El millor vi del món.

 Eivissa, 23 d'abril de 2023

EL MILLOR VI DEL MÓN.

Juntament amb els companys de s'AUOMEivissa, dies passats, vaig anar a fer una caminada pel Pla de la Mola.

El recorregut ens va permetre recórrer part de sa plana de la Mola. Vam trobar molts paisatges: camps de conreu, terrenys d'interior, vinyes i zones boscoses, així com accessos al mar amb unes fantàstiques vistes panoràmiques des dels majestuosos penya-segats de la Mola. Alguns trams són camins històrics que mai han estat modificats i alguns d'ells mai han estat transitats per cotxes.

 

Mentre caminava pels camins rodejat de vinyes, el meu cap em portà, una vegada més, a sa meua infància. Com fèiem el vi pagès a cas meus güelos? Realment, es vi el fèien de manera casolana però, molt diferent d'ara.

Per recordar-ho, parlaré d'abans, de com feien el vi a casa dels meus güelos. Molts ho recordareu. Més o menys a totes ses cases el feien d'igual manera.

Quan s'apropava el final de s'estiu, havíem de preparar ses eines per a fer el vi de s'any. Amb el carro i ses mules, anàvem a sa vora de la mar a amarar (fer net) ses botes de vi. S'omplien de pedres petites i aigua salada (aigua de la mar). Voltes i més voltes i ses pedres arrancaven totes ses pells i brutors que s'havien aferrat a sa madera. Quan finalment, s'aigua de la mar sortia neta era s'hora de tornar a casa i guardar ses botes al sol per assecar-les.

Ses vinyes dels güelos eren majoritàriament de raïm negre (bàsicament monestrell, garnatxa i palop) i unes poques de raïm blanc per menjar (grec o malvasia).

El dia que començava sa verema (cuir el raïm), tota sa família hi col·laborava. Uns tallant el raïm, altres transportant-lo a sa casa i altres el guardaven al sol en caixons de fruita o senalles d'espart fins a tenir-lo tot tallat.

Arribava el dia de fonyar el raïm i tothom anava de bòlit. Sa "casa d'es vi" estava plena de gent. Teníem un "cup" més ben gros i a la part de dalt s'hi col·locava "es fonyador", una espècie de caixa amb pals per agafar-se; s'hi tirava el raïm i a fonyar.

El líquid resultant queia al cup i allí es deixava bullir uns quants dies amb sa pell, sa rapa i ses llavors. El cup tenia a la part de baix una "restanyada" de frígola, romaní i ginebre per impedir el pas de ses pells, rapes i llavors. Per aquest forat, el vi sortia a una "cucona" de pedra. Amb poals de llautó el recollien i l'abocaven a ses botes de madera.

El vi el deixaven "respirar" durant uns dies i llavors tapàvem ses botes amb un tab de suro, un drap i calç. Així quedava "amorterat" fins al dia que s'obria per consumir.

Com us podeu imaginar els restes de sal de fer ses botes netes, el romaní, sa frígola i el ginebre de sa restanyada i la manca de filtres donava com a resultat un vi amb moltes impureses i molt astringent. Per Nadal ja estava tot picat. Però pels güelos era el millor vi de món.

Diuen que per Sant Martí (pel novembre), s'ha de matar el porc i encetar el vi. Record ses matances, els menjars i el beure. Pels güelos era un vi boníssim. Per jo, era vinagre. Ho callava, és clar.

Podria contar una història d'un garrit que un dia, per jugar, va llevar el tap del cup quan el vi estava fermentant. Tothom el perseguia per fotre-li uns bons esclafits. Ell, més àgil, va pujar a un pi molt alt i no va baixar en tot el dia fins que va arribar sa seua güela i el va salvar. Aquest al·lot el conec bé, però ho deixarem en una simple anècdota. Mare meua, quin escagarrot va agafar.

En l'actualitat, el procediment de fer vi és mecànic: estrujadora, despalilladora, bombes de trasiego, dipòsits d'acer inoxidable i sistemes de temperatura controlada para evitar tallar la fermentació alcohòlica.

Així és més fàcil i més net. Aquesta manera actual de vermar fa que els vins surtin millors i es poden guardar, en botes o en botelles, durant molts de mesos.

Acabada sa caminada, quedarem tot el grup a dinar a un restaurant de La Savina. No heu de tenir vergonya en demanar-los. És veritat! Els actuals vins de Formentera són molt bons. Però, també s'ha de dir: A ses cartes dels restaurants els trobareu a uns preus de pronòstic reservat. Són massa cars.