Macarrons de Sant Joan.

Eivissa, 9 de juliol de 2022

MACARRONS DE SANT JOAN.

Els feis amb aigua? Amb llet? Amb colorant? Amb formatge ratllat? Sa polèmica està servida:

 

 

Estic segur que cada persona té una forma diferent de preparar-los, però el que és important no és si els feim d'una manera o s'altre. El que és important és que conservem sa tradició de fer-los.

No tinc clar si són millors amb aigua o amb llet. A ca meua sempre s'han fet amb llet i, per tant, aquesta és sa meua recepta preferida. Diuen que preparats amb aigua són més refrescants. I també diuen que els preparats amb llet són més gustosos.

Haurem de tastar-los de ses dues formes!

També voldria deixar clars uns punts per jo importants:
- els macarrons de Sant Joan s'han de menjar freds.
- no m'agraden els que volen modernitzar-los posant, per exemple, formatge ratllat per amunt. Sa tradició és sa tradició.
- sa pasta a utilitzar és mafaldine. Cap d'altra. Els "macarrons", pels que no són d'aquí, són una pasta diferent.
- els macarrons de Sant Joan són groguencs, siguin amb aigua o amb llet. Això de posar-los més colorant també és una modernitat que va contra sa tradició.

Els macarrons de ses fotos que acompanya aquest escrit tenen colorant afegit. Els he fet pels convidats d'avui. A sa meua filla li agraden així. Que hem de fer-hi!

Sa meua recepta: pasta mafaldine, aigua i sal; llet, sucre, pell de llimó i bastonets de canyella; canyella en pols per decoració final. He fet coure sa pasta i l'hi he posat sal i colorant. A part, he bullit llet sencera, sa pell de llimó i canyella en rama. Quan sa pasta estava quasi cuita, li he afegit sa llet calenta, sa pell de llimó, es sucre i sa canyella. He deixat bullir un poc més fins que sa pasta estava ben cuita. Ho he deixat dins tasses i li he afegit canyella molta per amunt. I s'acabat.

Amb s'escrit d'avui també m'agradaria recordar una petita història de sa pasta que s'utilitza per fer-los.

Ja fa anys sa companya Pastas Gallo fabricava una pasta de blat, sense ou, denominada "cinta rizada". Tenia molta venda per aquells dies, però clar, era un producte que només tenia sortida per Sant Joan, i solament a Eivissa. A Formentera s'usava poc. No tinc clar es motiu de no fer-ne durant cada mes d'estiu. Per tant, es fabricant va deixar de comercialitzar-la. Per ells produir quantitats tan petites, no era rendible.

Tothom va protestar per aquella mida poc comercial i que atemptava ses tradicions eivissenques. Record que davant tot això a Pasa Eivissa, s'empresa on feia feina, vam demanar sa fabricació especial d'una determinada quantitat de producte per poder fer front a sa demanda dels consumidors. El proveïdor va demanar un mínim per fer-la. Aquell any sa pasta no va acabar-se.

L'any vinent, ni demanant-ho per favor, ni amenaçant, ni publicant escrits als diaris locals. Sa "cinta rizada" de Gallo era ja història.

Ràpidament a Pasa Eivissa en posarem a sa feina per mirar de trobar una pasta similar per poder continuar amb sa tradició.

Trobarem una pasta italiana molt apareguda, sa "mafaldine". Era quasi igual, cinta arrissada, però era una pasta d'ou. Aquest punt era molt important, ja que el temps de cocció, s'absorció i el sabor eren diferents.

El primer any a la venda, tota sa clientela protestava. Vam explicar sa situació a tothom i a ses botigues vam fer molta cultura de sa nova forma de preparar-los. Els consumidors van provar-ho i acceptaren es canvi. Fou una labor de convicció important.

Com he dit abans, sa pasta d'ou necessita més temps de cocció, el seu poder d'absorció de s'aigua o sa llet és menor i el sabor canvia un poc. També he de dir que sa nova pasta era bastant més cara que sa de blat i això tampoc va agradar.

Dintre del grup de botigues de Pasa teníem veritables expertes en s'elaboració d'aquesta delícia. Fou molt dur convèncer als clients de Casa Alfonso (Sant Antoni), de Can Tirurit (Sant Joan), de Can Funoy (Vila) o de Can Pascual (Jesús).

Avui en dia, sa pasta "mafaldine" està perfectament acceptada pels consumidors i ja la podem trobar a quasi tots els comerços de s'illa. S'antiga "cinta rizada" ja ningú la recorda.

Bon profit a tothom!