb sa incertesa.

Us puc assegurar que entenc millor tot el que passa caminant per un camí de terra que per ses carreteres súper ben senyalitzades. No hem de tenir por a caminar sense saber exactament on ens portarà es camí. S'han acabat ses comoditats i que ens diguin per on hem d'anar.

És fàcil entendre millor tot el que passa si tenim al costat un amic /amiga, un company de caminada. És millor anar per sa vida amb un bon copilot.

Una de ses nefastes conseqüències d'aquesta pandèmia i del temps que ens ha tocat viure és sa pèrdua del contacte social. Sembli que ningú es fia de ningú i tots acabam tancats a ca nostra.

Estic cansat d'escoltar "Venen temps difícils. Ja veureu a s'octubre ...". Em pregunt: Quan han estat fàcils els temps? Sempre hem tingut èpoques complicades, sa gent sempre ha tingut dificultats. Però amb valentia i confiança ens vam enfrontar a tot i aquí estam.

Caminant pels nostros camins de terra hem trobat dies de sol i llum, dies de pluja i cel cobert, dies de tempesta, però sempre hem tingut temps per contar-nos històries. Hem tingut temps per riure. Hem tingut temps per viure.

No hem d'oblidar mai que així és sa vida.