Molins de Formentera.

Eivissa, 22 d'abril de 2023

MOLINS DE FORMENTERA.

He anat a Formentera per passar es dia amb els grup de s'AUOMEivissa. Dirigits per Santiago Colomar i n'Andreu Ferrer, hem fet una caminada pel pla de la Mola.

El recorregut d'aquesta caminada ens ha permès disfrutar de molts paisatges: camps de conreu, terrenys d'interior, vinyes i zones boscoses, així com accessos al mar amb unes fantàstiques vistes panoràmiques des dels majestuosos penya-segats de la Mola. Vam anar per alguns trams de camins històrics que mai han estat modificats i alguns d'ells mai han estat transitats per cotxes.

N'hi ha que parlen de la Mola com "una illa dins d'una illa", pels seus trets diferencials pel que fa a paisatge i la seua forta personalitat. Aquesta ruta ens ha ofert sa possibilitat d'entendre en profunditat el sentit d'aquesta afirmació, així com de disfrutar de s'illa més autèntica i singular, allunyada de sa bullícia turística estiuenca.

Primer de tot, ens vam dirigir directament al molí Vell de la Mola. Si un dia anau a Formentera i voleu quedar amb algú, us he de dir que és un lloc ideal per trobar-se, per compartir moments o per xerrar tranquil·lament. No puc explicar-ho bé, però es lloc em transmet molta pau i molta calma.

Fotos molí vell de la Mola:

 

 

 

 

No vull donar-vos una pallissa sobre retrobaments, amistat i aquestes coses. Vull parlar-vos del blat i dels molins de vent. Aprofitant ses explicacions que ens van donar en Santiago i n'Andreu, he procurat documentar-me sobre els molins, la seua utilitat i ses històries que encara avui sentim a comptar d'ells.

Avui farem unes quantes passes enrere del temps. Deixau-me contar-vos algunes coses de sa meua terra.

Podríem dir que ses torres de defensa són uns dels béns patrimonials que identifiquen a s'illa d'Eivissa. Idò els molins fariners de vent són els béns patrimonials que identifiquen a Formentera.

Sa presència dels molins va lligada a sa importància que ha tingut es blat a Formentera. Aquest cereal constituïa sa base alimentària per a la població. Per elaborar el pa calia moldre es gra i convertir-lo en farina. Aquest procés es feia inicialment amb els molins de sang (funcionaven amb sa força d'un animal que voltava i accionava ses moles). Eren relativament petits i se solien ubicar en alguna dependència pròxima a sa casa.

Al segle XVIII començaren a construir-se els molins de vent. Més complexos, de majors dimensions i accionats per sa força del vent amb la finalitat d'un major rendiment.

A Formentera arribaren a funcionar set molins de vent per moldre gra:
- A la Mola, el molí Vell i el d'en Botigues.
- A Sant Ferran, el d'en Teuet i el de ses Roques.
- A Sant Francesc, el d'en Mateu i el d'en Jeroni.
- As Cap de Barbaria, el desaparegut molí d'en Simon.

Tot ells comparteixen una mateixa tipologia de construcció i de mecanisme: torre cilíndrica, sis antenes i dues portes per seguretat. Quan feia vent s'havia d'entrar per sa porta més allunyada de ses antenes.

Faré referència solament d'uns molins concrets i que formen part de sa meua memòria d'infància: Els molins de sa Miranda. És a dir: 

Molí d'en Mateu: És el més pròxim a l'església de Sant Francesc Xavier. Va ser construït per la família Mateu al segle XIX. Va deixar de funcionar a finals dels 1950.

Molí d'en Jeroni: Està situat a la part més alta de Sa Miranda. Va ser edificat per la família Jeroni al segle XIX i com el d'en Mateu fa funcionar fins al final de 1950.

 

Fotos molí d'en Jeroni:

 

 

 

Quan era petit per anar a s'escola passàvem pel camí de Portò Saler fins a Sant Fracisco i trobavem es molí d´en Jeroni, al qual naltros dèiem es Molí d´en Moliner. Tot junt, estava can Moliner, es molí, can Bertomeu i sa casa dels meus güelos materns Can Vicent Guasch.

Quantes coses han canviat!

De petit sa güela Rita em portava a berenar a s'ombra del molí. També els matins quan sa meua germana i jo anàvem a s'escola ens esperava al costat del molí. Anys més tard, quan ja vivíem a Eivissa i anàvem a veure els güelos ens despedíem allí i ella quedava asseguda a ses pedres del molí fins a perdre'ns de vista. Tinc un record inesborrable de la seua silueta, vestida de pagesa, de negre. Naltros ens allunyàvem i la seua imatge es feia més i més petita.

He parlat de blat i obligatoriament s'ha de fer referència al contraban de gra. D'això, es parla molt poc. Està clar sa importància que tenien els molins per a moldre el blat, per a obtenir sa farina i poder fer pa.

Durant sa guerra civil es va constituir el "Servicio Nacional del Trigo". Entre altres coses imposava fortes limitacions a ses quantitats de cereals que cada molí podia moldre i fixava els quilos que havien d'entregar-se al govern. Ses famílies havien d'entregar els cereals a uns preus molt baixos. Impossible per ses petites produccions familiars. A Formentera arribaren anys molt durs de misèria i pobresa.

Em comptava sa meua güela, que durant anys de sa guerra civil i posteriors, era normal que cada família tingués la seua cartilla de racionament. I, per tant, es podia anar a moldre ics quilos de gra cada cert temps. I si sa família havia tingut una collita amb excedent de gra, ho havia de lliurar al govern d'en Franco.

Per aquest motiu sa gent de Formentera deia:
"Me'n cago en Sevilla puta
quin món més desgraciat
mos han fotut tot el blat
i ara Alemània ho disfruta."

S'activitat de sa mòlta de gra estava molt controlada. I clar, el contraban funcionava a l'ordre del dia. Més ben dit, de sa nit. Era de nit quan ses famílies, d'acord amb el moliner, portaven a moldre es gra de sobres, per a evitar qualsevol classe de control. Aquest excedent era necessari per a la subsistència de sa família.

S'ha de dir també que aquesta activitat clandestina es feia amb la complicitat dels guàrdies civils, que a canvi del seu silenci rebien pans de franc i que els treballadors dels molins deixaven a llocs convinguts.
Durant alguns anys els molins van ser precintats per evitar aquestes coses. Els mateixos guàrdies civils donaven als moliners nous precintes per substituir als romputs durant sa nit.

Em comptava sa meua güela que ells portaven a moldre es blat per a fer pa i ses olives per a aconseguir tenir uns pocs litres d'oli. Algun sac de gra també el molien a sa nit.

Com ja podeu comprendre els molins de sa Miranda sempre han estat presents a sa meua vida. Cada vegada que vaig a Formentera intent buscar un poc de temps i parar-me uns moments en aquest lloc, contemplar tot s'horitzó i recordar aquells meravellosos anys.

No vull cansar-vos més amb ses meues històries. Simplement, disfrutau de ses fotos i no oblideu mai on estau i d'on veniu. Jo ho tinc molt clar.