Bocata de truita.

Eivissa, 28 d'agost de 2022

BOCATA DE TRUITA.

Avui no estava per pensar que cuinaria per dinar. No volia rompre'm es cap. Idò ja ho tinc ... Una recepta fàcil: un bocata de truita francesa. Es millor bocata del món.

 

Però estimats amics, ses coses senzilles tenen sa seua complicació. I aconseguir sa perfecció no és feina fàcil. Perquè sa recepta des bocata d'avui, és gairebé molt simple, però... no us confieu, perquè en els petits detalls, és on trobareu sa diferència, per a poder dir que us heu preparat es bocata de truita més bo que heu menjat en sa vostra vida.

Ingredients: (Per a cada bocata)

Un panet gros per a fer un bon bocata. És important que el pa sigui ben cruixent. Els millors? Els llonguets de La Canela.
Una tomata eivissenca ben madura (utilitzarem mitjà en cada bocata)
Dos ous pagesos ben frescos, que tindrem fora de sa nevera, almenys una hora abans.
Oli d'oliva verge extra.

Preparació:

Obrir es panet tallant-lo longitudinalment en dues meitats.
Batre els ous com si us anés sa vida en això, fins que augmentin es seu volum.
Repartir sa tomata, tallada en fines rodanxes en ses dues meitats. No pot quedar cap tros.
En sa paella de ses truites, (ja sabeu que convé tenir una exclusivament per a aquest fi), prepareu una bona truita francesa al gust, (jo prefereixo que estigui ben quallada). Intentar que sa truita tingui sa longitud des pa. 

No us comptaré com es fa una truita francesa, que sé que no ho necessitau.

Poseu sa truita damunt des pa i tapar-la amb s'altra meitat. Donau-li una bona mossegada, que convé disfrutar-la ben calenta.

Ei ... Prepareu un mocador per si us cau una llagrimeta en provar-la. Feu-me cas. 

Els meus bocatas de truita ja són un clàssic durant els viatges a Anglaterra. Imaginau-me dintre de l'avió, quan tothom menja qualsevol cosa o qualsevol sandvitx de no sabeu que, jo em trec uns bons bocatas de sa motxilla. La seua olor s'escampa ràpidament per ses files més properes. Llavors, som s'enveja de tot el passatge.
Són tan bons que els meus fills, quan han de viatjar, sempre em demanen que en prepari alguns per menjar durant el trajecte. Fins i tot sa meua nora (anglesa) ja també me'ls demana abans de viatjar.

Crec que aquesta habilitat per fer truites l'he heretat de sa meua güela materna Rita. Ses seues truites eren d'un altre nivell. Feien un gust especial. Tal vegada pel foc de llenya o tal vegada per sa xulla que utilitzava. No ho tinc clar. El que tinc clar és que mai em surten com ses que ella feia.

Ja veis ... Una recepta, simple, senzilla i ràpida. Una delícia. 

Que tingueu bon diumenge. Sigueu feliços.