Una decepció.

Eivissa, 31 de març de 2023.

UNA DECEPCIÓ.

A sa meua edat, sa meua principal preocupació és anar-me'n a dormir cada nit tranquil·lament. Sense tenir el cor accelerat per discussions estèrils. És tot el que necessit.

A sa meua edat, un dia vaig aprendre a no discutir de certs temes davant de sa gent que és incapaç de raonar. Llavors, prefereix callar per no discutir. Pens que aquesta postura és de persones intel·ligents, madures, responsables i de fiar.

A sa meua edat, ja no m'interessa guanyar o tenir raó. Simplement vull viure en pau i disfrutar de ses petites coses que la vida em regala cada dia.

Sa imatge que acompanya aquest escrit defineix molt bé una situació que vaig viure ahir a classe de sa Universitat de Majors d'Eivissa: No val la pena discutir. Jo també he arribat a una edat en la qual encara que una persona no tingui raó, call i li dono. Ell/a se sent bé, jo pens que és un/a impresentable i tots contents.

 Doncs ahir, a sa meua edat, durant sa classe vaig reafirmar-me amb dues coses molt importants:

- No he de fiar-me de certes persones. I darrerament, d'algunes en concret. No són de fiar. No són aigua clara. No són bona gent.
- Si m'he equivocat en alguna cosa, va ser perquè estava fent coses. Haig de continuar fent-les. He de seguir. Encara que m'equivoqui una vegada més. Seguir endavant val la pena.

Ahir, unes persones van defraudar-me, però us puc assegurar que després de sa classe, aquesta nit he dormit plàcidament.