Sal de cocó.

Eivissa, 6 d'abril 2023

SAL DE COCÓ.

Moltes vegades, per desconeixement, un no s’adona de ses coses senzilles que té al voltant ni tampoc, dels regals impagables que sa natura ens fa i que, sovint, desaprofitem i deixem de banda. Fa tot just un dia, a sa Punta Pedrera de Formentera, ha estat tot un plaer trobar-me amb els cocons, amb sa sal de cocó.

Vaig tornar a quasi més de cinquanta anys enrere, quan amb sa meua mare i germanes anaven a s'Estany des Peix a pescar i a nedar. Allí, sa meua mare, que no nedava mai, aprofitava per recollir sa sal dels cocons amb un señaló.

Amb els temporals i s'onatge, sobretot just abans de sa primavera, els cocons, els forats que s'han format en ses roques del litoral s'omplien d'aigua salada i llavors s'iniciava el procés de dessecació; es  sol que ja començava a escalfar, evaporava s'aigua, es produïa salmorra, fins que finalment, al llarg de s'estiu, sa superfície cristal·litzava i es formava s'anomenada sal de cocó.

He de dir que, a pesar que sa paraula cocons sol fer referència a aquestes basses d'aigua salada, també són cocons ses que contenen aigua dolça, acumulada durant ses pluges. Aquests cocons sense sal eren utilitzats tradicionalment per a beura els pardals.

Quants de dies caçant pardals amb filats a qualsevol cocó de dintre el bosc!

Massa records d'infància!

Sa millor època per a recol·lectar sa sal de cocó era durant els mesos de juliol i agost, i encara que avui ja no és habitual, a ca nostra recollíem sa sal per al seu ús domèstic. Era necessària per a conservar els aliments.

Sa sal fins i tot s'usava per a beneir ses cases i protegir-les dels mals esperits (sa  salpassa que executava es capellà  des poble).

Es recollien ses plaques de sa superfície, més netes que es fons, on encara restava aigua, i es deixaven assecar durant uns dies, al sol, sobre una tela o un sac.

Llavors, sa sal  ja estava a punt per a sa darrera part del procés fins arribar a taula, que era el picar-la.

S´havia de posar sa sal ja eixuta dins una bossa i picar-la amb sa maça d’un morter fins que els grans tinguessin sa mida que ens agradava. També, encara després hi havia s’opció de picar-la tan fina com es vulgues amb un molinet.

I ja està, això era tot.

Sa sal de cocó va ser molt important per naltros quan vivíem a Formentera. Sana i gratuïta.

És curiós com una cosa que ara té relativament poc valor econòmic, en el seu moment era un bé molt valorat, fins al punt de definir-lo com a “or blanc”, movent economies i essent objecte d’impostos, monopolis i guerres.

De fet, sa sal és s’única roca mineral comestible per s’home i possiblement es condiment més antic emprat per l’ésser humà, i no només donava sabor als aliments sinó que també facilitava sa única possibilitat de conservar sa carn i es peix que es coneixia.

Em dol veure com avui, quasi tota sa costa de l'illa està trepitjada pels turistes i gent que no coneix res dels nostres antics costums. És molt difícil trobar cocons amb sal per ses roques. Sa gran majoria estan trepitjats, bruts i fins i tot pixats!