On està es nostre líder?

Eivissa, 26 de desembre de 2021

ON ESTÀ EL NOSTRE LÍDER?

Com tots bé sabeu, per desgràcia, molts països del món i es nostre en particular, estan immersos en una crisi sanitària de conseqüències imprevisibles.

Després de s'aparició s'altre dia per sa televisió del nostre president de govern em va entrar pànic i vaig apagar sa tele. Així no anem bé. Si aquests governants són els que en trauran de sa crisi, que Déu ens agafi confessats.
Ho tinc clar: sa clau per guanyar a una crisi és tenir un líder, un bon comunicador, capaç d'exercir es seu lideratge i convertir-se en sa persona a la qual tots els ciutadans hem de seguir i creure el que ens diu.

I naltros, malauradament, no tenim líder. Tenim governants ineptes a tots els nivells de govern central, autonòmics o municipals. Tenim una oposició que hauria d'ajudar al govern del país i solament fa que posar bastons a ses rodes. Així ens va!

 

Sempre m'ha agradat molt estudiar sa figura del senyor Churchill. L'any 1940 va fer un discurs dirigit a tot el seu país i que em sembla un exemple de ses virtuts que ha de tenir un líder en temps de crisis com s'actual.

Ho he copiat textualment d'un llibre. Deia Churchill als seus:

"Debemos recordar que estamos en las fases preliminares de una de las grandes batallas de la historia, que nosotros estamos actuando en muchos puntos de Noruega y Holanda, que estamos preparados en el Mediterráneo, que la batalla aérea es continua y que muchos preparativos tienen que hacerse aquí y en el exterior.

En esta crisis, espero que pueda perdonárseme si no me extiendo mucho al dirigirme a la Cámara hoy. Espero que cualquiera de mis amigos y colegas, o antiguos colegas, que están preocupados por la reconstrucción política, se harán cargo, y plenamente, de la falta total de ceremonial con la que ha sido necesario actuar.

Yo diría a la Cámara, como dije a todos los que se han incorporado a este Gobierno: No tengo nada más que ofrecer que sangre, esfuerzo, lágrimas y sudor.

Tenemos ante nosotros una prueba de la más penosa naturaleza. Tenemos ante nosotros muchos, muchos, largos meses de combate y sufrimiento. Me preguntáis: ¿Cuál es nuestra política?. Os lo diré: Hacer la guerra por mar, por tierra y por aire, con toda nuestra potencia y con toda la fuerza que Dios nos pueda dar; hacer la guerra contra una tiranía monstruosa, nunca superada en el oscuro y lamentable catálogo de crímenes humanos. Esta es nuestra política.

Me preguntáis; ¿Cuál es nuestra aspiración?. Puedo responder con una palabra: Victoria, victoria a toda costa, victoria a pesar de todo el terror; victoria por largo y duro que pueda ser su camino; porque, sin victoria, no hay supervivencia. Tened esto por cierto; no habrá supervivencia para todo aquello que el Imperio Británico ha defendido, no habrá supervivencia para el estímulo y el impulso de todas las generaciones, para que la humanidad avance hacia su objetivo. Pero yo asumo mi tarea con ánimo y esperanza.

Estoy seguro de que no se tolerará que nuestra causa se malogre en medio de los hombres. En este tiempo me siento autorizado para reclamar la ayuda de todas las personas y decir: Venid, pues, y vayamos juntos adelante con nuestras fuerzas unidas".

On està es nostre Churchill?

On està un líder amb força i capacitat per contactar amb sa gent?

Desgraciadament, molts de líders (el nostre també) creuen que és millor amagar o endarrerir els fets. Això no són actituds pròpies d'un líder. A llarg termini, són més nocius els efectes. En Churchill deia "sang, suor i llàgrimes". No va deixar a ningú indiferent. No va amagar res.

Bé, amb tot això, es nostre líder no té ni sent sa necessitat de comunicar el que sap, quant s'ha donat compta, o el que hi ha après d'altres països amb els mateixos problemes o quines coses pense posar en marxa per arreglar ses coses com més aviat millor. 

No ha volgut o sabut, dir sa veritat per dura que sigui. Ho ha deixat en mans dels seus ministres, de quatre secundaris o dels dirigents de disset autonomies i sa sensació d'improvisació i ineptitud s'apodera de sa gent.

Quan ses persones estam enmig d'una crisi ens fa falta alguna cosa més que informació. En fa falta un líder que ens doni informació i ens marqui es camí a seguir. Que s'esforci a arribar al nostre cor, que es deixi veure, que contesti ses preguntes i doni explicacions ses vegades que faci falta.

Un líder que ens digui, que a pesar dels problemes actuals, hem de treure el millor de naltros i guanyar, perquè com deia en Churchill "hem de buscar sa victòria, per molt llarg i dur que pugui ser es camí; perquè, sense victòria, no hi ha supervivència".

Es nostres governants deuen pensar que sa gent és beneita. Però no ho és. I sa gent té memòria. Almenys, això vull pensar.