Micromasclisme.

Eivissa, 11 de març de 2023

MICROMASCLISME.

Allà per l'any 2016 vaig assistir al Club Diari D´Eivissa a unes xerrades de "Feminisme i educació" oferides per s'Escola d´Adults d´Eivissa.
Llavors estava estudiant català i s'objectiu era fer un treball resum de ses idees que allí van exposar-se. Era sa primera vegada que escrivia un text en sa llengua que realment parlava, pensava i somiava.

Ara, set anys després, he revisat el treball i m'he adonat que ses coses no han canviat gaire. No hem après res. Darrerament, s'ha obert un polèmic debat sobre els drets de ses dones, el famós "solo sí es sí", i vull recuperar s'escrit/resum que vaig fer.

Mirau, m'estic ficant en un xarco, ....  reconec que molts lectors/es no estaran d'acord amb el contingut del s'escrit, però és com va quedar el treball. Parlava de micromasclisme.

Per començar; Què és el micromasclisme?.                                                                                            Aquest terme designa ses subtils i imperceptibles maniobres i estratègies d'exercici del poder de domini masculí en el quotidià, que atempten en diversos graus contra s'autonomia femenina. Hàbils arts, trucs, tretes i manipulacions amb els quals els homes intenten imposar a ses dones ses seues pròpies raons, desitjos i interessos en sa vida quotidiana.

Ara que el masclisme s'està erradicant de sa majoria de la societat, m'agradaria assenyalar alguns exemples en els quals, per prejudicis o tradició, sa dona encara és menyspreada.

Vegem alguns exemples.

1. A un bar o restaurant.
Una dona i un home a un bar. Demanen un refresc i una cervesa. Quan torna el cambrer, col·loca sa cervesa al costat de s'home i el refresc al costat de sa dona.
Una parella a un bar. Demanen un cafè sol i un cafè amb llet. Moltes vegades el cambrer servirà el cafè a s'home i el cafè amb llet a sa dona.
Al restaurant, normalment a s'hora de tastar el vi, el cambrer es dirigeix, sempre, gairebé sempre, a s'home.

2. Mitjans de comunicació.
Dues dones que "viatgen soles" ... Malgrat ser dos!
Recentment, els mitjans de comunicació parlaven de sa mort de dues dones que van ser trobades mortes a l'Equador. Ses dones viatjaven juntes, però malgrat això alguns mitjans escrivien en ses cròniques que "viatjaven soles".

3. Conduint.
Dona al volant.
Afortunadament, el clixé es va esborrant, però encara se senten comentaris sexistes d'algun conductor masculí si veuen que la que porta el cotxe és una dona. Tinguin o no tinguin motius objectius per queixar-se.

4. Sexisme al llenguatge.                                                                                                                             Una clàssica demostració del masclisme que es troba en el nostre llenguatge quotidià, podria ser, entre altres coses, el domini del gènere masculí sobre el femení. Per exemple, vegem el que pensa na Mafalda:

 

5. Rols de gènere.                                                                                                                                          Els micromasclismes també surten a relluir als mitjans de comunicació i en sa publicitat. Com sabem, els mitjans intenten generar-nos impactes, intentant vendre'ns certs continguts i, també, certes nocions sobre com hem de comportar-nos i què hem de pensar.
Recentment, una cadena de especialitzada en roba va cometre un gran error: va posar a la venda dues samarretes per a bebès, iguales, però, una de color blau i s'altra de rosa. A sa blava, es podia llegir: "Intel·ligent com el papà" i a ses roses, "Polida com sa mamà".

El cas va saltar als mitjans de comunicació i sa cadena va haver de retirar aquells articles, ja que va ofendre no solament al col·lectiu feminista sinó a qualsevol persona amb sentit comú.

Sense sortir de s'actualitat, també va ser un escàndol quan una coneguda cadena de grands magatzems oferia en les seues instal·lacions un producte assenyalat com a "especial per a elles", un pac que consistia en una escombra i un recollidor. Sa mateixa cadena venia aspiradores sota el lema "mamà, tu ets sa millor". Com si les aspiradores fossin productes dissenyats en exclusiva per a ses dones.

Més exemples de micromasclismes relacionats amb els rols de gènere: en la majoria de lavabos públics, el lloc destinat a canviar els nens està situat en el bany de dones. Tal vegada puguem assumir que aquesta és una tendència que no revesteix una gran importància, però sa veritat és que això és precisament un micromasclisme: un rol que hem assumit culturalment com a natural.

Més.       

                                                                                                                                                               Solament ses dones passen ses baietes Vileda.                                                                                              Sa marca empra sempre el dibuix d'una dona fent tasques domèstiques en els seus productes: baietes, estenedors o taules de planxar. Solament elles, perquè els homes no apareixen en cap embalatge.

6. Hípersexualitat.                                                                                                                                         Un altre cas flagrant de sexisme va ocórrer quan Carrefour va treure al mercat un vestit de bany per nenes amb sa part del sostenidor més plena. És complicat imaginar que poguessin haver intentat vendre vestits de bany més plens per nens.

Per no parlar de la quantitat de vegades en què la publicitat utilitza cossos femenins per vendre qualsevol cosa: colònia, alcohol, videojocs, roba. El cos femení és el més usat com reclam per ses grans marques en relació al cos masculí.

Un micromasclisme que està començant a fer saltar ses nostres alarmes (i ja era hora) és el fet que facin servir dones com reclam sexual per atreure públic cap a ses discoteques. Hi ha hagut casos sonats en aquest sentit, que per sort han indignat a gran part de sa població, aconseguint que diverses campanyes fossin retirades i els seus autors demanessin perdó.

Contraportada del diari esportiu As.
"Cal allunyar de l'esport els intolerants homòfobs i masclistes". Aquest és el titular que ocupa la contraportada de l'AS. Sa frase, que encapçala un article a favor de sa diversitat i contra el masclisme a l'esport, contrasta amb s´imatge que apareix a la seua dreta: el cos pràcticament nu d'una jove model.

 

7. Ús de s'espai públic.                                                                                                                                   Es masclisme no afecta solament com utilitzem el llenguatge, com venem certs productes o com situem cada gènere dins d'uns certs rols i estereotips. Moltes dones es queixen de l'ús de l'espai públic.

Per exemple, se sol discutir obertament sobre sa tendència dels homes a asseure's amb ses cames molt obertes en els seients públics, per exemple en el metre o autobús, impedint que ses persones que s´asseguin al seu costat puguin estar mínimament còmodes i vegin el seu espai envaït. És alguna cosa que pot ser motiu de debat, ja que tampoc està molt clar que solament siguin homes els que envaint espai aliè, i si fos així, podria deure's a certes característiques anatòmiques dels homes.
Bé, sa tendència podria ser explicada, simplement, per una qüestió de mala educació. És difícil d'aclarir.

8. Masclismes del dia a dia.                                                                                                                      S'usen en l'àmbit domèstic i fan referència al fet que els homes tendeixen a responsabilitzar de ses tasques de cura i tasques domèstiques a ses dones. Solen fer-ho apel·lant a sa "major capacitat" d'elles per planxar, rentar, cuidar dels majors o cuinar.

Això podria semblar un masclisme clar, i no un micromasclisme, però pot donar-se sota formes molt subtils, com per exemple el marit que li diu a la seua dona: "Espera, que t'ajudo a estendre sa roba" o "M'encanta com cuines, prefereix que ho facis tu perquè et surt molt bé".

Ses mares són ses que s'encarreguen de sa neteja, d'eliminar ses taques més complicades de sa roba, de passar a buscar els nens, de fer un sopar ple de nutrients i que sa pasta no es passi. Ara també tenen sa sort, segons un anunci de Vicks, de comptar amb un medicament infal·lible (en realitat són sobres, el component bàsic dels quals és l'ibuprofèn) per no posar-se malaltes i poder continuar cuidant dels nens;
 "Ses mamàs no agafen baixes, tenen Gripal", diu una veu en off masculina en sa publicitat televisiva.

9. Subtileses.                                                                                                                                                Són micromasclismes especialment subtils, que persegueixen imposar sa ideologia sexista i menysprear es paper de sa dona en la societat, ja sigui en s'àmbit laboral, en ses relacions, o en el treball.

Són subtileses masclistes els silencis, utilitzar una comunicació paternalista o ignorar despectivament una dona pel fet de ser dona. També ho és utilitzar un humor denigrant cap al gènere femení: Quan anirà sa dona a sa lluna? Quan sigui necessari netejar-la. 

Anau amb compte! Ara ajudar algú a alleugerir una càrrega, portar sa iniciativa per empènyer una porta, ajudar a creuar es carrer a una invident o deixar asseure primer sa teua parella, no són senyals de consideració ni de respecte per s'altre com pretenien maliciosament inculcar-me al col·legi, sinó finíssimes formes d'abús de poder fetes servir sistemàticament pels mascles de sa nostra espècie per no perdre sa seua supremacia.
Si en un arravatament de tendresa se us ocorre envoltar amb es braç ses espatlles de sa vostra dona, ficau-vos ses mans a sa butxaca. Podria interpretar-se com un emmascarat gest microracisme de possessió.

10. Coercitius.                                                                                                                                                En aquest tipus de micromasclismes, s'home exerceix una pressió moral, psicològica o econòmica per imposar es seu poder sobre el de sa dona. Poden observar-se quan s'home s´asseu a sa millor butaca del saló de casa o quan controla es comandament del televisor.

M'agradaria acabar amb unes paraules de sa tenista Serena Williams: "el meu somni era ser sa millor tenista del món. No sa millor dona tenista".

 

 Sa polèmica està servida!