Vocabulari de Nadal.

Eivissa, 1 de gener de 2022

VOCABULARI DE NADAL.

Sa majoria de gent d'Eivissa i de Formentera no utilitzam aquestes expressions, però els entesos en s'idioma ens diuen que hem d'intentar dir-ho bé.

Avui repassarem algunes paraules o expressions nadalenques que feim servir quotidianament i que haruiem d'aprendre a utilitzar correctament.

GASTRONOMIA
Pavo > Gall dindi o indiot.
Cochinillo, lechón > Garrí
Lechona > Porcella
Mazapán > Massapà
Barquillos > Neules
Polvorón > Polvoró
Sopa de tiburones > Sopa de galets
Turrón de yema > Torró de crema cremada
Roscón de Reyes > Tortell de Reis
Caldo > Brou

JOGUINES
Arrastre > Arrossegall
Bolos > Bitlles
Ajedrez > Escacs
Peluche > Ninot de peluix o de pelfa
Correpasillos > Passejador
Puzzle > Trencaclosques o puzle
Sonajero > Sonall o zing-zing.

PLANTES
Abeto > Avet
Flor de Pascua o Ponsetia > Flor de Nadal o Ponsètia
Acebo > Grèvol
Musgo > Molsa
Muérdago > Vesc

DIVERSOS
Villancico > Cançó de Nadal o Nadala
Cotillón > Cotilló
Guirnalda > Garlanda
Zambomba > Simbomba
Los Reyes Magos > Els Reis de l'Orient
Sorteo del Niño > El sorteig del Nen o de Reis
Aguinaldo > Extra de Nadal
La cabalgata de los Reyes > La cavalcada dels Reis
El gordo de Navidad > La grossa de Nadal
Felicitación de Navidad > Postal de Nadal o Nadala
Cesta de Navidad > Cistella de Nadal
Lote de Navidad > Lot de Nadal
Papa Noel > Pare Noel
Pajes > Patges
Belén > Pessebre
Melchor (Rey Mago) > Melcior

ELS DIES DE NADAL
Navidad > Nadal
Nochebuena > Nit de Nadal (no "nit bona")
San Esteban > Sant Esteve, l'endemà de Nadal o sa mitjana festa.
Día de los Santos Inocentes o los Inocentes > Dia dels Sants Innocents o dia dels Innocents
Año nuevo o el día de Año Nuevo > Cap d'Any o el dia de Cap D'Any
Cotillón > Festa de Cap d'Any
Nochevieja > Nit de Cap d'Any (no "nit vella")
Reyes o día de Reyes > Reis o festa dels Reis
Noche de Reyes > Nit de Reis
Misa del Gallo o Nochebuena > Anar de matines.

FELICITACIONS HABITUALS
Bones festes!
Bon Nadal!
Bon any!
Bon Nadal i feliç any nou!

REFRANYS
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
Per Santa Llúcia es dia creix un pas de puça, per Nadal un pas de pardal i per Sant Antoni una passa de dimoni.
Al Nadal, ni ceba ni all.
Cap d'Any gelat, any de molt blat.
Després de Cap d'Any, figues seques per company.
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal.
Torrons per Nadal, l'endemà mal de queixal.

 

Bé, no vull pensar el que em dirà es meu carnisser de sempre quan li demani un gall dindi o un garrí. Segurament m'enviarà a ...

 

I per acabar, deixau-me parlar de dues coses importants: sa salsa i es bescuit de Nadal. No té res a veure amb ses paraules que no diem bé, però vull posar-ho perquè són molt nostres i no ho hem de perdre. A ca nostra ho feim amb l'ajuda del Forn de Can Bufí. Gràcies a ells conservam ses tradicions.

ES MENJAR.
Si una cosa caracteritza Nadal arreu del món és el menjar. Cada indret té els seus costums gastronòmics, que es comparteixen al voltant d'una taula sa nit i es dia de Nadal.

A Eivissa i Formentera, antigament, sa nit de Nadal no es feia tanta festa com ara. Ses famílies es reunien per sopar i, en haver menjat, anaven cap a matines, a ses caramelles. Si en tornar encara hi havia gana, aprofitaven per picar quatre coses que havien sobrat del sopar.
Joan Castelló, en el seu article "Sa salsa de Nadal i sa porcella", ens explica què menjava sa gent d'Eivissa: "Es plat fort de Nadal, sempre havia set sa porcella rostida. I ho és encara. Aquí no hi havia indiots, o, si n'hi havia, eren molt pocs i sa gent no en feia gaire cas".

Així doncs, podem veure com l'any 1976, algunes tradicions culinàries foranes ja començaven a entrar dins sa gastronomia pitiüsa. Castelló ho explica així: "De poc ençà els han anat introduint, com tantes altres coses, per allò de seguir és costums de fora, que pareix que fa més Nadal i més senyor és menjar indiot rostit a qualsevol restaurant".

Un altre plat característic de Nadal a ses Pitiüses és sa salsa, que Castelló definia com "una gola, un llepadits". Sa salsa és un postre típic de ses Pitiüses i té un origen una mica incert. Es pensa que pot provenir de sa cultura àrab, que va estar instaurada des de sa caiguda de l'Imperi Romà fins a sa conquesta catalana el 1235. L'ús de s'ametlla, ses espècies i sa mel pot recordar als sabors d'alguns postres típiques d'aquesta cultura.

No hi ha dues cases on sa salsa de Nadal es faci de sa mateixa manera. Hi ha qui hi posa aigua en comptes de brou o sucre en comptes de mel. No hi ha una recepta que sigui s'autèntica, ja que l'essència de sa cuina tradicional és, precisament, sa varietat. Mai tastarem, tampoc, dos sofrits pagesos iguals. Això passa exactament amb totes ses receptes de cuina tradicional del món. Hi ha uns ingredients que sempre són els mateixos, els que ens fan identificar un plat. A partir d'aquí, cadascú ho fa de sa manera que millor sap. I sa millor de totes és sempre sa de casa nostra, no cal dir-ho!

La salsa de Nadal està feta amb ametlla picada, ous, brou o aigua, mel o sucre i espècies. És una llàstima que només se'n faci un cop l'any, però és una bona enfeinada per qui s'encarrega d'elaborar-la i no sempre es disposa del temps necessari. Una vegada ens hi posam, però, podem fer-ne més del compte i congelar-la. Sa salsa de Nadal es conserva bé d'un any per s'altre.

Bescuit de Nadal.                                                                                                                                       Sa salsa s'acompanya amb es coc pagès o bescuit de Nadal. Es tracta d'un brioix elaborat amb farina, sucre, greix de porc, canyella i batafaluga. Actualment, es pot comprar a ses pastisseries d'Eivissa i Formentera. Ja no s'acostuma a fer igual que abans a ses cases perquè, de la mateixa manera que passa amb sa salsa, s'hi ha d'invertir molt de temps. I se n'ha de saber, per descomptat.

A Eivissa i Formentera es dia 26 de desembre també era festiu, sa mitjana festa. Amb sa carn que va sobrar del brou de sa salsa, s'hi fa es sofrit pagès: carn, xulla, sobrassada, botifarró, allets, pebrera... Sa cuina tradicional, doncs, és també una cuina d'aprofitament.

Bon profit.