S'ha fet el silenci a ca nostra.

Eivissa, 6 de gener de 2022

S'HA FET EL SILENCI A CA NOSTRA.

He passat ses festes de Nadal amb els meus fills i nets a casa. A primers d'any nou tots han tornat a ca seua i de sobte s'ha fet el silenci a ca meua. És dur tornar a sa realitat diària i acostumar-se. Segur que també a molts de valtros us ha passat igual.

Tot d'una el saló/menjador està completament ordenat, no hi ha jugarois escampats per terra ni al sofà. Sa taula torna a estar centrada i ses cadires al seu lloc, ses plantes entranyades de tornar al racó de costum i sa televisió ja no necessita un segur anti caiguda.

Ses boles i cintes que decoraven s'arbre de Nadal tornen a estar ben col·locades i penjades. Ningú les agafa per jugar amb elles com si fossin pilotes de futbol. Ses figures del petit pessebre ens observen ben quietes. Ningú les toca ni les canvia constantment de lloc.

A sa banyera han desaparegut totes ses figures de "madera" o de plàstic que s'empraven per entretenir als infants mentre es banyaven. Ses tovalloles estan al penjador i ara ningú les utilitza. Els sabons infantils han deixat lloc als gels de bany, xampús i cremes de tota mena.

Sa casa està en silenci.

Pels passadissos, cap carrera. No escolt cap crit ni cap rialla. Ningú va de grapes, ningú juga a sa pilota i es patinet de "madera" s’ha aturat.

A la nit no tinc a ningú per contar comtes, a qui llegir-ne o contar coses de quan era petit. No tinc a ningú per tapar a mitjanit. Ningú m'acompanya a dormir i després s'amagava baix els tapalls.

A sa despensa solament queden els records de ses galetes, papilles, llets infantils, biberons o "chuches". Queden algunes botelles de llet, sucs o pastes que hauran d'esperar un temps per ser consumides o potser caducaran.

Al dormitori tot està ordenat, sense motxilles per enterra, ni llapis de colors desordenats per sa taula, sense roba tirada per l'alfombra. De sobte els llits ja no es desfan i sa "cuna" ha quedat buida,

De matí, quan m'aixec no tinc a ningú per donar-li o fer-li s'esmorzar. No tinc a ningú per ensenyar-li com comença es dia, com surt es sol, com bufa es vent o com volen es coloms i ses gavines.

Estic llegint tranquil·lament un llibre a sa meua butaca preferida i m'agradaria que ses veus dels meus nets m'interromperen. 

M'adono que cada pàgina des llibre que llegeix ho he de fer amb atenció perquè aquest moment ja no tornarà mai més.