Surant.

Eivissa, 2 de juliol de 2022.

SURANT.

He estat unes setmanes per terres d'Escòcia i a casa del meu fill a Leamington. Estava caminant per un parc que hi ha a prop i quan vaig acabar sa caminada, uns estiraments i cap a casa. Cap molèstia. A casa, una dutxa i a seguir. Cansat però com a nou.

Durant els estiraments, una al·lota que passava corrent pel meu costat degué veurem molt cansat i em preguntà si em trobava bé. No et preocupis, vaig contestar-li. Estic bé. Rebentat però bé.

Vaig pensar: És veritat. Físicament em trob bé.

 

 

 

 

 

Durant s'estada per terres de UK em va trucar per telèfon en Pablo Sierra, un periodista de "elDiario.es". Estava preparan un article sobre sa problemàtica dels pacients d'oncologia de ses Pitiüses i volia conèixer sa meua experiència com a pacient.

S'entrevista em va portar-me vuit anys enrere i va fer-me recapacitar sobre sa meua salut i com han estat aquests darrers anys de recuperació. Lluny queden els mesos de malaltia, de tractament i de suportar ses conseqüències posteriors.

Ja fa uns mesos, a una classe de gimnàstica, sa professora ens va manar uns exercicis amb un tub d'espuma. Havíem de posar-lo al llarg de sa columna i fer altres moviments sense que el tub es mogués. Al principi el tub molesta, però a poc a poc s'adapta al teu cos i acabes per no sentir-lo.
Acabats els exercicis em vaig llevar el tub de sa columna. I allí, mirant amunt, alleujat per no sentir aquella cosa estranya a s'esquena, amb tot el cos descansant al matalàs, vaig sentir una enorme pau, una gran sensació de benestar.

Aquella sensació va durar uns minuts. Sa professora no ens donava més temps de descans. Però durant aquells breus minuts, o tal vegada segons, em vaig trobar a un núvol. No sentia res, no pensava en res, no em feia mal res, solament aquella sensació de benestar.

Ahir vaig fer sa classe de gimnàstica amb una professora nova i vaig tenir unes sensacions iguals a ses que us contava abans. Fou una classe diferent, molt intensa, molt calmada, vaig suar de valent, però treballarem tot el cos. Es coll, els braços, es sol pèlvic, ses cames, els equilibris, els peus ... Vaig activar tot es meu cos.
Quan vam acabar sa classe, vaig quedar-me uns minuts al matalàs. Allí amb es cap, els braços, ses mans, es cos, ses cames i es peus tots tocant a terra. Una vegada més, m'entrà una agradable sensació de pau i benestar.

Feia temps que no em sentia tant bé i tant relaxat. Vaig acabar sa classe tan bé que na Linita i jo vam decidir celebrar-ho a Santa Gertrudis amb un entrepà i un beure.

A sa vida tot és difícil d'aconseguir, però amb ganes i il·lusió tot és més fàcil. He passat anys, mesos de dificultats i mai havia perdut s'esperança d'una recuperació (amb limitacions, és clar).

Ara he tornat a recuperar sensacions i a trobar-me satisfet per l'esforç fet i pels resultats obtinguts.

Haig de continuar cuidant-me i disfrutar de ses coses que em fan feliç.