És collonut!

Eivissa, 17 de desembre de 2021.

ÉS COLLONUT.

És collonut. Sempre hi haurà gent que mai es disculparà pel que van fer-te, però et donaran sa culpa i et jutjaran per sa forma que vas reaccionar.

 

Sa meua metgessa sempre em diu que sa salut no sempre s'aconsegueix amb medecines. Moltes vegades s'aconsegueix amb sa tranquil·litat i sa pau amb un mateix. Estic a casa. El dia està a punt de començar. M'encanta disfrutar d'aquests moments. Tot sol. En silenci. Aquesta solitud, aquesta calma, em serveix per reflexionar, per descansar sa ment i quasi sempre em serveix per ser més feliç.

Disfrutant d'aquesta tranquil·litat pensava que hauria de treure coses de sa motxilla. Ja comença a pesar massa. Ses primeres llums del matí m'han ajudat a aclarir ses idees. He de treure persones de sa motxilla. He de treure persones de sa meua vida. Persones que és millor tenir-les lluny i que ja no m'aporten res.

Heu notat que a vegades hi ha gent que us ha fet alguna cosa dolenta i prefereix deixar de parlar-vos abans que disculpar-se? Diuen que s'orgull separa més que se distància i és ben veritat.

Recentment, he viscut una situació d'aquestes a una associació de la qual som un dels responsables. És molt trist adonar-te que moltes persones no eren com jo pensava i que també moltes coses no són com jo voldria.

Ara mateix estic decebut. Personalment no guard rancor a ninguna d'aquestes persones que he tret de sa motxilla. Les he perdonat. Però aquest perdó no significa una nova oportunitat per elles. Perdon però no oblit. Seguiré tirant endavant sense elles. Tampoc m'importa si ara mateix m'aprecien o m'odien. Vull viure sa meua vida sense fer mal a ningú i prou.

No estic tan bé com jo desitjaria, però tampoc estic tan malament com algú voldria. Segueix aquí, ben dret, lluitant. Tal vegada hi tornaré a caure, tornaré a omplir sa motxilla de persones tòxiques. Però vull deixar ben clar que no em quedaré quiet si em fan mal.

Les havia de treure. Deixar que sortissin. No importava si eren amics, amigues, companys, companyes, coneguts o conegudes. Cap pega. Volia que se n'anessin, alliberar-me i recuperar sa meua pau interior. 

És curiós, sortiren sense adonar-me'n. Simplement, ja no pensava amb elles i no recordava sa seua cara. Vaig passar pàgina i vaig seguir fent feina com sempre, sense pensar el que estarien fent, pensant o diguen. Vaig deixar d'estar pendent d'elles. Ja no formaven part de sa meua vida i vaig oblidar-les. Simplement això.

Les he tret i que voleu que us digui .... em sent millor!