Parets pageses.

Eivissa, 3 de setembre de 2022

PARETS PAGESES.

Darrerament, he estat per Formentera diverses vegades per temes familiars no gaire agradables. Durant aquestes breus estades sempre aprofit per donar un passeig pels llocs d'infància.

 

A tot arreu sempre m'han acompanyat ses pedres i ses parets pageses. És curiós, semblen invisibles, malgrat tenir-les davant dels meus ulls. Són es testimoni de sa integració de s'activitat humana en el paisatge, de l'ús de sa pedra per a ordenar i modelar es camp. Les he trobat en els camps de secà, al costat dels camins i a prop de ses cases.

Parlaré de ca meua, però en realitat, parl de qualsevol part de ses illes Pitiüses.

 

 

 

Allí on havia estat ca meua, a Porto Saler, hi havia parets baixes per separar ses tanques i de s'altura d'una persona, a manera de petita muralla que servien per a delimitar es terreny. Eren parets austeres i senzilles. Res a veure amb ses més "senyorials" amb sa part superior arrodonida o apiramidada i pintada de blanc.

Allí, una de ses coses que cridava s'atenció era el gran nombre de parets existents i que, aparentment, no tenien una funció específica. El perquè de tanta paret era emmagatzemar sa pedra que va sortir despedregant es camp. Diuen que per amagar sa pedra, lo millor és fer paret. Si teniu un munt de pedra espectacular, posar-vos a fer paret. El munt desapareix, mentre que sa paret gairebé ni la veureu.

 

Escric en passat. Ses parets no són eternes. Tard o d'hora, cauen o remollen. Ses tècniques de construcció i tota una cultura ancestral està a sa vora de sa desaparició, perquè cada vegada són menys ses persones que construeixen parets pageses i opten pel fàcil i el ràpid: un mur de blocs de formigó.

Els Consells de Formentera i tambe el d'Eivissa van aprovar l'expedients per a declarar BIC immaterial ses parets pageses. Resultats? Pocs i no gaire esperançadors. 

A Formentera us puc assegurar que he trobat camins de terra ben cuidats i parets noves o restaurades. Sa majoria de cases noves que s'han fet són respectuoses amb el paisatge i ses que s'han reformat han cuidat s'original. Però a Formentera s'ha perdut sa tradicional hospitalitat dels formenters i no han volgut o no han pogut aturar sa pressió urbanística que pateix s'illa. Ara està de moda preservar s'intimitat amb alts murs de formigó, càmeres de seguretat i fortes portes de ferro ben tancades.

Tambe aquí, a Eivissa,  els sous ràpids ens han fet perdre els nostres costums i ses nostres tradicions ja fa molt de temps. Ens han omplert s'illa de xalets, mansions o cases molt cares però impersonals. S'ha abandonat totalment sa construcció tradicional eivissenca. Els blocs i el ciment s'han fet els amos de s'illa.

Durant les caminades que faig amb els meus amics per tota l'illa estam cansats de veure camins tradicionals asfaltats, xalets envoltats d'alts murs de ciment i càmeres de seguretat o parets tradicionals arrasades per ses màquines.

Som molt pessimista de cara al futur de ses nostres illes. Els sous ens han fet perdre el nord. Hem perdut sa nostra personalitat i les hem venut per quatre canets.

Fins a on arribarem? A sa pèrdua total de sa nostra terra? A convertir-la en un lloc com molts d'altres llocs? Serem capaços d'aturar tot aquest creixement brutal i poc respectuós amb ses nostres maneres de ser i viure?

Tal vegada encara hi som a temps.